“El libro de los secretos”: estrena mundial i per tot el món.

Escrit per Soledad Sánchez al November 17, 2011  |  Deixa un comentari

No sempre les estrenes gaudeixen de la merescuda difusió ni recepció per part del públic. Les tecnologies de la informació ens posen avui les coses molt més fàcils esborrant els impediments geogràfics i portant-nos a casa aquelles primícies que no ens podem perdre.

El libro de los secretos és producte de l’intens i racional treball del compositor saragossà Jesús Torres. És un encàrrec de la OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ), orquestra que el 18 de novembre, conjuntament amb el seu actual director Pablo González, van fer possible aquest esdeveniment. La cita fou a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona a les 21:00 hores.

Per qui no hagués pogut assistir a l’estrena tenia dos oportunitats més al mateix auditori amb els mateixos intèrprets, el dissabte 20 de novembre a les 19:00 i el diumenge 21 a les 11:00 del matí.

Però si ni així va ser possible assistir a ninguna de les tres sessions no hi va haver problema! Tres importants mitjans de radiodifusió van fer-se’n ressò.

Com a resultat d’un nou acord entre la OBC amb Medici TV varem tenir l’ocasió de presenciar on-line i en directe el concert del dissabte. Medici TV és un mitjà essencial per la difusió de l’activitat orquestral de tot el món i una garantia de qualitat pels oients. La connexió a la seva plataforma és fàcil i gratuïta durant tres dies i permet la assistència virtual a infinitat de concerts que són emmagatzemats per la seva visualització a la carta. Però hi ha una particularitat que mereix ser mencionada: fou la primera vegada a la història que Medici TV va retransmetre un concert des de l’Auditori de Barcelona amb la OBC i Pablo González.

El mateix concert del diumenge va ser transmès en directe per Catalunya clàssica en el seu MP clàssics. I encara més! RTVE va retransmetre aquest últim concert a les 20:00 del diumenge 23.

I bé… Creiem que amb tantes oportunitats d’assistir sincrònica i assincrònicament (com diuen avui els nous comunicadors) cap excusa és vàlida perquè et perdessis entre les pàgines del “Libro de los secretos”.

The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, en reducció

Escrit per Cristina Martí al August 18, 2011  |  Deixa un comentari

A Tritó no deixem de treballar per la música ni al mes d’agost. Aquest mes hem editat i posat a la vostra disposició la reducció per a piano de l’òpera The Magic Opal, una història fantàstica en dos actes amb pirates, fantasmes i amors impossibles per obra de màgia que té lloc a les costes de Karatol. Va serv composta per Isaac Albéniz en la seva època londinenca, i en ella hi descobrim l’estil propi del compositor català barrejat amb elements propis de l’òpera victoriana.

Fins ara l’òpera estava disponible només en la seva versió orquestral  i ara la tens també a l’abast en reducció per a veus solistes, cor i piano i a un preu de llançament de només de 31,20 euros.

Robert Gerhard-Collage: edició especial

Escrit per Cristina Martí al August 11, 2011  |  Deixa un comentari

Avui us presentem una novetat en el Catàleg Tritó sobre l’obra del compositor Robert Gerhard. Sota el títol de Collage, el componen dos volums, sent el primer d’ells la reedició de 7 CD descatalogats de l’obra orquestral de Robert Gerhard, que van ser editades per Astrée Auvidis (Naïve) i la Fundación Caja Madrid, i que en aquesta ocasió ho han estat gràcies al segell discogràfic del Centre Robert Gerhard de Barcelona. Conté un llibret amb comentaris a les obres realitzats pel crític musical Javier Pérez Senz –col·laborador des de fa unes setmanes del nostre Blog-  i pel director Edmon Colomer. En aquests CD s’han enregistrat les composicions La pesta (The Plague), les seves Simfonias, Don Quixote, Pedrelliana, Albada, Interludi i Dansa, L’Alta Naixença del rei en Jaume, Sis cançons populars catalanes, Cancionerode Pedrell, Sardanes I i II… entre altres.

El segon volum , també editat pel Centre Robert Gerhard de Barcelona, es titula Música a Catalunya. Vida i obra de Robert Gerhard, una biografia del compositor català realitzada per Josep Maria Mestres Quadreny. Els textos d’ambdós volums estan disponibles en català, castellà i anglès.

Com a extra, les dos publicacions estan unificades per un pòster que les embolcalla amb dibuixos de l’escenografía del ballet Ariel de Robert Gerhard (1934) realitzats per Joan Miró.

• Més obres de Robert Gerhard en el Catàleg Tritó

Compromís amb la música, per Javier Pérez Senz

Escrit per Javier Pérez Senz al June 9, 2011  |  Deixa un comentari

Hi ha discos que desperten la memòria melòmana, que porten records d’aquesta insubstituible experiència que és la música en directe i el seu espai natural, els auditoris. Per molts aficionats, el recent enregistrament de la rapsòdia simfònica Catalonia, d’Isaac Albéniz, a càrrec de Jaime Martín i la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), suposarà una agradable sorpresa: el descobriment d’una partitura que transpira frescor, senzillesa i encant melòdic. Per altres, comporta el retrobament amb una obra que en qualsevol país civilitzat seria d’absolut repertori, però que aquí, tristament, no ho és.

La seva escolta permet refrescar sensacions i records lligats a grans directors i compositors que, durant la seva carrera, van demostrar amb fets la seva convicció en el valor d’aquesta obra, sense entrar en polèmica en aquesta endèmica i estèril discussió al voltant  de la mala fama d’ Albéniz com a orquestrador. Certament, no és un prodigi de refinament, però, quan s’interpreta des de la plena convicció en els seus mèrits, l’oient queda captivat, immediatament, per la senzillesa, la inspiració melòdica i l’ eterna frescor que conserva la música del compositor català.

Parlo de músics llegendaris, com el rus Igor Markévitch, especialment en la seva gloriosa etapa de vinculació artística amb l’Orquestra Simfònica de la RTVE; el romanès Georges Enescu, defensor a ultrança d’una peça que va programar sovint per tot el món; a Eduard Toldrà, el genial violinista, director i compositor vilanoví que el 1944 va posar  en marxa l’ Orquestra Municipal de Barcelona –avui OBC, que ha enregistrat, per fi, Catalonia- i que va difondre amb passió el repertori espanyol.

Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola.

La llista inclou artistes en actiu, com Antoni Ros Marbà, apassionat intèrpret d’ Albéniz i, de forma molt especial, de Toldrà, el qual fou el seu mestre; Jesús López Cobos, José de Eusebio – gràcies al seu entusiasme coneixem avui millor que mai el llegat operístic del músic de Camprodon, i a l’enregistrament que avui comentem s’hi inclou una suite orquestral de Pepita Jiménez revisada per ell mateix- i, en el seu primer disc amb l’ OBC, Jaime Martin.

Albéniz ha tingut i té eloqüents defensors. ¿Per què, llavors, Catalonia segueix sent una pàgina infreqüent a les sales de concerts? Difícil qüestió. D’entrada, calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola. De res serveix incloure quatre o cinc obres durant una temporada simfònica; tampoc n’hi ha prou amb les quotes de caire nacionalista, ni els encàrrecs, cada cop menys ambiciosos i nombrosos. Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Hi ha suficient marge de maniobra per equilibrar l’oferta utilitzant els clàssics més populars com a reclam, tot depèn de la imaginació programadora. La normalització d’obres com Catalonia – i aquesta pàgina és només un exemple; hi ha centenars de partitures en la mateixa situació- necessita d’una ferma aliança entre intèrprets, programadors i públic.

Els músics amb poder – i els titulars d’un conjunt simfònic tenen molt poder – són qui, en definitiva, tenen més força a l’ hora d’escollir quines obres es programen i quines obres queden excloses: quan un titular vol dirigir una determinada obra, ho acaba fent tard o d’hora.

Els programadors, els gestors, els directors artístics, haurien de limitar-se a complir amb el seu deure, donat que la recuperació i la difusió del repertori nacional és una obligació per a qualsevol orquestra, auditori o teatre públic.

En quan al públic, s’ha de buscar molta més complicitat, utilizant les eines de comunicació que, avui més que mai, permeten fomentar, si s’utilitzen amb imaginació i eficàcia, la curiositat melòmana, les ganes de conèixer noves i velles partitures, la possibilitat d’ampliar fronteres.

Cicle de Concerts de la Fundación BBVA

Escrit per Cristina Martí al April 28, 2011  |  Deixa un comentari

Marisa Manchado: Costa da Morte

David del Puerto: La Cimbarra, roca rota

Fernando Buide: Pico Sacro

Zulema de la Cruz: Garajonay

Gabriel Erkoreka: Mundaka

José García Román: Ecos de la Abadía Sacromontana

Segona part:

Mauricio Sotelo: Jerez desde el Aire ó al Aire de Jerez

Miguel Gálvez-Taroncher: Valencia, tres microludios para piano

José Luis Turina: Homenaje a Isaac Albéniz (II. León)

Pilar Jurado: Plaza de Oriente

Héctor Parra: La dona d´aigua (El Montseny)

Jesús Torres: Monegros

Més informació a la Fundación BBVA

Apocalipsi a la SMR de Cuenca

Escrit per Leticia Martin al April 19, 2011  |  Deixa un comentari

El passat 17 d’abril, en el segon dia de la Semana de Música Religiosa de Cuenca es va produir l’estrena de l’última obra de Jesús Torres. Apocalipsis, encàrrec d’aquest Festival, és un ambiciós projecte en el que han participat l’Ensemble Residencias, el cor francès Accentus i el cor gregorià Schola Antiqua, tots ells sota la direcció de Nacho de Paz

L’Església de la Mercè, un magnífic espai religiós convertit en biblioteca, va ser l’espai triat per l’estrena. Com el seu títol indica, Apocalipsi pren els seus textos del profètic llibre de la Bíblia escrit per San Juan a Patmos. El compositor ha dividit l’obra en set parts de set minuts cadascuna, combinant el llatí i el castellà en els textos dels cors. Dos cors mixts, un cor gregorià i l’ensemble – format per set percussionistes, dos pianos, dues trompetes, dues trompes, quatre trombons i un oboè – formen igualment un grup de 49 músics (7×7), igualment repartits en 7 espais, donant una especial importància tant al simbolisme numèric com a l’espacialització, pensada especialment per al lloc de la seva estrena.

El públic, que omplia la sala completament, estava situat al centre de tota aquesta composició espacial i va viure en primera persona la “revelació”. Diversos minuts d’aplaudiments van coronar aquest inoblidable moment en el que la música de Torres ens va dur des dels set segells fins a la Nova Jerusalem. La música evoluciona per a l’expressió del text i també amb entitat pròpia descriptiva, aprofitant les especials característiques dels instruments i els fabulosos intèrprets amb els que ha comptat per a aquesta ocasió.

Després d’obres com Evocación o la seva Simfonia, Jesús Torres arriba a amb aquesta obra a la perfecta fusió entre música i text, sense que cap dels dos elements perdi les seves pròpies qualitats. El seu estil va perfilant-se en cada nova obra com un dels més importants de la música contemporània a Espanya.

L’anell màgic d’Isaac Albéniz

Escrit per Arnau Farré al April 14, 2011  |  2 comentaris

Josep Pla era del parer que la música havia de ser sistemàticament entenedora, “si convé fins a la pura vulgaritat: set senalles, catorze anses; i s’ha acabat”. El gènere de l’opereta propicia més que d’altres aquesta qualitat, o per dir-ho de manera més pedant i eufemística, aquest excés de comprensibilitat.

Partint d’un llibret eixelebrat que situa l’acció a les costes de Grècia (circumstància que, més enllà del nom d’alguns personatges, no té cap repercussió musical, com no sigui l’abundància de cadències frígies), Isaac Albéniz compleix amb eficàcia amb els usos i costums de l’opereta victoriana.

Ara, en magnífica edició de Borja Mariño, disposem d’aquesta obra i de l’oportunitat d’acostar-nos-hi amb meticulós coneixement de causa. La condescendència, però, ens la podem ben estalviar: no és descartable aleshores que “The Magic Opal” ens depari moments d’una facilitat ambivalent, insuportable i deliciosa alhora.

Escolta un fragment de The Magic Opal >

Medicina grega, feta per un bilbaí, a Nova York

Escrit per Cristina Martí al April 11, 2011  |  Deixa un comentari

Askeplios és el nom del déu grec de la medicina, que normalment apareix representat al costat d’una serp enrotllada en un bastó, símbol de la renovació de la vida. Askeplios és també el títol d’una de les obres del compositor bilbaí Gabriel Erkoreka que podrà escoltar-se el pròxim dia 28 d’abril a la Judson Memorial Church de Nova York, a mans del MAYAEnsemble, format pel flautista Sato Moughalian, Bridget Kibbey a l’arpa i John Hadfield amb la percussió. Estrenada a Manhattan al juny de l’any passat, Erkoreka utilitza per aquesta obra arquetips melòdics procedents de la música tradicional grega, que es presenten serpentejants com el bastó del metge grec.

Pots consultar la informació sobre els concerts d’aquest i de molts altres compositors a l’Agenda de Tritó.

Zagreb i Alexandria escoltaran a Casablancas

Escrit per Cristina Martí al March 23, 2011  |  Deixa un comentari

Aquest any, coincidint amb la 26a edició de la Biennal musical de Zagreb (del 7 al 17 d’Abril), tindrà lloc el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, que es celebrarà els dies 10 al 15 d’abril.

Al concert de clausura hi assistirà Benet Casablancas, per escoltar la seva obra “Dove of Peace: Homage to Picasso” interpretació de la qual anirà a càrrec del conjunt “Zeitfluss“. Casablancas, musicòleg i compositor nascut a Sabadell (Barcelona) i que des de 2002 és director acadèmic del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, també ha format part del jurat internacional que ha triat les 68 composicions modernes, en 14 categories, d’entre les 400 que optaven a ser interpretades en aquest Festival World al New Music Days 2011 de la SIMC.

“Dove of Peace: Homage to Picasso”

Encàrrec de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, el concert de cambra núm. 1 per a Clarinet i ensemble, “Dove of Peace: Homage to Picasso”, serà interpretat a Zagreb per Davorin Brozić a la part solista i l’ Ossian Ensemble de Canterbury, dirigits per Darren Bloom. La primera audició a Croàcia ha estat precedida per l’estrena mundial de l’obra el passat mes de maig de 2010 a Liverpool pel clarinetista Nicholas Cox i l’ Ensemble 10/10, dirigits per Clark Rundell. L’estrena a Espanya tindrà lloc a Madrid al gener de 2011.

Pròxims concerts de Casablancas

En aquesta altra biennal, la II Alexandrina Contemporary Music Biennale tindrà lloc l’estrena a Egipte dels “New Epigrams“, amb la London Sinfonieta, dirigida per Diego Masson (el programa de la qual inclou obres de Benjamin, Saed Haddad, Birtwistle i Ligeti), i dels tres “Epigrames” per a sextet, a càrrec del conjunt Barcelona 216, dirigit per José María Sánchez-Verdú. Ambdós concerts s’oferiran a la Bibliotheca Alexandrina (26 i 27 d’abril) i es repetiran els dies següents a l’Òpera del Caire i al Falaki Theater de la mateixa ciutat (2 de maig). Més informació a l’ European-Egyptian Contemporary Music Society.

Pròximament, s’estrenaran obres de Casablancas a Argentina i de nou Japó. Dels concerts a Espanya, cal remarcar els protagonitzats el proper mes de maig per la Deutsches Kammerphilharmonie de Bremen, que presentarà a Bilbao i Barcelona el “Nocturn” per a orquestra, i l’estrena a Barcelona del “Tercer Quartet de cordes”, a càrrec del Quartet Arditti, que va estrenar l’obra i que va enregistrar recentment en el disc la integral dels quartets i el trio de corda pel segell Tritó.

Josep Soler, premi Tomás Luis de Victoria

Escrit per Cristina Martí al March 21, 2011  |  Deixa un comentari

El compositor català Josep Soler (Villafranca del Penedès, Barcelona,1935) ha estat guardonat amb el Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria, a l’ haver reconegut el jurat “l’extraordinària qualitat” de l’obra de Soler que, insereix en “la gran tradició de la música occidental i tocant tots els gèneres“, “revela un món creador d’estranya i fascinant personalitat, reflex d’allò quotidià a allò transcendent de les obsessions i els anhels de l’ésser humà del nostre temps”. El premi, instituït per la Societat General d’Autors (SGAE) fa 11 anys, és el més gran reconeixement per a compositors vius en l’àmbit hispanoamericà, tant per la categoria del jurat com per la seva dotació econòmica, de 60.000 euros, i per a això, Soler ha competit amb un total de 60 compositors finalistes provinents de 16 països iberoamericans.

Pots veure una gran quantitat d’obres del guardonat amb el XI Premi Iberoamericà Tomás Luís de Victoria a la nostra botiga.

Font: El Pais.