Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.
La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d’un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l’estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.
Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosa, La verbena de la Paloma, Las hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas. Read the rest of this entry »
Amb la figura del compositor Xavier Montsalvatge iniciem una sèrie de biografies que s’aniràn publicant periòdicament en aques bloc sobre alguns dels compositors espanyols més cèlebres de tots els temps.
Xavier Montsalvatge és el primer per tractar-se del compositor insigne de l’editorial la obra del qual ha estat publicada a la seva pràctica totalitat per Tritó. A Montsalvatge li seguiràn Isaac Albèniz per la seva evident importància en el panorama musical espanyol juntament amb Enric Granados.
Podeu recuperar la sèrie sencera clicant a la categoría Biografia.
Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entremig de la dels compositors de la república i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.
El primer èxit el va obtenir a la dècada dels quarantes amb la col·lecció de les Cinco Canciones Negras (1945), que marquen la seva partida postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d’”antillanisme” perceptible en el seu Cuarteto Indiano (1951). El Concierto Breve (1953) per a piano i orquestra marca el seu punt de partida cap a normes més abstractes i en les que ha tingut cabuda obres d’influència impressionista -Sonatine pour Ivette (1960)- o aproximades a recursos serials entre les que destaquen Cinco Invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata Concertante per a violoncel i piano (1971).
Posteriorment, el compositor s’ha afirmat en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció de la que es podrien destacar els tres concerts: per a arpa (Concierto capriccio, 1975), per a clave (Concierto del Albayzín, 1977) i per a guitarra (Metamorfosi de concert, 1980) amb orquestra; la Simfonia de Requiem (1985), Fantasia per a Guitarra i Arpa (1983), Sortilegis (1992), Bric à Brac (1993).
Alicante 1851 - Madrid 1909
Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosa, La verbena de la Paloma, Las hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas. Read the rest of this entry »
¿Quieres que te informemos de las últimas novedades?
Comentaris recents