Aquest any es commemora el centenari del naixement d’un dels compositors més estimats de la nostra editorial, el prolífic Xavier Montsalvatge.

Nombrosos són els esdeveniments que se celebraran durant el 2012 per retre homenatge a la seva trajectòria i llegat.

TRITÓ s’uneix a l’homenatge amb una reedició del disc doble publicat pel nostre segell el 2002. En ell es reuneixen les obres mestres del catàleg del compositor (encara que no les més interpretades):  Sortilegis, Sinfonietta-Concerto, Metamorfosi de concert, Impromptu en el Generalife, Hommage à Manolo Hugué i Concert del Albayzín.

Avui el nostre propòsit és encara més ambiciós; volem contribuir a que la música de Montsalvatge s’apreciï i reclami des d’altres països i sobretot a l’altre costat de l’Atlàntic.

En aquell moment, el disc va ser concebut no només com un homenatge que retíem al compositor amb motiu dels seus noranta anys, sinó principalment com un regal que un grup d’amics fèiem al Mestre. S’hi recollien moltes de les idees sorgides durant les moltes estones que Xavier Montsalvatge havia passat parlant amb nosaltres al llarg de la seva vida. Llorenç Caballero

Aquest projecte hauria estat impensable sense la presència d’alguns dels grans músics del nostre temps com Alicia de Larrocha, Jaime Martín, Josep Colom i l’Orquestra de Cadaqués sota la batuta de Gianandrea Noseda.

Related posts:

1. 7 Faules de La Fontaine, amb Xavier Benguerel
2. Reedició de Goyescas, Òpera de Granados
3. L’Orquestra de Castella-Lleó i l’Orquestra de Cadaqués unides per Xostakòvitx

Si fa menys de quinze dies us anunciàvem la novetat discogràfica “Mirada” de David del Puerto, avui tenim el plaer de convidar-vos a la presentació oficial d’aquest disc especial, en el qual es recull l’obra per a guitarra d’aquest compositor, instrument que el mateix del Puerto defineix com “forn d’alquimista en el qual es troben totes les matèries sonores de la Terra”.

Serà el divendres 28 d’octubre, a les 19 hores, a la Sala Manuel de Falla del Palacio de Longoria (carrer Fernando VI, 6, de Madrid). L’entrada és lliure fins a completar l’aforament. Hi seran pressnts David del Puerto, Eugenio Tobalina, qui interpretarà a la guitarra algunes de les obres d’aquest CD, i Belén Pérez Castillo, professora de Musicologia de la Universitat Complutense de Madrid.

Per obrir boca, escoltar l’obra Mirada per a guitarra, de David del Puerto, interpretada per Eugenio Tobalina. Esperem veure-us aquest proper divendres!

Related posts:

1. La Mirada de David del Puerto
2. Obres de David del Puerto i Robert Gerhard en el “Miquel Llovet”
3. David del Puerto s’acosta als joves pianistes

Una de les novetats d’aquest últim trimestre de l’any és el disc Mirada, del compositor David del Puerto, en el qual es reuneix per primera vegada l’obra guitarrística d’aquest compositor.

Utilitzant pel títol del disc el d’una de les obres que hi apareixen, l’obra Mirada parteix d’una petita peça deixada al calaix i consisteix en material original, configurat per elements recurrents al costat d’altres idees més uniformes: cànons a dues veus i una melodia en la veu inferior acompanyada per arpegis, procediment que és gairebé un arquetip per a l’instrument. La obra fou dedicada per l’autor al seu amic Eugenio Tobalina, i és aquest guitarrista qui posa veu en aquest disc a uns ulls de David del Puerto que miren en aquesta ocasió cap a la guitarra, en un enregistrament que no pot faltar en la col·lecció dels amants d’aquest instrument.

Pots escultar l’obra aquí.

Related posts:

1. Presentació del disc Mirada
2. Continua l’èxit de Boreas, de David del Puerto
3. Estrena absoluta de la 3a Simfonia de David del Puerto

Vet aquí la quarta entrega d’aquesta sèrie on repassem la trajectòria dels directors que han enregistrat amb Tritó. Avui és el torn de Sir Neville Marriner, que actualment és el principal director convidat de l’Orquestra de Cadaqués.

Sir Neville Marriner va estudiar violí al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de París. El 1949 va incorporar-se al Martin String Quartet i va fundar el Virtuoso String Trio i, juntament amb Thurston Dart, el Jacobean Ensemble. Durant aquests anys va treballar amb directors com Toscanini, Furtwängler, Cantelli i Karajan.

L’any 1959 va fundar la Academy of St.Martin-in-the-Fields, de la qual primer fou concertino i més endavant director titular. També ha dirigit l’Orquestra de Cambra de Los Ángeles i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Stuttgart.

El 1979 va rebre la distinció de Comendador de l’Orde de l’Imperi Britànic, i el 1985, el títol de Sir. A més, la Academy of St.Martin-in-the-Fields i Sir Neville Marriner han rebut conjuntament el Queen’s Award for Export Achievement.

El període més prolífic pel que fa a enregistraments de l’Orquestra de Cadaqués amb Tritó va ser quan Sir Neville Marriner va estar-ne al capdavant: un enregistrament amb obres de Juan Crisóstomo de Arriaga, amb la col·laboració de la soprano Ainhoa Arteta; un altre amb obres de Fauré i Gounod; un cd amb tres obres de Stravinski, Montsalvatge i Prokofiev (Suite de Pulcinella, Sortilegis i la Simfonia “Clàssica”, respectivament); també disposem de la versió completa de Pulcinella de Stravinski, per a la qual David Nel·lo va escriure una història fantàstica ambientada a la ciutat de Tifna.

Mozart ha estat un dels compositors més sovintejats per Sir Neville Marriner i l’Orquestra de Cadaqués: les Simfonies concertants; un doble cd amb quatre concerts per a flauta (K.313), oboè (K.314), clarinet (K.622) i fagot (K.191); també disposem dels dos concerts per a flauta i orquestra i del concert per a flauta, arpa i orquestra, un CD que  ha estat reeditat recentment amb un disseny més actual. Els intèrprets són el flautista Jaime Martín, que actualment és el director titular de l’Orquestra de Cadaqués, i l’arpista Bryn Lewis. D’un altre gran compositor, Ludwig van Beethoven, Sir Neville Marriner n’ha enregistrat  amb Tritó les Simfonies 1,2,5 i 6 en dos esplèndids cds.

Finalment, les tres Simfonies Concertants de Danzi, les Obertures i Simfonies de Ferran Sor i l’obra Sincrotó Alba de Joan Guinjoan, són els tres enregistraments restants que recullen el llegat discogràfic de l’etapa en què l’Orquestra de Cadaqués va estar sota la batuta d’aquest gran director anglès.

Related posts:

1. Els nostres directors (I): Gianandrea Noseda
2. Els nostres directors III: Vasily Petrenko
3. Sir Neville Marriner i l’Orfeó Català junts per primer cop

El passat 14 de juny es va presentar al Palau de la Música Catalana el disc Blanc, primera producció del nou segell català Neu Records amb la integral de música coral del compositor Bernat Vivancos. El doble disc compacte està fet amb la col·laboració de Catalunya Música i l’ICIC, i l’interpreta el Cor de la Ràdio de Letònia, dirigit per Sigvards Klava.

Hi ha moltes coses que ens agraden d’aquest nou projecte:

Per començar el gran encert que en la meva opinió suposa la tria del primer disc de la col·lecció, Blanc, que conté una obra d’extraordinària delicadesa i enorme qualitat, en un estil en la línia d’Arvo Pärt, James McMillan o Olivier Messiaen, i mostra definitiva de que la creació contemporània catalana està al més alt nivell del panorama actual europeu. Una música de contemplació i transcendència que en paraules del compositor noruec Lasse Thoresen “is like a city of angels: blissful sounds populated by saintly spirits hiding between the notes as birds in a tree”. No es pot dir millor.

També ens agrada la valent aposta d’aquest segell per la música contemporània catalana, voluntat que ells mateixos posen en la seva pròpia definició: “Neu Records és un segell independent de nova creació dedicat als enregistraments de música contemporània en formats surround d’alta definició, així com una plataforma d’interacció entre intèrprets i compositors catalans i internacionals del més alt nivell.“

Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

Ens crida l’atenció el seu especial interès en l’exploració i ampliació de nous formats i qualitats de so més enllà del CD o l’mp3 convencionals, entrant en l’àmbit del Dolby Digital Surround 5.1 d’alta qualitat (24bits/96kHz). Ells expliquen que en contraposició al concepte de concert clàssic, això és l’escenari enfrontat al públic, el concert de música contemporània no té perquè respondre a l’esquema del concert de tradició clàssica en quant a disposició espaial, i per tant situen l’oient al centre de l’escenari, enmig dels músics. Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

No obstant el més destacable de tot i que personalment penso és l’encert més gran de tots és el nou enfocament del projecte discogràfic més enllà de la venda de suport físic. A diferència de la majoria de discogràfiques de música clàssica, la seva web té un enfocament força diferent, no tant centrat en la freda promoció del disc i posterior redirecció a botigues de tercers, físiques o digitals, sinó més oberta a la promoció de materials d’ampliació (les partitures) i informacions addicionals, i la descàrrega en múltiples formats de diverses qualitats, d’entre les quals el suport físic n’és una més. Aquest nou enfocament, força innovador dins de l’àmbit de les discogràfiques de música clàssica al nostre país, fa pensar que per a ells la venda de discos compactes ja no és el principal i únic objectiu. Fins i tot sembla com si encara els estan fent perquè no tenen més remei.

Neu Records és, doncs, un projecte del segle XXI, de qualitat, amb classe, atrevit, innovador i made in Catalonia. Molta sort en l’aventura.

No related posts.

Hi ha discos que desperten la memòria melòmana, que porten records d’aquesta insubstituible experiència que és la música en directe i el seu espai natural, els auditoris. Per molts aficionats, el recent enregistrament de la rapsòdia simfònica Catalonia, d’Isaac Albéniz, a càrrec de Jaime Martín i la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), suposarà una agradable sorpresa: el descobriment d’una partitura que transpira frescor, senzillesa i encant melòdic. Per altres, comporta el retrobament amb una obra que en qualsevol país civilitzat seria d’absolut repertori, però que aquí, tristament, no ho és.

La seva escolta permet refrescar sensacions i records lligats a grans directors i compositors que, durant la seva carrera, van demostrar amb fets la seva convicció en el valor d’aquesta obra, sense entrar en polèmica en aquesta endèmica i estèril discussió al voltant  de la mala fama d’ Albéniz com a orquestrador. Certament, no és un prodigi de refinament, però, quan s’interpreta des de la plena convicció en els seus mèrits, l’oient queda captivat, immediatament, per la senzillesa, la inspiració melòdica i l’ eterna frescor que conserva la música del compositor català.

Parlo de músics llegendaris, com el rus Igor Markévitch, especialment en la seva gloriosa etapa de vinculació artística amb l’Orquestra Simfònica de la RTVE; el romanès Georges Enescu, defensor a ultrança d’una peça que va programar sovint per tot el món; a Eduard Toldrà, el genial violinista, director i compositor vilanoví que el 1944 va posar  en marxa l’ Orquestra Municipal de Barcelona –avui OBC, que ha enregistrat, per fi, Catalonia- i que va difondre amb passió el repertori espanyol.

Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola.

La llista inclou artistes en actiu, com Antoni Ros Marbà, apassionat intèrpret d’ Albéniz i, de forma molt especial, de Toldrà, el qual fou el seu mestre; Jesús López Cobos, José de Eusebio – gràcies al seu entusiasme coneixem avui millor que mai el llegat operístic del músic de Camprodon, i a l’enregistrament que avui comentem s’hi inclou una suite orquestral de Pepita Jiménez revisada per ell mateix- i, en el seu primer disc amb l’ OBC, Jaime Martin.

Albéniz ha tingut i té eloqüents defensors. ¿Per què, llavors, Catalonia segueix sent una pàgina infreqüent a les sales de concerts? Difícil qüestió. D’entrada, calen programadors que creguin, de veritat, en la música espanyola. De res serveix incloure quatre o cinc obres durant una temporada simfònica; tampoc n’hi ha prou amb les quotes de caire nacionalista, ni els encàrrecs, cada cop menys ambiciosos i nombrosos. Es necessita més compromís amb la música i menys obsessió per les xifres d’assistència i de venda d’entrades.

Hi ha suficient marge de maniobra per equilibrar l’oferta utilitzant els clàssics més populars com a reclam, tot depèn de la imaginació programadora. La normalització d’obres com Catalonia – i aquesta pàgina és només un exemple; hi ha centenars de partitures en la mateixa situació- necessita d’una ferma aliança entre intèrprets, programadors i públic.

Els músics amb poder – i els titulars d’un conjunt simfònic tenen molt poder – són qui, en definitiva, tenen més força a l’ hora d’escollir quines obres es programen i quines obres queden excloses: quan un titular vol dirigir una determinada obra, ho acaba fent tard o d’hora.

Els programadors, els gestors, els directors artístics, haurien de limitar-se a complir amb el seu deure, donat que la recuperació i la difusió del repertori nacional és una obligació per a qualsevol orquestra, auditori o teatre públic.

En quan al públic, s’ha de buscar molta més complicitat, utilizant les eines de comunicació que, avui més que mai, permeten fomentar, si s’utilitzen amb imaginació i eficàcia, la curiositat melòmana, les ganes de conèixer noves i velles partitures, la possibilitat d’ampliar fronteres.

Related posts:

1. Oriol Pérez Treviño al capdavant de l’Auditori, per Javier Pérez Senz

Related posts:

1. Spotify, l’última sobre música a Internet
2. Tritó a Spotify

Presentem la nova col·lecció “Música d’orgue a Catalunya”, una sèrie de discos centrats en la música d’orgue creada per autors catalans o que tingueren el seu centre de creació artística en territori català: Fray Antonio Martín y Coll, Gabriel Menalt, Francesc Espelt, Josep Teixidor… són alguns dels noms dels compositors que es recullen en aquests dos primers volums de la sèrie publicats.

El primer volum, Música d’orgue a Catalunya S.XVI-XVII, pretén fer un recorregut centrat en el repertori barroc, enllaçant amb els primers testimonis de l’escriptura de música per a tecla d’autors catalans. El disc ofereix un repertori fins ara inèdit i que ha estat recentment publicat, com els Versos de Missa de Francesc Espelt, o que ho serà properament y sota la revisió del propi intèrpret, Andrés Cea. També les obres del segon disc, Música d’orgue a Catalunya S.XVIII-XIX, estan editades por Tritó Edicions tret de les Glosses de Josep Teixidor i les obres de Magí Pontí.

Tota la informació d’aquesta col·lecció, així com els àudios dels discos, els pots trobar a continuació.

Música d’orgue a Catalunya S.XVI-XVII

Música d’orgue a Catalunya S.XVIII-XIX

No related posts.

Carles Magraner s’ha embarcat en aquest nou projecte que, coincidint al llarg de l’any 2011 amb el IV centenari de la mort de Tomás Luis de Victoria, es convertirà en el proper enregistrament discogràfic de la Capella de Ministrers.

© Pascual Ibáñez 06

Aquest nou repertori, que porta el títol “Canticum Nativitatis Domini”, recopila íntegrament música instrumental i vocal de Victoria per a les litúrgies d’Advent, Nadal i Epifania.

La música de Victoria va tenir molta fama en la seva època, especialment les seves misses i, com a fet excepcional, tota la seva obra va ser publicada en vida de l’autor, i encara que resulti estrany per a la seva època, Victoria no va escriure música profana. Van ser les seves profundes i sinceres conviccions religioses el que van atorgar un caràcter especial a les seves obres, d’una gran puresa tècnica, una intensa qualitat dramàtica i una expressió apassionada que alguns autors no han dubtat a comparar amb la qual transmeten els poemes dels seus contemporanis Santa Teresa de Jesús i Sant Juan de la Creu.

Va ser durant el passat mes desembre quan la formació valenciana Capella de Ministrers sota la direcció de Carles Magraner va enregistrar i presentar en versió de concert aquest nou repertori. L’enregistrament fou realitzat a l’església de Santa Maria de Requena, i el concert a l’església del Patriarca de València. El nou treball s’editarà en un disc de luxe que veurà la llum el 2011, i oferirà l’oportunitat d’endinsar-se en el corpus més desconegut del cèlebre compositor d’Àvila. La Capella de Ministrers aborda la música de Victoria des de l’emoció, d’acord amb la magnificència dramàtica de la seva música.

Amb aquest nou títol a la discografia de la Capella de Ministrers, Carles Magraner torna a retre homenatge a Tomás Luis de Victoria, considerat el més cèlebre polifonista del renaixement espanyol. En l’anterior ocasió ho va fer a través del Requiem programa centrat en l’ Officium Defunctorum del 1605, que el místic compositor va crear en honor de l’Emperadriu Maria, germana del rei Felip II, el qual podem llegir:
“…Capella de Ministrers hace honor a su nombre y se luce al enriquecer la trama polifónica, otorgándole solemnidad. Ocurre, por ejemplo en la bella introducción a la Lectio, esa escueta declamación nota contra nota y solo a cuatro voces, de carácter procesional y realmente sobrecogedora en su desnuda expresividad…” tal com apuntava Andrés Ruiz en les notes al programa d’aquest repertori.

En aquesta ocasió, les peces enregistrades abracen música escrita per a les litúrgies d’Advent, Nadal i Epifania, i es centra en els seus motets; alguns tan coneguts com O magnum misterium – un dels més famosos de tot el segle XVI- a més d’altres peces que han gaudit de poca o cap difusió discogràfica. Per a aquesta producció Carles Magraner ha comptat amb l’extraordinari grup d’intèrprets que l’acompanyen habitualment, així com també amb una formació mixta vocal, alternant cor i solistes. Les veus solistes seran interpretades per Erika Escribá-Astaburuaga, Pilar Esteban, David Sagastume, Lambert Climent, Francisco Fernández Rueda i Tomás Maxé. També col·labora  a l’enregistrament la jove formació L´Almodí Cor de Cambra.

Veure discografia de la Capella de Ministrers >

No related posts.

Sabies que pots escoltar en streaming la discografía completa de Tritó a Spotify? Per a fer-ho, simplement has d’escriure “label:tritó” al camp de cerca de Spotify i escollir el que més et vingui de gust escoltar. Així de fàcil.

Gaudeix ara mateix de la música de Debussy, Montsalvatge, Guinovart, Arriaga, Albéniz, Guridi… cançons tradicionals, grans obres simfòniques,… Escolta els contes de Pere i el llop, Pippi Langstrump, el Soldadet de Plom… Amb l’Orquestra de Cadaqués, la Joven Orquesta Nacional de España, Miguel Zannetti, Victoria de Los Ángeles…  ¡Gaudeix-ho!

Related posts:

1. Spotify estreny el nus
2. Spotify, l’última sobre música a Internet