A Tritó no deixem de treballar per la música ni al mes d’agost. Aquest mes hem editat i posat a la vostra disposició la reducció per a piano de l’òpera The Magic Opal, una història fantàstica en dos actes amb pirates, fantasmes i amors impossibles per obra de màgia que té lloc a les costes de Karatol. Va serv composta per Isaac Albéniz en la seva època londinenca, i en ella hi descobrim l’estil propi del compositor català barrejat amb elements propis de l’òpera victoriana.

Fins ara l’òpera estava disponible només en la seva versió orquestral  i ara la tens també a l’abast en reducció per a veus solistes, cor i piano i a un preu de llançament de només de 31,20 euros.

Related posts:

1. L’anell màgic d’Isaac Albéniz

Hi ha discos que desperten la memòria melòmana, que porten records d’aquesta insubstituible experiència que és la música en directe i el seu espai natural, els auditoris. Per molts aficionats, el recent enregistrament de la rapsòdia simfònica Catalonia, d’Isaac Albéniz, a càrrec de Jaime Martín i la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), suposarà una agradable sorpresa: el descobriment d’una partitura que transpira frescor, senzillesa i encant melòdic. Per altres, comporta el retrobament amb una obra que en qualsevol país civilitzat seria d’absolut repertori, però que aquí, tristament, no ho és.

La seva escolta permet refrescar sensacions i records lligats a grans directors i compositors que, durant la seva carrera, van demostrar amb fets la seva convicció en el valor d’aquesta obra, sense entrar en polèmica en aquesta endèmica i estèril discussió al voltant  de la mala fama d’ Albéniz com a orquestrador. Certament, no és un prodigi de refinament, però, quan s’interpreta des de la plena convicció en els seus mèrits, l’oient queda captivat, immediatament, per la senzillesa, la inspiració melòdica i l’ eterna frescor que conserva la música del compositor català.

Parlo de músics llegendaris, com el rus Igor Markévitch, especialment en la seva gloriosa etapa de vinculació artística amb l’Orquestra Simfònica de la RTVE; el romanès Georges Enescu, defensor a ultrança d’una peça que va programar sovint per tot el món; a Eduard Toldrà, el genial violinista, director i compositor vilanoví que el 1944 va posar  en marxa l’ Orquestra Municipal de Barcelona –avui OBC, que ha enregistrat, per fi, Catalonia- i que va difondre amb passió el repertori espanyol.

Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola.

La llista inclou artistes en actiu, com Antoni Ros Marbà, apassionat intèrpret d’ Albéniz i, de forma molt especial, de Toldrà, el qual fou el seu mestre; Jesús López Cobos, José de Eusebio – gràcies al seu entusiasme coneixem avui millor que mai el llegat operístic del músic de Camprodon, i a l’enregistrament que avui comentem s’hi inclou una suite orquestral de Pepita Jiménez revisada per ell mateix- i, en el seu primer disc amb l’ OBC, Jaime Martin.

Albéniz ha tingut i té eloqüents defensors. ¿Per què, llavors, Catalonia segueix sent una pàgina infreqüent a les sales de concerts? Difícil qüestió. D’entrada, calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola. De res serveix incloure quatre o cinc obres durant una temporada simfònica; tampoc n’hi ha prou amb les quotes de caire nacionalista, ni els encàrrecs, cada cop menys ambiciosos i nombrosos. Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Hi ha suficient marge de maniobra per equilibrar l’oferta utilitzant els clàssics més populars com a reclam, tot depèn de la imaginació programadora. La normalització d’obres com Catalonia – i aquesta pàgina és només un exemple; hi ha centenars de partitures en la mateixa situació- necessita d’una ferma aliança entre intèrprets, programadors i públic.

Els músics amb poder – i els titulars d’un conjunt simfònic tenen molt poder – són qui, en definitiva, tenen més força a l’ hora d’escollir quines obres es programen i quines obres queden excloses: quan un titular vol dirigir una determinada obra, ho acaba fent tard o d’hora.

Els programadors, els gestors, els directors artístics, haurien de limitar-se a complir amb el seu deure, donat que la recuperació i la difusió del repertori nacional és una obligació per a qualsevol orquestra, auditori o teatre públic.

En quan al públic, s’ha de buscar molta més complicitat, utilizant les eines de comunicació que, avui més que mai, permeten fomentar, si s’utilitzen amb imaginació i eficàcia, la curiositat melòmana, les ganes de conèixer noves i velles partitures, la possibilitat d’ampliar fronteres.

Related posts:

1. Oriol Pérez Treviño al capdavant de l’Auditori, per Javier Pérez Senz

Josep Pla era del parer que la música havia de ser sistemàticament entenedora, “si convé fins a la pura vulgaritat: set senalles, catorze anses; i s’ha acabat”. El gènere de l’opereta propicia més que d’altres aquesta qualitat, o per dir-ho de manera més pedant i eufemística, aquest excés de comprensibilitat.

Partint d’un llibret eixelebrat que situa l’acció a les costes de Grècia (circumstància que, més enllà del nom d’alguns personatges, no té cap repercussió musical, com no sigui l’abundància de cadències frígies), Isaac Albéniz compleix amb eficàcia amb els usos i costums de l’opereta victoriana.

Ara, en magnífica edició de Borja Mariño, disposem d’aquesta obra i de l’oportunitat d’acostar-nos-hi amb meticulós coneixement de causa. La condescendència, però, ens la podem ben estalviar: no és descartable aleshores que “The Magic Opal” ens depari moments d’una facilitat ambivalent, insuportable i deliciosa alhora.

Escolta un fragment de The Magic Opal >

Related posts:

1. The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, en reducció

Potser encara no saps que a Tritó tenim una agenda de concerts amb tota l’activitat musical dels nostres compositors, bé sigui a casa nostra com a l’estranger.

Aquesta setmana sense anar més lluny, la Oviedo Filarmonía, amb la direcció de Lorenzo Ramos, interpretarà els dies 23 i 25 d’aquest mes les Tonadillas d’Enric Granados amb orquestració d’Albert Guinovart, a l’Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo i al de Madrid, respectivament.

El 26 de febrer, a Bizkaia se segueix amb la commemoració de l’any de Jesús Guridi, i el dia 26 l’Orquestra Simfònica de Bilbao juntament amb l’Orfeón Donostiarra, oferiran l’obra “Cuadros Vascos” al Teatro Social Antzokia de Basauri

Per al mes de març recomanem set concerts: si el dia 2 ets al Centre Pompidou de París podràs escoltar l’Ensemble Intercontemporain interpretant “Stress Tensor” d’Hèctor Parra, el dia 11 Sortilegis, de Xavier Montsalvatge al Teatro Monumental de Madrid, a mans de l-Orquestra de RTVE, i al mateix lloc i amb solistes de la mateixa orquestra escoltarem al dia següent el Cuarteto con oboe de Jesús Torres

Seguint amb el mes de març, a Albacete La rosa del azafrán, de Jacinto Guerrero el dia 18, e els Fragmentos orquestales de Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz (edició de José de Eusebio) a Reutlingen (Alemania) i l’Obertura del ballet Alphonse et Léonore ou L’amant peintre de Ferran Sor a Las Palmas de Gran Canaria, ambdós el dia 24. I per acabar, el 29 de març els alumnes del Conservatorio Superior de Música de Salamanca interpretaran el Concert per a fagot i conjunt de cambra d’Agustí Charles

Segur que d’entre tots aquests concerts n’hi ha algun que et pot interessar. Ja ho saps, si vols fer plans per assistir a concerts, consulta l’agenda dels propers mesos. Gaudeix-ne!

Related posts:

1. Cicle de Concerts de la Fundación BBVA
2. Disponibles els catàlegs per compositors
3. L’ODC i l’Orquesta Sinfónica de Castilla y León interpretan amb èxit a Xostakòvitx i Albéniz

Les dues grans obres simfòniques d’Isaac Albéniz, Catalonia i Escenes simfòniques catalanes, han estat pràcticament ignorades per la discografia: les versions de Catalonia disponibles al mercat són escasses, daten de fa més de dues dècades i són de producció estrangera, i de les Escenes simfòniques no coneixem indicis de que existeixin versions discogràfiques anteriors al present treball.

A partir de la recent recuperada òpera Pepita Jiménez es va editar ena suite que agrupa les seccions orquestrals i que tanca aquesta selecció de repertori que pretén acostar al público el genuí simfonisme d’Isaac Albéniz.

S’acaba de presentar doncs aquesta nova edició discogràfica titulada Catalonia, que inclou les obres citades anteriorment i que interpreta la Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció de Jaime Martín. Cal destacar que les notes que acompanyen el disc corren a càrrec del musicòleg Josep Dolcet.

Escúchalo ahora >

Related posts:

1. L’anell màgic d’Isaac Albéniz
2. Reedició de la Integral de Veu i piano de Isaac Albéniz
3. The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, en reducció

“Verdaderamente Azulejos son deliciosos. Rosina me ha regalado el original de Isaac y lo guardo como oro en paño. Lo hecho mío poco me importa tenerlo. ¿Quieres que lo tengamos entre los dos? Ya te mandaré el original de lo que yo he escrito.”

Així acaba la carta que Enric Granados va enviar a Joaquim Malats l’any 1910 en relació amb Azulejos, una obra per a piano d’exquisida factura que el mestre Isaac Albéniz havia deixat inacabada i que constituiria l’inici d’una segona suite després de l’èxit de la Suite Iberia. Granados la reprengué a partir del compàs 51 per a deixar-la en els seus actuals 154 compassos en un exercici magistral en el que segueix fidel al seu propi estil però al mateix temps no traeix l’esperit original de l’obra d’Albéniz.

L’obra sencera fou editada al 1911 per Édition Mutuelle de Paris. Els manuscrits originals se separaren i fins avui dia es conserven al Museu de la Música de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya respectivament. No obstant el foli central que conté la unió de les dues parts va quedar separat del conjunt i finalment aparegué enmig d’una col·lecció d’autògrafs. Probablement per la seva peculiaritat s’havia extret de l’arxiu, emmarcat i exposat a l’Institut del Teatre.

Arran d’aquesta troballa la Biblioteca de Catalunya n’ha fet una edició de luxe, amb partitura i facsímil de l’original, en la celebració del centenari de la composició d’aquesta obra.

A partir d’aquesta nova edició s’acaba de publicar el disc Azulejos, música de cambra que, a més de la interpretació d’Azulejos amb el pianista Jean-Bernard Pommier, conté el Quintet en sol menor i el Trio en do d’Enric Granados interpretats per Santiago Juan i Cristian Benito, violí; Alejandro Garrido, viola i Màrius Díaz, violoncel.

Escolta’l aquí >

Related posts:

1. Reedició de l’obra de Granados
2. Agenda de concerts
3. Homenatge a Enric Granados

Coincidint amb la commemoració del centenari de la mort d’Isaac Albéniz, Tritó ha publicat una nova edició revisada de totes les obres per a veu i piano d’aquest compositor, clau en la música espanyola de tots els temps.

Aquesta reedició, esperada des de fa temps, busca tenir el mateix èxit que va tenir la primera, apareguda ara fa més de deu anys, seguint la línia iniciada amb la publicació d’una altra important integral per a veu y piano, la de les cançons d’Enric Granados.

En aquesta edició destaquem la inclusió de les traduccions de les lletres originals a l’anglès, al català i al castellà, així com també la transcripció fonètica realitzada per Oriol Gil Sanchís. També s’ha revisat l’estudi introductori, que ha estat ampliat i actualitzat pel seu autor, Jacinto Torres, un dels més importants especialistes en aquest compositor.

El volum inclou cinc poemes de Bécquer per a recitant acompanyat de piano, juntament amb les versions posteriors del mateix Albéniz per a cantant i piano. D’altra banda també s’hi inclouen sis balades de saló en italià, quatre cançons sobre poemes francesos d’estètica modernista o simbolista, i la col·lecció més important, les setze cançons sobre poemes del seu mecenes anglès Francis B. Money-Coutts.

La música pianística d’Albéniz sovint ha eclipsat la resta de la seva producció musical. En les seves cançons i lieder trobem peces molt diverses, que van des de la romança de saló fins a la cançó impressionista francesa, així com també obres recitades amb acompanyament de piano. L’edició conjunta de totes aquestes obres -algunes d’elles no publicades fins ara- ofereixen una panoràmica inèdita d’aquest autor.

Veure la partitura

No related posts.

No related posts.

Emmarcat en el Festival de Guitarra arriba a Barcelona “La guitarra soñada” de Javier Riba, el seu especial homenatge a Isaac Albéniz en el centenari de la seva mort. Un concert en el que hi haurà una primera part centrada en la guitarra en temps d’Albéniz i una segona part en la que es podran sentir les transcripcions d’ Iberia realitzades pel propi Javier Riba i per un altre nom imprescindible de la guitarra espanyola, Carles Trepat.

Els qui tingueu compte a Facebook podeu aconseguir una invitació per al concert a la pàgina de Tritó a Facebook. N’hi ha 10 de disponibles. Segueix l’enllaç a l’esdeveniment a Facebook.

Dissabte, 23 de maig – 21 h.

Lloc: Església de Sant Felip Neri, Barcelona

Preu: 16€

Informació i entrades a: http://www.theproject.es

Related posts:

1. La guitarra soñada de Javier Riba es presenta a Madrid i a Barcelona
2. Albéniz per a guitarra, per Javier Riba
3. Javier Riba, a Catalunya Ràdio

A l’any del centenari d’Albéniz (1860-1909) Javier Riba seguint la millor tradició guitarrística espanyola (Miquel Llobet, Francesc Tárrega) ha realitzat unes brillants versions de diverses obres del mestre de Camprodón que ara es presenten en concert a Madrid i Barcelona.

El 22 d’abril, dins dels concerts organizats per la Sociedad Española de la Guitarra, en el Centro Cultural Conde Duque de l’Ajuntament de Madrid i el 23 de maig, al Festival de Guitarra de Barcelona a l’Església de Sant Felip Neri, són les ocasions d’escoltar en directe a Javier Riba.

La guitarra soñada de Javier Riba ha estat publicat per Tritó.

Related posts:

1. Javier Riba en concert
2. Albéniz per a guitarra, per Javier Riba
3. Javier Riba, a Catalunya Ràdio