Aquest any es commemora el centenari del naixement d’un dels compositors més estimats de la nostra editorial, el prolífic Xavier Montsalvatge.

Nombrosos són els esdeveniments que se celebraran durant el 2012 per retre homenatge a la seva trajectòria i llegat.

TRITÓ s’uneix a l’homenatge amb una reedició del disc doble publicat pel nostre segell el 2002. En ell es reuneixen les obres mestres del catàleg del compositor (encara que no les més interpretades):  Sortilegis, Sinfonietta-Concerto, Metamorfosi de concert, Impromptu en el Generalife, Hommage à Manolo Hugué i Concert del Albayzín.

Avui el nostre propòsit és encara més ambiciós; volem contribuir a que la música de Montsalvatge s’apreciï i reclami des d’altres països i sobretot a l’altre costat de l’Atlàntic.

En aquell moment, el disc va ser concebut no només com un homenatge que retíem al compositor amb motiu dels seus noranta anys, sinó principalment com un regal que un grup d’amics fèiem al Mestre. S’hi recollien moltes de les idees sorgides durant les moltes estones que Xavier Montsalvatge havia passat parlant amb nosaltres al llarg de la seva vida. Llorenç Caballero

Aquest projecte hauria estat impensable sense la presència d’alguns dels grans músics del nostre temps com Alicia de Larrocha, Jaime Martín, Josep Colom i l’Orquestra de Cadaqués sota la batuta de Gianandrea Noseda.

Related posts:

1. 7 Faules de La Fontaine, amb Xavier Benguerel
2. Reedició de Goyescas, Òpera de Granados
3. L’Orquestra de Castella-Lleó i l’Orquestra de Cadaqués unides per Xostakòvitx

Fa poques hores es va publicar el llistat de nominacions als  premis Oscar 2012.

Els titulars dels mitjans de premsa locals parlen de les nominacions de Jaume Roures (millor pel · lícula per Midnight Paris), David Trueba (millor pel · lícula animada per Chico y Rita), i Alberto Iglesias (millor banda sonora per Tinker Tailor Soldier Spy).

Però entre les bandes sonores nominades també es troba la  del llargmetratge The Artist, del compositor Ludovic Bource que va comptar amb la col · laboració d’Albert Guinovart.

El compositor català Albert Guinovart que compta amb un gran catàleg d’obres simfòniques i de cambra, té una immensa trajectòria a l’àmbit escènic en la creació de musicals (Mar i cel, Flor de nit, Gaudí, Paradís …) i de bandes sonores televisives i cinematogràfiques (Nissaga de Poder, Mirall trencat, El cor de la ciutat, El llarg hivern, Els Monyos, Valentina s tango …).

Sens dubte aquesta menció és un premi ben merescut a la feina inesgotable d’un dels nostres compositors més prolífics. Des de TRITÓ, la nostra enhorabona.

No related posts.

Enric Ros per a La Finestra Digital

Exaltació romàntica a l’Auditori, servida per una Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en plena forma. Una nit memorable en la qual es va combinar risc –sobretot en l’estrena d’una esplèndida obra de Jesús Torres– i amor a la melodia, gràcies a una interpretació de la “Patètica” de Txaikovski simplement magistral.

Si fa només una setmana Pablo González ens delectava amb una vibrant incursió al planeta Mozart, aquest cap de setmana passat ens va conduir, amb determinació, a la plenitud romàntica delTxaikovski més tardà, el de la “Patètica”, la seva última simfonia, que s’estrenaria precisament tres dies abans de la seva mort. Com ja és habitual, el programa d’aquesta setmana va assajar un més que interessant diàleg entre passat i present; en aquest cas entre les sublims melodies de l’autor rus i les fascinants irrupcions sonores de compositors del segle XX, com el ja “clàssic” Samuel Barber o el saragossà Jesús Torres, qui va estrenar una nova obra escrita expressament per l’OBC titulada“Libro de los secretos”. A més el concert del dissabte va ser gravat per ser emès enstreaming a la pàgina web www.medici.tv, un canal de televisió online dedicat a la música culta.

El concert va començar de manera immillorable amb l’“Adagi per a cordes” de Barber, una esplèndida mostra, justament famosa, del talent del compositor de Pennsilvània per aconseguir una increïble intensitat amb una ben dotada secció de cordes, lliurada a sostenir llargues línies melòdiques. Amb Barber, González va aconseguir ja el primer “nirvana”, però, a continuació, va saber mantenir-se a l’altura amb una operació de risc que s’ha de valorar especialment: l’estrena d’una obra contemporània, escrita per a l’ocasió i dedicada afectuosament al propi González, que va arrencar unes merescudes ovacions. En “Libro de los secretos”,Torres va saber mostrar tot el seu talent, la seva capacitat de fusionar saviesa musical i sentit del risc, amor a la melodia (fragmentada) i exercici atonal, “música repetitiva” i capacitat de sorpresa. Amb aquesta obra, dedicada al místic sufí Fari ad-din Atar, gran mestre persa dels segles XII i XIII, tot l’Auditori va vibrar com mai, gràcies als intensos combats de vents, cordes i percussions que ens va servir aquest jove creador, que compta ja amb una obra que ronda les vuitanta composicions. No és d’estranyar que el compositor s’acomiadés de l’escenari amb un somriure, embolcallat per les primeres ovacions de la nit.

A la segona part, un Pablo González arrauxat per la passió musical com en les grans ocasions, ens va lliurar una lluent, excelsa interpretació de la sisena simfonia de Txaikovski, en la qual es feia palesa la tempesta desbocada de sentiments que sacsejava al compositor rus, sobretot en els seus anys finals. Una OBC ben engreixada va saber extreure tota l’emoció a aquesta obra mestra, especialment en el gran Adagi final –poques peces musicals acaben de forma tan colpidora com aquesta– que va deixar al públic esglaiat de plaer. Si després de llegir aquestes línies els hi sap greu haver-s’ho perdut, no s’ho pensin més i vagin a la web de Medici.tv. Hi trobaran gairebé una hora i mitja de felicitat.

Related posts:

1. Crítica de Movimiento, de Jesús Torres
2. Immillorable acollida de la Sinfonía de Jesús Torres
3. Jesús Torres a Madrid i Nova York

S’estrena Libro de los secretos, de Jesús Torres

Jesús Torres

No sempre les estrenes gaudeixen de la merescuda difusió ni rebuda per part del públic. Les tecnologies de la informació ens posen avui les coses molt més fàcils eliminant els impediments geogràfics i portant-nos a casa aquelles primícies que no podem perdre’ns.

El libro de los secretos, és producte de l’intens i raonat treball del compositor aragonès Jesús Torres. És un encàrrec de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ), orquestra que avui 18 de novembre, al costat del seu actual director titular Pablo González, farà possible aquest esdeveniment. La cita és a la sala Paul Casals de l’Auditori de Barcelona a les 21:00 hores.

Per qui no pugui assistir a l’estrena hi ha dues oportunitats més en el mateix auditori i amb els mateixos intèrprets, el dissabte 20 de novembre a les 19:00 i el diumenge 21 a les 11:00 del matí.

Però si no és possible assistir a cap de les tres sessions no hi ha problema!. Tres importants mitjans de radiodifusió faran ressó d’aquests concerts:

Com a resultat d’un nou acord entre l’ OBC amb Medici TV tindrem ocasió de presenciar on-line i en directe, el concert del dissabte.

Medici TV és un mitjà essencial per a la difusió de l’activitat orquestral de tot el món i una garantia de qualitat per als oients. La connexió a la seva plataforma és fàcil i gratuïta durant tres dies, i permet l’assistència virtual a infinitat de concerts que són emmagatzemats per a la seva visualització a la carta. Però hi ha una particularitat que mereix ser esmentada: és la primera vegada a la història que Medici TV transmet un concert des de l’ Auditori de Barcelona amb l’ OBC i Pablo González.

De la mateixa manera el concert del diumenge serà transmès en directe per Catalunya Música en el seu MPClàssics.

I encara més! Radio Clásica retrasmetrà aquest últim concert a les 20:00 del diumenge 20.

I bé… Creiem que amb tantes oportunitats d’assistir sincrònica a asincrònicament (com diuen avui els nous comunicadors) cap excusa és vàlida perquè et perdis entre les pàgines del Libro de los secretos de Jesús Torres.

No related posts.

A Tritó no deixem de treballar per la música ni al mes d’agost. Aquest mes hem editat i posat a la vostra disposició la reducció per a piano de l’òpera The Magic Opal, una història fantàstica en dos actes amb pirates, fantasmes i amors impossibles per obra de màgia que té lloc a les costes de Karatol. Va serv composta per Isaac Albéniz en la seva època londinenca, i en ella hi descobrim l’estil propi del compositor català barrejat amb elements propis de l’òpera victoriana.

Fins ara l’òpera estava disponible només en la seva versió orquestral  i ara la tens també a l’abast en reducció per a veus solistes, cor i piano i a un preu de llançament de només de 31,20 euros.

Related posts:

1. L’anell màgic d’Isaac Albéniz

Hi ha discos que desperten la memòria melòmana, que porten records d’aquesta insubstituible experiència que és la música en directe i el seu espai natural, els auditoris. Per molts aficionats, el recent enregistrament de la rapsòdia simfònica Catalonia, d’Isaac Albéniz, a càrrec de Jaime Martín i la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), suposarà una agradable sorpresa: el descobriment d’una partitura que transpira frescor, senzillesa i encant melòdic. Per altres, comporta el retrobament amb una obra que en qualsevol país civilitzat seria d’absolut repertori, però que aquí, tristament, no ho és.

La seva escolta permet refrescar sensacions i records lligats a grans directors i compositors que, durant la seva carrera, van demostrar amb fets la seva convicció en el valor d’aquesta obra, sense entrar en polèmica en aquesta endèmica i estèril discussió al voltant  de la mala fama d’ Albéniz com a orquestrador. Certament, no és un prodigi de refinament, però, quan s’interpreta des de la plena convicció en els seus mèrits, l’oient queda captivat, immediatament, per la senzillesa, la inspiració melòdica i l’ eterna frescor que conserva la música del compositor català.

Parlo de músics llegendaris, com el rus Igor Markévitch, especialment en la seva gloriosa etapa de vinculació artística amb l’Orquestra Simfònica de la RTVE; el romanès Georges Enescu, defensor a ultrança d’una peça que va programar sovint per tot el món; a Eduard Toldrà, el genial violinista, director i compositor vilanoví que el 1944 va posar  en marxa l’ Orquestra Municipal de Barcelona –avui OBC, que ha enregistrat, per fi, Catalonia- i que va difondre amb passió el repertori espanyol.

Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola.

La llista inclou artistes en actiu, com Antoni Ros Marbà, apassionat intèrpret d’ Albéniz i, de forma molt especial, de Toldrà, el qual fou el seu mestre; Jesús López Cobos, José de Eusebio – gràcies al seu entusiasme coneixem avui millor que mai el llegat operístic del músic de Camprodon, i a l’enregistrament que avui comentem s’hi inclou una suite orquestral de Pepita Jiménez revisada per ell mateix- i, en el seu primer disc amb l’ OBC, Jaime Martin.

Albéniz ha tingut i té eloqüents defensors. ¿Per què, llavors, Catalonia segueix sent una pàgina infreqüent a les sales de concerts? Difícil qüestió. D’entrada, calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola. De res serveix incloure quatre o cinc obres durant una temporada simfònica; tampoc n’hi ha prou amb les quotes de caire nacionalista, ni els encàrrecs, cada cop menys ambiciosos i nombrosos. Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Hi ha suficient marge de maniobra per equilibrar l’oferta utilitzant els clàssics més populars com a reclam, tot depèn de la imaginació programadora. La normalització d’obres com Catalonia – i aquesta pàgina és només un exemple; hi ha centenars de partitures en la mateixa situació- necessita d’una ferma aliança entre intèrprets, programadors i públic.

Els músics amb poder – i els titulars d’un conjunt simfònic tenen molt poder – són qui, en definitiva, tenen més força a l’ hora d’escollir quines obres es programen i quines obres queden excloses: quan un titular vol dirigir una determinada obra, ho acaba fent tard o d’hora.

Els programadors, els gestors, els directors artístics, haurien de limitar-se a complir amb el seu deure, donat que la recuperació i la difusió del repertori nacional és una obligació per a qualsevol orquestra, auditori o teatre públic.

En quan al públic, s’ha de buscar molta més complicitat, utilizant les eines de comunicació que, avui més que mai, permeten fomentar, si s’utilitzen amb imaginació i eficàcia, la curiositat melòmana, les ganes de conèixer noves i velles partitures, la possibilitat d’ampliar fronteres.

Related posts:

1. Oriol Pérez Treviño al capdavant de l’Auditori, per Javier Pérez Senz

Marisa Manchado: Costa da Morte

David del Puerto: La Cimbarra, roca rota

Fernando Buide: Pico Sacro

Zulema de la Cruz: Garajonay

Gabriel Erkoreka: Mundaka

José García Román: Ecos de la Abadía Sacromontana

Segona part:

Mauricio Sotelo: Jerez desde el Aire ó al Aire de Jerez

Miguel Gálvez-Taroncher: Valencia, tres microludios para piano

José Luis Turina: Homenaje a Isaac Albéniz (II. León)

Pilar Jurado: Plaza de Oriente

Héctor Parra: La dona d´aigua (El Montseny)

Jesús Torres: Monegros

Més informació a la Fundación BBVA

Related posts:

1. Cicle de Conciertos de Música Contemporánea Fundación BBVA – Bilbao 2010-11
2. Medicina grega, feta per un bilbaí, a Nova York
3. Erkoreka finalista al Premi Reina Sofía amb “Fuegos”

El passat 17 d’abril, en el segon dia de la Semana de Música Religiosa de Cuenca es va produir l’estrena de l’última obra de Jesús Torres. Apocalipsis, encàrrec d’aquest Festival, és un ambiciós projecte en el que han participat l’Ensemble Residencias, el cor francès Accentus i el cor gregorià Schola Antiqua, tots ells sota la direcció de Nacho de Paz

L’Església de la Mercè, un magnífic espai religiós convertit en biblioteca, va ser l’espai triat per l’estrena. Com el seu títol indica, Apocalipsi pren els seus textos del profètic llibre de la Bíblia escrit per San Juan a Patmos. El compositor ha dividit l’obra en set parts de set minuts cadascuna, combinant el llatí i el castellà en els textos dels cors. Dos cors mixts, un cor gregorià i l’ensemble – format per set percussionistes, dos pianos, dues trompetes, dues trompes, quatre trombons i un oboè – formen igualment un grup de 49 músics (7×7), igualment repartits en 7 espais, donant una especial importància tant al simbolisme numèric com a l’espacialització, pensada especialment per al lloc de la seva estrena.

El públic, que omplia la sala completament, estava situat al centre de tota aquesta composició espacial i va viure en primera persona la “revelació”. Diversos minuts d’aplaudiments van coronar aquest inoblidable moment en el que la música de Torres ens va dur des dels set segells fins a la Nova Jerusalem. La música evoluciona per a l’expressió del text i també amb entitat pròpia descriptiva, aprofitant les especials característiques dels instruments i els fabulosos intèrprets amb els que ha comptat per a aquesta ocasió.

Després d’obres com Evocación o la seva Simfonia, Jesús Torres arriba a amb aquesta obra a la perfecta fusió entre música i text, sense que cap dels dos elements perdi les seves pròpies qualitats. El seu estil va perfilant-se en cada nova obra com un dels més importants de la música contemporània a Espanya.

Related posts:

1. “Apocalipsi” a la Setmana de Música Religiosa de Cuenca
2. Jesús Torres estrena Poética
3. Manantial de luz de Jesús Torres a la UER

Josep Pla era del parer que la música havia de ser sistemàticament entenedora, “si convé fins a la pura vulgaritat: set senalles, catorze anses; i s’ha acabat”. El gènere de l’opereta propicia més que d’altres aquesta qualitat, o per dir-ho de manera més pedant i eufemística, aquest excés de comprensibilitat.

Partint d’un llibret eixelebrat que situa l’acció a les costes de Grècia (circumstància que, més enllà del nom d’alguns personatges, no té cap repercussió musical, com no sigui l’abundància de cadències frígies), Isaac Albéniz compleix amb eficàcia amb els usos i costums de l’opereta victoriana.

Ara, en magnífica edició de Borja Mariño, disposem d’aquesta obra i de l’oportunitat d’acostar-nos-hi amb meticulós coneixement de causa. La condescendència, però, ens la podem ben estalviar: no és descartable aleshores que “The Magic Opal” ens depari moments d’una facilitat ambivalent, insuportable i deliciosa alhora.

Escolta un fragment de The Magic Opal >

Related posts:

1. The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, en reducció

Askeplios és el nom del déu grec de la medicina, que normalment apareix representat al costat d’una serp enrotllada en un bastó, símbol de la renovació de la vida. Askeplios és també el títol d’una de les obres del compositor bilbaí Gabriel Erkoreka que podrà escoltar-se el pròxim dia 28 d’abril a la Judson Memorial Church de Nova York, a mans del MAYAEnsemble, format pel flautista Sato Moughalian, Bridget Kibbey a l’arpa i John Hadfield amb la percussió. Estrenada a Manhattan al juny de l’any passat, Erkoreka utilitza per aquesta obra arquetips melòdics procedents de la música tradicional grega, que es presenten serpentejants com el bastó del metge grec.

Pots consultar la informació sobre els concerts d’aquest i de molts altres compositors a l’Agenda de Tritó.

Related posts:

1. Gabriel Erkoreka al Palau de la Zarzuela
2. Gabriel Erkoreka, guanyador del XXV Premi Reina Sofia de Composició
3. Cicle de Concerts de la Fundación BBVA