Acadèmia 1750: el so de Torroella, per Javier Pérez Senz

Escrit per Javier Pérez Senz el August 15, 2011  |  Deixa un comentari

La consolidació, en el si del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, de l’Acadèmia 1750 -orquestra especialitzada en la interpretació del barroc i el classicisme amb instruments originals i criteris d’època- és una de les més felices notícies de l’estiu musical català. Van oferir una nova mostra de la seva qualitat en la vetllada inaugural de la 31ª edició de festival empordanès, sota la direcció del seu titular, el clavicembalista i organista italià Stefano Demicheli, deixeble d’Ottavio Dantone.

Dos fantàstics solistes van contribuir a l’èxit de la festa barroca, la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert i l´oboista ampostí Pepo Domènech, en un programa centrat en grans hits del barroc que els melòmans reconeixen a l’instant.

Tan sols una raresa va sonar al concert, obrint el programa: la inspirada obertura d’Emanuele Rincón Barone d´Astorga pel seu drama pastoral Dafni (1709), representat amb èxit en el Teatre de la Santa Creu de Barcelona. El rescat d’obres que il·lustren la història de l’òpera en els escenaris catalans és un dels saludables objectius que s’ha marcat l’Acadèmia 1750.

El rescat d’obres que il·lustren la història de l’òpera en els escenaris catalans és un dels saludables objectius que s’ha marcat l’Acadèmia 1750.

El cèlebre Cànon i giga en re major, de Johan Pachelbel, va obrir la desfilada d’èxits barrocs. Hi ha qui considera una concessió servir en la mateixa vetllada pàgines com el superb Nisi Dominus, RV 608 o el Concert per a oboè RV 463, de Vivaldi; tres àries de Georg Friedrich Händel, entre elles les sublims Scherza infida, d’Ariodante, i Lascia ch´io piango, de Rinaldo, i tancar el programa amb altres dos clàssics populars de Johann Sebastian Bach, el Concert per a clavicèmbalo, BWV 1068 i l´Ària de la Suite núm. 3.

No ho és quan el que està en joc és la consolidació d’una orquestra, perquè freqüentar els clàssics del repertori és vital a l’hora de construir un so orquestral de qualitat. I l’elecció d’obres ben conegudes, serveix per a atreure nous públics sense per això deixar d’interessar als melòmans, doncs la interpretació dels clàssics admet sempre lectures innovadores.

El conjunt, integrat per músics del país amb àmplia experiència en algunes de les orquestres de referència del moviment historicista, va mostrar un significatiu augment en la qualitat i l’equilibri sonor, amb una excepcional actuació de la seva nova concertino, Elisa Citterio.

Gemma Coma-Alabert  va sortir airosa en la compromesa peça de Vivaldi, encara que els passatges d’agilitat causen alguns problemes a una veu que va mostrar millor el seu volum i força expressiva en les àries de Händel, a les quals atorga expressivitat desbordant i precís alè dramàtic.

Per la seva banda, Pepo Domènech va lluir un so bell i natural, amb un virtuosisme sense trucs ni efectismes que permet gaudir sense sobresalts la inspiració melòdica i el vol rítmic de Vivaldi. També va estar impecable en la seva comesa solista Demicheli, però en el seu cas, la inmisericordiosa acústica de l’església de Sant Genís es va endur per davant tots els matisos.

Si t'ha agradat aquest article pots considerar deixar un comentari o subscriure't al RSS feed per a rebre futurs articles al teu lector de feeds.
Share

Articles relacionats

  1. (Castellano) Un verano cargado de música, por Javier Pérez Senz
  2. Una política musical que mai arriba, per Javier Pérez Senz

Deixa un comentari

 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: