Josep Pla era del parer que la música havia de ser sistemàticament entenedora, “si convé fins a la pura vulgaritat: set senalles, catorze anses; i s’ha acabat”. El gènere de l’opereta propicia més que d’altres aquesta qualitat, o per dir-ho de manera més pedant i eufemística, aquest excés de comprensibilitat.

Partint d’un llibret eixelebrat que situa l’acció a les costes de Grècia (circumstància que, més enllà del nom d’alguns personatges, no té cap repercussió musical, com no sigui l’abundància de cadències frígies), Isaac Albéniz compleix amb eficàcia amb els usos i costums de l’opereta victoriana.

Ara, en magnífica edició de Borja Mariño, disposem d’aquesta obra i de l’oportunitat d’acostar-nos-hi amb meticulós coneixement de causa. La condescendència, però, ens la podem ben estalviar: no és descartable aleshores que “The Magic Opal” ens depari moments d’una facilitat ambivalent, insuportable i deliciosa alhora.

Escolta un fragment de The Magic Opal >

Related posts:

1. The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, en reducció
2. Reedició de la Integral de Veu i piano de Isaac Albéniz
3. Jesús Guridi i Isaac Albéniz al Festival de Cádis