Una política musical que mai arriba, per Javier Pérez Senz

Escrit per Javier Pérez Senz el July 23, 2011  |  1 Comentari

El panorama musical barceloní és cada cop menys ric, plural i atractiu. Gairebé sense adonar-se’n, els melòmans han vist com disminuïa paulatinament l’activitat musical de l’Obra Social La Caixa fins a assolir nivells gairebé i purament testimonials. Els que van ser vaixells insígnia de la seva oferta musical, el Festival de Música Antiga, amb més de tres dècades d’història plena d’orgull sota la direcció artística de Maricarmen Palma, i el Festival de Músiques del Món, tant innovador en el seu dia, han perdut tota la força després d’una confusa etapa de transició i del seu traspàs final a l’Auditori de Barcelona, que en lloc de potenciar-los, els ha convertit en pura anècdota de la seva programació.

De la seva banda, la crisi ha també ha reduït de forma dràstica la que en altre temps fou activitat generosa de la Fundació Caixa de Catalunya, que al fil de la crisi ha rebaixat considerablement la seva aportació com a principal patrocinadora del Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí –cosa la qual complica i rebaixa els ambiciosos projectes artístics del veterà festival català-, y ha deixat gairebé a la primera paraula la seva política de suport a la música contemporània, impulsada i defensada amb passió per Àlex Susanna durant la seva etapa com a director-gerent.

La ciutat es torna cada cop més provinciana, conformista i previsible en la seva oferta musical, i el que més preocupa no és la falta de recursos, la temible crisi, sinó la falta de voluntat política

Si contemplem que la creació actual és el camp més desatès del panorama concertístic català, la qüestió pren un caire encara més preocupant: de moment, ja s’han reduït significativament les obres d’encàrrec i les estrenes a les temporades del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i del Festival de Torroella.

També cauen cicles de concerts i en aquest sentit la notícia més trista de l’any és la desaparició ’Euroconcert, el veterà cicle fundat i dirigit per Antoni Sàbat amb una filosofia artística aliena a les modes i pressions de mercat, en el que prevalia l’interès musical i la qualitat dels intèrprets per sobre del seu atractiu mediàtic.

No només desapareix un cicle de l’escena barcelonina: també cauen els cicles consagrats a l’orgue de la catedral de Barcelona o els concerts a càrrec de solistes i grups catalans, amb l’especial suport a la música catalana de tots els temps.

La ciutat es torna cada cop més provinciana, conformista i previsible en la seva oferta musical, i el que més preocupa no és la falta de recursos, la temible crisi, sinó la falta de voluntat política a l’hora de dissenyar, consensuar i afrontar, d’una vegada i amb el rumb clar, una política musical seriosa, coherent, eficaç i ambiciosa.

La cultura dels festivals, els criteris de programació en els teatres, auditoris i orquestres públiques, la col·laboració amb els promotors privats, el paper de les agències artístiques, la necessitat de rebaixar els desorbitats honoraris que encara es paguen en el circuit clàssic, el suport a l’edició musical i a la indústria audiovisual, el suport als locals que mantenen la música en viu arreu de la geografia catalana, els drets d’autor a la societat actual… hi ha molts aspectes de la vida musical catalana que s’han de revisar, però des de les administracions i per afrontar el tema, no veiem per
ara gaire cosa més enllà que les habituals promeses de circumstància, els discursos buits i les retallades contínues.

Si t'ha agradat aquest article pots considerar deixar un comentari o subscriure't al RSS feed per a rebre futurs articles al teu lector de feeds.
Share

Articles relacionats

  1. Acadèmia 1750: el so de Torroella, per Javier Pérez Senz
  2. Conte musical amb música dels compositors Xavier Montsalvatge i Claude Debussy

1 comentari

 

  1. Mònica Pagès escrigué:

    No es pot parlar més clar i català. Bravo, Javier.

Deixa un comentari

 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: