Les escoles maten la creativitat, segons Ken Robinson

Escrit per Marcel Soleda al September 3, 2011  |  1 Comentari

Si fessim una llista dels 10 millors vídeos de Youtube sobre pensament i educació musical, un dels millor posicionats seria sens dubte el de Ken Robinson, en la seva xerrada al TED 2006. Una joia de 20 minuts escassos on ens mostra per primera vegada i sense embuts els principis d’un sistema educatiu perversament centrat en la ciència i la tècnica i que deixa de costat i fins i tot menysprea les arts.

Sir Ken Robinson és reconegut a nivell mundial com un expert en creativitat i educació per la seva tasca i per realitzar la més gran investigació nacional sobre la importància de la creativitat en l’educació i l’economia del Regne Unit. Va ser nomenat Sir per la Reina d’Anglaterra al 2003.

Enllaç a aquest vídeo >

Bobby McFerrin juga amb els nostres cervells

Escrit per Marcel Soleda al August 26, 2011  |  1 Comentari

Encara furgant pel bagul musical de Youtube descobrim a BobbyMcFerrin, quan ens va deixar bocabadats en la seva intervenció al World Science Festival 2009 fent servir el públic com a conillet d’indies per a un experiment etnomusicològic. ¿Qui va dir que la música no era un llenguatge universal? :-)

Per a aquells als que l’anglès sigui una assignatura pendent, el vídeo no ofereix subtítols, però realment no calen ja que les imatges i la música parlen per si soles.

Música i passió segons Benjamin Zander

Escrit per Marcel Soleda al August 9, 2011  |  Deixa un comentari

El mes d’agost és un bon moment per furgar en l’infinit bagul de recursos que és Internet i rescatar algunes joies del passat recent. En aquesta ocasió recuperem la intervenció que va fer el director anglès Benjamin Zander al TED 2008.

Zander té dues passions contagioses a la vida: la música clàssica i ajudar-nos a rebelar el nostre inexplorat amor per ella – i per extensió el nostre amor per noves possibilitats, noves experiencies i noves connexions.

Tags:,
Categories: Curiositats

Neu Records, en CD perquè no hi ha més remei

Escrit per Marcel Soleda al June 27, 2011  |  Deixa un comentari

Neu RecordsEl passat 14 de juny es va presentar al Palau de la Música Catalana el disc Blanc, primera producció del nou segell català Neu Records amb la integral de música coral del compositor Bernat Vivancos. El doble disc compacte està fet amb la col·laboració de Catalunya Música i l’ICIC, i l’interpreta el Cor de la Ràdio de Letònia, dirigit per Sigvards Klava.

Hi ha moltes coses que ens agraden d’aquest nou projecte:

Per començar el gran encert que en la meva opinió suposa la tria del primer disc de la col·lecció, Blanc, que conté una obra d’extraordinària delicadesa i enorme qualitat, en un estil en la línia d’Arvo Pärt, James McMillan o Olivier Messiaen, i mostra definitiva de que la creació contemporània catalana està al més alt nivell del panorama actual europeu. Una música de contemplació i transcendència que en paraules del compositor noruec Lasse Thoresen “is like a city of angels: blissful sounds populated by saintly spirits hiding between the notes as birds in a tree”. No es pot dir millor.

També ens agrada la valent aposta d’aquest segell per la música contemporània catalana, voluntat que ells mateixos posen en la seva pròpia definició: “Neu Records és un segell independent de nova creació dedicat als enregistraments de música contemporània en formats surround d’alta definició, així com una plataforma d’interacció entre intèrprets i compositors catalans i internacionals del més alt nivell.

Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

Ens crida l’atenció el seu especial interès en l’exploració i ampliació de nous formats i qualitats de so més enllà del CD o l’mp3 convencionals, entrant en l’àmbit del Dolby Digital Surround 5.1 d’alta qualitat (24bits/96kHz). Ells expliquen que en contraposició al concepte de concert clàssic, això és l’escenari enfrontat al públic, el concert de música contemporània no té perquè respondre a l’esquema del concert de tradició clàssica en quant a disposició espaial, i per tant situen l’oient al centre de l’escenari, enmig dels músics. Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

No obstant el més destacable de tot i que personalment penso és l’encert més gran de tots és el nou enfocament del projecte discogràfic més enllà de la venda de suport físic. A diferència de la majoria de discogràfiques de música clàssica, la seva web té un enfocament força diferent, no tant centrat en la freda promoció del disc i posterior redirecció a botigues de tercers, físiques o digitals, sinó més oberta a la promoció de materials d’ampliació (les partitures) i informacions addicionals, i la descàrrega en múltiples formats de diverses qualitats, d’entre les quals el suport físic n’és una més. Aquest nou enfocament, força innovador dins de l’àmbit de les discogràfiques de música clàssica al nostre país, fa pensar que per a ells la venda de discos compactes ja no és el principal i únic objectiu. Fins i tot sembla com si encara els estan fent perquè no tenen més remei.

Neu Records és, doncs, un projecte del segle XXI, de qualitat, amb classe, atrevit, innovador i made in Catalonia. Molta sort en l’aventura.

Avid Scorch, la nova aplicació de partitures per a iPad

Escrit per Marcel Soleda al June 14, 2011  |  Deixa un comentari

scorch_for_ipadAvid acaba d’anunciar el llançament de la seva aplicació per a iPad Avid Scorch, una eina que afirmen transformarà l’iPad en una biblioteca-faristol-botiga de partitures.

L’aplicació està basada en la tecnologia de l’editor de partitures Sibelius, també d’Avid, la qual cosa permet una total integració amb el mateix. A més conté una botiga integrada amb més de 150.000 títols.

El programari no només és un visor de partitures sinó que conté funcions afegides: transportar les peces a altres tonalitats, introduir canvis en la instrumentació, convertir-les a i des de tablatura per a guitarra, o separar les parts instrumentals i reproduir-les en un teclat virtual són algunes de les seves funcions més destacables. A més conté una funció faristol que permet passar les pàgines ràpidament.

La seva integració amb la botiga permet no només accedir a tot el catàleg de Hal Leonard i Music Sales sinó també pujar a la botiga les teves pròpies creacions en Sibelius para vendre-les a la comunitat.

“Estem segurs que els nostres clients s’entusiasmaran en fer servir Scorch, una aplicació innovadora per a l’iPad, per a comprar, practicar i interpretar partitures des de qualsevol lloc on vagin”, va comentar Tanguy Leborgne, vicepresident de Productes i Solucions per a Entusiastes Creatius de Avid. “Ens enfoquem a usar la nostra tecnologia capdavantera de la indústria d’una manera nova i interessant perquè els músics, professors i estudiants -totes les ments creatives- assoleixin la seva visió artística.”

L’aplicació Avid Scorch està disponible a tot el món per mitjà de la App Store a un preu introductori de temps limitat de 3.99€. A partir del 31 de juliol de 2011 el preu serà de 5.99€.

Más informació a www.hispasonic.com

Spotify estreny el nus

Escrit per Marcel Soleda al April 15, 2011  |  Deixa un comentari

Spotify anuncia al seu blog canvis al seu sistema de subscripció que afecta als usuaris de la versió Spotify Free o Open. Si l’any passat es va limitar l’streaming a un màxim de 20 hores mensuals a partir de l’1 de maig passarà a 10 hores/mes, i cada cançó es podrà escoltar un màxim de 5 vegades per mes.

Els canvis no afecten encara als usuaris Free o Open creats després del 2 de novembre del 2010 que gaudiran del servei habitual per sis mesos. Passat aquest temps també tindran aquestes dues limitacions.

A l’entrada del blog escrita ahir pel mateix fundador, Daniel Ek assegura que “en oferir el nostre servei a milions de persones a Europa, hem fomentat que la gent escolti més música,descobreixi nous artistes i que s’allunyi de la pirateria”. Ek afegeix “Aquests són fruits que esperàvem que sorgissin del nostre treball. És de vital importància que seguim oferint un servei de música a la carta de manera gratuïta, però per a fer-lo possible hem hagut de posar un límit per a seguir endavant.”

Spotify amb la seva proposta ha aconseguit posar ordre en el caos i arrossegar a milions d’usuaris fora dels canals de descàrrega irregulars. Només per això es mereix la nostra celebració.

La reacció dels usuaris és diversa, encara que el primer comentari del seu blog és contundent: “So long Spotify. It was nice knowing you. Guess I’ll go back to pirating music again then.” [Fins a sempre Spotify. Va ser bonic conèixer-te. Suposo que tornaré a piratejar música un altre cop]

Spotify està present a 7 països a data d’avui i disposa d’una base de 6 milions d’usuaris dels quals 1 milió té compte Premium. Actualment el seu catàleg disposa de més de 10 milions de cançons i segueix ampliant-lo a bon ritme.

Encara que pugui no agradar a un sector d’usuaris partidaris del free-only la veritat és que Spotify és la millor fórmula inventada fins al moment d’equilibri basat en el model Freemium amb avantatges per a tots els usuaris i amb un pla de retorn econòmic que reparteix entre els artistes. Encara així moltes discogràfiques que van acceptar entusiasmades la incorporació dels seus catàlegs a Spotify esperant-ne quantiosos guanys han acabat per retirar el seu catàleg per complet (és el cas de ECM i Naxos) en no veure les seves expectatives complertes (en algun cas molt exagerades).

Però no tot són retallades ja que la seva oferta de pagament s’ha ampliat adaptant-se a un altre perfil de clients:

Spotify Unlimited, que és semblat al que era el servei Spotify Open de fa un parell d’anys, ofereix música il·limitada, sense publicitat i amb la possibilitat de connectar-se fora del país de creació del compte (útil per a aquells que viatgen sovint). Les principals limitacions són que no s’hi pot accedir amb dispositius mòbils i que la qualitat d’àudio és la mateixa que la de la versió Open. Costa 4.99€/mes.

Spotify Premium no té limitacions de cap tipus: escolta il·limitada i sense anuncis, funciona en dispositius mòbils, ofereix emmagatzematge local que permet escoltar cançons encara que no disposis de connexió a Internet, funciona amb dispositius sense fil de reproducció domèstica, i la qualitat d’àudio és de 320Kbps. El seu preu és de 9.99€/mes.

Al meu entendre la proposta de Spotify és sòlida, coherent i honesta, i amb aquesta proposta ha aconseguit posar ordre en el caos i arrossegar a milions d’usuaris fora dels canals de descàrrega irregulars i fins i tot convèncer-los que paguin pel servei. Només per això es mereix la nostra celebració.

PD: En breu tindrem notícies de l’aventura americana de Spotify, el gran projecte de la companyia sueca actual, que és la seva introducció als EEUU, dominat ara mateix per Groove Shark, un servei similar però que no requereix instal·lació ni registre (tot via web) i que compta amb més de 28 milions d’usuaris.

Noteflight, edició musical 2.0

Escrit per Marcel Soleda al March 30, 2011  |  Deixa un comentari

Noteflight, online sheet music editorNoteflight ja porta més de 3 anys entre nosaltres i des d’aleshores no ha parat de créixer i afegir funcionalitats al seu programa d’edició on-line. Per als que no el coneguin, es tracta d’una aplicació d’escriptura de música a Internet que permet crear, veure, imprimir i escoltar la notació musical amb qualitat professional, directament al navegador web. Com tots els serveis “als núvols” disposa d’una versió gratuïta amb certes limitacions i es pot accedir a una versió sense limitacions i funcions avançades adquirint un compte Crescendo per $49/any.

Crear i compartir

La seva capacitat com editor és notable i, tot i que probablement no arribi a certs límits de complexitat en la notació, sí que cobreix el 90% de les necessitats de qualsevol músic amateur o professional. Però el seu interès no radica tant en les seves funcionalitats com a editor sinó en la seva capacitat per a compartir treballs a la xarxa. En qüestió de minuts pots penjar la teva creació a les xarxes socials (l’usuari pot controlar quins membres de la comunitat poden veure, editar i comentar les seves partitures i cançons) i fins i tot pots incrustar un visor amb la teva obra al teu blog personal.

Aquí va un exemple:

Noteflight Classroom

El passat mes de gener s’ha afegit a la seva oferta el programa Noteflight Classroom, dirigida a professors de música. Noteflight Classroom permet la creació d’un espai virtual privat en el qual el professor (administrador) convida als seus alumnes a l’espai virtual on hi ha posat una sèrie d’exercicis i apunts, i els alumnes al seu torn participen realitzant els exercicis. Posteriorment el professor pot corregir els exercicis de cada alumne, puntuar-los, realitzar comentaris, etc. El preu del servei és de $295/any, quantitat més que raonable si es tenen en compte els costos del desenvolupament i manteniment d’un entorn d’ensenyament virtual de primera línia com aquest.

www.noteflight.com

Riccardo Muti. L’art de la Direcció Musical

Escrit per Marcel Soleda al January 31, 2011  |  2 comentaris

Formidable discurs del Mestre Riccardo Muti, després de rebre el preu al “Músic de l’Any” d’América Musical. Enginy y bon humor per descriure el difícil art de la Direcció Musical. Si podeu no us el perdeu.

L’obra que començà Albèniz y acabà Granados

Escrit per Marcel Soleda al December 22, 2010  |  1 Comentari

Azulejos para piano, de Isaac Albéniz“Verdaderamente Azulejos son deliciosos. Rosina me ha regalado el original de Isaac y lo guardo como oro en paño. Lo hecho mío poco me importa tenerlo. ¿Quieres que lo tengamos entre los dos? Ya te mandaré el original de lo que yo he escrito.”

Així acaba la carta que Enric Granados va enviar a Joaquim Malats l’any 1910 en relació amb Azulejos, una obra per a piano d’exquisida factura que el mestre Isaac Albéniz havia deixat inacabada i que constituiria l’inici d’una segona suite després de l’èxit de la Suite Iberia. Granados la reprengué a partir del compàs 51 per a deixar-la en els seus actuals 154 compassos en un exercici magistral en el que segueix fidel al seu propi estil però al mateix temps no traeix l’esperit original de l’obra d’Albéniz.

L’obra sencera fou editada al 1911 per Édition Mutuelle de Paris. Els manuscrits originals se separaren i fins avui dia es conserven al Museu de la Música de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya respectivament. No obstant el foli central que conté la unió de les dues parts va quedar separat del conjunt i finalment aparegué enmig d’una col·lecció d’autògrafs. Probablement per la seva peculiaritat s’havia extret de l’arxiu, emmarcat i exposat a l’Institut del Teatre.

Arran d’aquesta troballa la Biblioteca de Catalunya n’ha fet una edició de luxe, amb partitura i facsímil de l’original, en la celebració del centenari de la composició d’aquesta obra.

A partir d’aquesta nova edició s’acaba de publicar el disc Azulejos, música de cambra que, a més de la interpretació d’Azulejos amb el pianista Jean-Bernard Pommier, conté el Quintet en sol menor i el Trio en do d’Enric Granados interpretats per Santiago Juan i Cristian Benito, violí; Alejandro Garrido, viola i Màrius Díaz, violoncel.

Escolta’l aquí >

Presentació dels monogràfics de Charles i Casablancas

Escrit per Marcel Soleda al November 29, 2010  |  Deixa un comentari

El proper divendres 3 de desembre a les 12:30 es presentaran els discos monogràfics: Elapsed Memories, d’Agustí Charles i Complete String Quartets and Trio, de Benet Casablancas. L’acte tindrà lloc al Club Social de  la seu del Grup Sgae Catalunya (Passeig Colom, 6).

En la presentació hi intervindran Ramon Muntaner, Llorenç Caballero, director de Tritó Edicions, i els mateixos compositors, Benet Casablancas i Agustí Charles.

El treball del compositor i musicòleg Casablancas es va enregistrar a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona els dies 27, 28 i 29 de juliol de 2009 amb la col·laboració de la SGAE i la Fundació Autor, i inclou cinc peces musicals: Cinc Interludis -quasi variazioni- (1983), Quartet de corda núm. 2 (1991), Trio de corda (1992), Encore for Arditti (2004) i Quartet de corda núm. 3 -Raging in the Dark- (2009).

D’altra banda l’OBC va enregistrar, a l’Auditori de Barcelona el setembre del 2009 i sota la direcció de Jaime Martín,  tres peces orquestrals del compositor Agustí Charles: Elapsed Memories (2006), Double Variations (1994) i Effigies II (1998).

Més informació a www.sgae.es.

Pàgina 1 de 23123451020...Última »
 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: