El gato con Botas, òpera de Xavier Montsalvatge amb llibret de Nestor Luján basat en el conte de C. Perrault es presenta com a novetat editorial en la versió de reducció per a veu i piano.
Aquesta òpera, composta pel compositor català al 1948, és un dels exemples més vius d’òpera contemporània espanyola i ha estat escenificada en diverses ocasions –la darrera en una coproducció del Teatro Real de Madrid i el Liceu-, tant en la seva versió original com en la versió realitzada al 1996 per Albert Guinovart per a grup de càmbra.
El gato con botas de Xavier Montsalvatge, en una producció realitzada al 2005 pel Teatro Real de Madrid, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i l’Asociación Asturiana de Amigos de la Ópera, torna al Teatro Filarmónica de Oviedo els dies 9 i 10 de gener, en aquesta ocasió en la versió d’orquestració reduïda realitzada per encàrrec de Tritó Edicions al compositor Albert Guinovart.
La posada en escena d’Emilio Sagi compta amb la caracterització i l’escenografia d’Agatha Ruiz de la Prada, que dóna força i un colorit especial a la historia, conquistant tant als nens com als més grans. Read the rest of this entry »
Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entremig de la dels compositors de la república i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.
El primer èxit el va obtenir a la dècada dels quarantes amb la col·lecció de les Cinco Canciones Negras (1945), que marquen la seva partida postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d’”antillanisme” perceptible en el seu Cuarteto Indiano (1951). El Concierto Breve (1953) per a piano i orquestra marca el seu punt de partida cap a normes més abstractes i en les que ha tingut cabuda obres d’influència impressionista -Sonatine pour Ivette (1960)- o aproximades a recursos serials entre les que destaquen Cinco Invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata Concertante per a violoncel i piano (1971).
Posteriorment, el compositor s’ha afirmat en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció de la que es podrien destacar els tres concerts: per a arpa (Concierto capriccio, 1975), per a clave (Concierto del Albayzín, 1977) i per a guitarra (Metamorfosi de concert, 1980) amb orquestra; la Simfonia de Requiem (1985), Fantasia per a Guitarra i Arpa (1983), Sortilegis (1992), Bric à Brac (1993).
El passat 10 d’octubre, al Teatre Monumental de Madrid, va tenir lloc la final del XXV Premi Reina Sofia de Composició Musical, organitzat per la Fundació Musical Ferrer-Salat.
A aquesta final, van concursar les obres finalistes, d’una banda Fuegos de Gabriel Erkoreka i per l’altra el Concert per a viola i orquestra de Takahiro Sakuma, que van ser interpretades per l’Orquestra Sinfònica de la RTVE i amb la direcció d’Adrian Leaper. Aquestes dues obres van ser triades entre les 148 partitures presentades, procedents de més de 30 països. Read the rest of this entry »
El gato con Botas, òpera de Xavier Montsalvatge amb llibret de Nestor Luján basat en el conte de C. Perrault es presenta com a novetat editorial en la versió de reducció per a veu i piano.
¿Quieres que te informemos de las últimas novedades?
Comentaris recents