El Quartet Arriaga a la Quincena Musical de San Sebastián

Escrit per Cristina Martí al August 19, 2011  |  Deixa un comentari

Com molts de vosaltres ja sabreu, des del 26 de juliol està tenint lloc la Quincena Musical de San Sebastián, un esdeveniment amb un ampli cartell en el qual es donen cita gran quantitat d’intèrprets en aquest festival que és el més antic d’Espanya, ja que se celebra des de 1939. S’hi celebren concerts simfònics, ballets, música antiga, agrupacions de càmbra i música contemporània, en diversos llocs com esglésies, el Palau de Miramar o l’esplèndid Auditori Kursaal, obra de Rafael Moneo.

Precisament a la Sala de Càmera d’aquest auditori, el Quartet Arriaga s’encarregarà d’interpretar el concert de dimecres 24 d’agost. La formació interpretarà un programa eclèctic, que englobarà obres del Classicisme i de compositors del segle XX, interpretant obres del músic de Vitoria Jesús Guridi (Quartet nº 1 en Sol Major), Juan Crisóstomo d’Arriaga (Quartet nº 2 en La Major) i del virtuós violoncel•lista italià Luigi Boccherini (Quartet G159 en Do menor, Op. 2, Nº1). També l’obra Vistes al mar, una composició amb marcat sabor mediterrani d’Eduard Toldrá. El compositor va ser un referent essencial de la música catalana durant el segle passat, amb el qual Guridi va mantenir una estreta amistat. Aquest programa es tornarà a interpretar el dia 26 d’agost a les 20 h en el Parc Lamuza de la localitat de Llodio, en el marc de Quincena Andante.

Format pels violinistes Aitzol Iturriagagoitia i Rodrigo Bauzá, el violista Miguel Ángel Lucas i el violoncel·lista Damien Ventula, el Quartet Arriaga és el punt de trobada de quatre personalitats de la música de càmera europea amb àmplia experiència a nivell internacional. Així ho testifica la seva activitat concertística per tot Europa.

Segueix l’enllaç per escoltar fragments de Juan Crisóstomo Arriaga >

El Cuarteto Arriaga

Una política musical que mai arriba, per Javier Pérez Senz

Escrit per Javier Pérez Senz al July 23, 2011  |  1 Comentari

El panorama musical barceloní és cada cop menys ric, plural i atractiu. Gairebé sense adonar-se’n, els melòmans han vist com disminuïa paulatinament l’activitat musical de l’Obra Social La Caixa fins a assolir nivells gairebé i purament testimonials. Els que van ser vaixells insígnia de la seva oferta musical, el Festival de Música Antiga, amb més de tres dècades d’història plena d’orgull sota la direcció artística de Maricarmen Palma, i el Festival de Músiques del Món, tant innovador en el seu dia, han perdut tota la força després d’una confusa etapa de transició i del seu traspàs final a l’Auditori de Barcelona, que en lloc de potenciar-los, els ha convertit en pura anècdota de la seva programació.

De la seva banda, la crisi ha també ha reduït de forma dràstica la que en altre temps fou activitat generosa de la Fundació Caixa de Catalunya, que al fil de la crisi ha rebaixat considerablement la seva aportació com a principal patrocinadora del Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí –cosa la qual complica i rebaixa els ambiciosos projectes artístics del veterà festival català-, y ha deixat gairebé a la primera paraula la seva política de suport a la música contemporània, impulsada i defensada amb passió per Àlex Susanna durant la seva etapa com a director-gerent.

La ciutat es torna cada cop més provinciana, conformista i previsible en la seva oferta musical, i el que més preocupa no és la falta de recursos, la temible crisi, sinó la falta de voluntat política

Si contemplem que la creació actual és el camp més desatès del panorama concertístic català, la qüestió pren un caire encara més preocupant: de moment, ja s’han reduït significativament les obres d’encàrrec i les estrenes a les temporades del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i del Festival de Torroella.

També cauen cicles de concerts i en aquest sentit la notícia més trista de l’any és la desaparició ’Euroconcert, el veterà cicle fundat i dirigit per Antoni Sàbat amb una filosofia artística aliena a les modes i pressions de mercat, en el que prevalia l’interès musical i la qualitat dels intèrprets per sobre del seu atractiu mediàtic.

No només desapareix un cicle de l’escena barcelonina: també cauen els cicles consagrats a l’orgue de la catedral de Barcelona o els concerts a càrrec de solistes i grups catalans, amb l’especial suport a la música catalana de tots els temps.

La ciutat es torna cada cop més provinciana, conformista i previsible en la seva oferta musical, i el que més preocupa no és la falta de recursos, la temible crisi, sinó la falta de voluntat política a l’hora de dissenyar, consensuar i afrontar, d’una vegada i amb el rumb clar, una política musical seriosa, coherent, eficaç i ambiciosa.

La cultura dels festivals, els criteris de programació en els teatres, auditoris i orquestres públiques, la col·laboració amb els promotors privats, el paper de les agències artístiques, la necessitat de rebaixar els desorbitats honoraris que encara es paguen en el circuit clàssic, el suport a l’edició musical i a la indústria audiovisual, el suport als locals que mantenen la música en viu arreu de la geografia catalana, els drets d’autor a la societat actual… hi ha molts aspectes de la vida musical catalana que s’han de revisar, però des de les administracions i per afrontar el tema, no veiem per
ara gaire cosa més enllà que les habituals promeses de circumstància, els discursos buits i les retallades contínues.

¿El final de la bombolla melòmana?, per Javier Pérez Senz

Escrit per Javier Pérez Senz al June 30, 2011  |  Deixa un comentari

No tots els efectes de la crisi econòmica que patim són necessàriament dolents. Almenys en el terreny de la música clàssica. Després d’anys d’abundància, molts dels gestors i directors artístics dels principals auditoris, teatres i festivals que en els últims anys han disparat sense fre els preus en el mercat clàssic espanyol, pagant sense immutar-se xifres astronòmiques en la contractació de solistes, directors i orquestres que en altres països accepten honoraris molt més modests, ara no tenen més remei que estrènyer-se el cinturó.

La disminució d’ingressos, el minvament de subvencions i el cada vegada més temut descens en les vendes de localitats dibuixa una crua realitat que exigeix un dràstic canvi en la política musical a nivell estatal, autonòmic i local.

No té sentit negar la crisi, encara que alguns gestors, especialment els que no arrisquen res personal perquè programen a càrrec de l’erari públic, són capaços de maquillar la disminució en la venda real de localitats amb el repartiment massiu d’invitacions. Però la veritat és que, amb invitacions o sense, gairebé mai s’esgota el paper en el Palau de la Música Catalana, l’Auditori i el Gran Teatre del Liceu.

L’austeritat és l’únic camí assenyat per a la supervivència de l’actual oferta musical i els criteris de contenció xoquen amb aquesta funesta pràctica de programar a cop de talonari.

De fet, en l’actual temporada Ibercàmera, que és la promotora privada de concerts amb més abonats de Barcelona, només ha esgotat entrades en l’últim concert, gràcies al ganxo de l’Orquestra Sinfònica de Viena, la presència d’una llegenda viva del piano, l’octogenari Aldo Ciccolini i un programa amb clàssics populars com la Inacabada, de Schubert, el Concert per a piano núm. 23, de Mozart i l’Heroica, de Beethoven. Pel que fa al Liceu, l’aspecte de la sala en recitals i concerts, amb un mar de butaques buides, no convida a l’entusiasme.

S’imposen canvis. Pel que fa als criteris de programació, si ens quedem en el repertori trillat amb l’excusa de la falta de públic acabarem buidant encara més les sales per pur avorriment d’aquest altre important sector d’afeccionats que no es conforma amb el de sempre. Cal buscar un equilibri, i en aquest punt de trobada no pot faltar, malgrat qui pesi, la música actual, perquè la creació és bàsica per a assegurar el futur musical d’un país.

L’austeritat és l’únic camí assenyat per a la supervivència de l’actual oferta musical i els criteris de contenció xoquen amb aquesta funesta pràctica, tan arrelada en algunes sales, teatres i festivals espanyols, de programar a cop de talonari. Si un promotor privat està disposat a arruïnar-se pagant les milionàries xifres que exigeixen les dives del mercat musical –avís a navegants: els que més cobren no són sempre els millors, encara que ho digui la publicitat- ens sembla perfecte. Però amb recursos públics, si no es pot comptar amb cantants, solistes i directors de moda es busquen alternatives però no se cedeixen davant uns honoraris que no es corresponen ni amb els sous del país, ni amb el que es recapta a taquilla.

Si la crisi ens ajuda a recuperar el plaer de la música sense l’esclavitud del mercat, sense amb això es multiplica l’aposta per la pedrera, la varietat en el repertori, el suport a la creació actual, el futur musical serà molt més just i sostenible.

Els festivals més importants de l’estiu musical català ja s’han apretat el cinturó aquest any: es nota la contenció en la despesa, també en una major presència d’artistes, grups i orquestres del país en la programació. També els grans cicles busquen fórmules d’estalvi i, tant en el Liceu com en el cas de l’OBC, s’ha reduït l’oferta d’una forma assenyada.

Ara cal una volta més de rosca per a reduir, en tots els sentits, les xifres de la música, començant per rebaixar honoraris i preus de les localitats i moure fitxa en la direcció adequada, que passa per contemplar més el fet musical i una mica menys la simple tirada mediàtica de les dives.

Apocalipsi a la SMR de Cuenca

Escrit per Leticia Martin al April 19, 2011  |  Deixa un comentari

El passat 17 d’abril, en el segon dia de la Semana de Música Religiosa de Cuenca es va produir l’estrena de l’última obra de Jesús Torres. Apocalipsis, encàrrec d’aquest Festival, és un ambiciós projecte en el que han participat l’Ensemble Residencias, el cor francès Accentus i el cor gregorià Schola Antiqua, tots ells sota la direcció de Nacho de Paz

L’Església de la Mercè, un magnífic espai religiós convertit en biblioteca, va ser l’espai triat per l’estrena. Com el seu títol indica, Apocalipsi pren els seus textos del profètic llibre de la Bíblia escrit per San Juan a Patmos. El compositor ha dividit l’obra en set parts de set minuts cadascuna, combinant el llatí i el castellà en els textos dels cors. Dos cors mixts, un cor gregorià i l’ensemble – format per set percussionistes, dos pianos, dues trompetes, dues trompes, quatre trombons i un oboè – formen igualment un grup de 49 músics (7×7), igualment repartits en 7 espais, donant una especial importància tant al simbolisme numèric com a l’espacialització, pensada especialment per al lloc de la seva estrena.

El públic, que omplia la sala completament, estava situat al centre de tota aquesta composició espacial i va viure en primera persona la “revelació”. Diversos minuts d’aplaudiments van coronar aquest inoblidable moment en el que la música de Torres ens va dur des dels set segells fins a la Nova Jerusalem. La música evoluciona per a l’expressió del text i també amb entitat pròpia descriptiva, aprofitant les especials característiques dels instruments i els fabulosos intèrprets amb els que ha comptat per a aquesta ocasió.

Després d’obres com Evocación o la seva Simfonia, Jesús Torres arriba a amb aquesta obra a la perfecta fusió entre música i text, sense que cap dels dos elements perdi les seves pròpies qualitats. El seu estil va perfilant-se en cada nova obra com un dels més importants de la música contemporània a Espanya.

Més música antiga, si us plau

Escrit per Llorenç Caballero al March 30, 2011  |  1 Comentari

Aquest cap de setmana hi ha hagut l’assamblea anual de la Asociación de Festivales de Música Clásica, “Festclásica”, a Ourense. L’associació agrupa més de quaranta festivals de música que se celebren per tota la geografia peninsular i té com a objectiu donar a conèixer els festivals i les activitats que duen a terme. Jo hi he participat com a representant dels Festivals de San Lorenzo de El Escorial.

Festclásica realitza dos projectes anuals que voldria destacar aquí. El primer ha estat l’encàrrec d’obres curtes a 12 compositors actuals sota el lema “Una Iberia para Albéniz” en memòria al mestre espanyol, i que estrenà el pianista Juan Carlos Garbayo a quatre festivals de l’associació amb la publicació final d’un CD.

El segon projecte té relació amb la “Comissió de música antiga” participada per alguns dels seus festivals (Quincena, Aranjuez i Zamora) i ha consistit en el lliurament de 3 premis a la recuperació d’una obra inèdita del patrimoni històric-musical espanyol fet per un grup de música antiga. Els premiats han estat:

• Alia Música per El Alma Lastimada: Litúrgia, director: Miguel Ángel Sánchez
• El Concierto Español per Ifigenia en Tracia de José de Nebra, director Emilio Moreno
• La Grand Chapelle per Canto del Alma de Cristóbal Galán, director Albert Recasens

En ocasió del lliurament d’aquests premis i aprofitant el temps lliure de que disposava durant els desplaçaments en autocar per Galícia he estat repassant la discografia d’alguns d’aquests grups.

Que la música antiga a Espanya ha tingut i segueix tenint una força i energia incomparables i que gaudeix d’un prestigi internacional això és evident, i que l’interès de públic que arrosseguen no respon a res més que a la seva qualitat i el seu estat de forma envejable. En aquest sentit cal remarcar especialment la gran qualitat d’alguns d’aquests grups en general i d’alguns músics en particular. Els tres grups han fet uns programes molt interessants i d’altíssima qualitat, i els enregistraments que han fet són d’un grandíssim nivell interpretatiu a més de tenir una fantàstica presentació.

El fet que en els darrers 30 anys molts del nostres músics hagin marxat a estudiar als països més especialitzats en aquest gènere i molts d’ells hagin tornat i estiguin treballant com a professors als conservatoris i escoles del país ha fet que el nivell d’aquests estudiants pugés molt i assolís un grau d’especialització musical tant elevat en aquests repertoris que ha acabat situant-nos a l’alçada d’aquells països que abans ens serviren de model.

La veritat és que com a director de Tritó edicions, i després d’haver palpat en primera persona aquest altíssim nivell tan discogràfic com interpretatiu d’aquest cap de setmana, sento que hem estudiar la possibilitat d’editar algunes d’aquestes obres inèdites del repertori espanyol per així tancar el cercle que aquests grups, amb la seva força i iniciativa, estan duent a terme.

Felicitats a tots els que heu fet això possible i real. Espero que des dels festivals i des de les administracions se segueixi potenciant i ajudant més (molt més) a tot aquest moviment.

Llorenç Caballero
Director de Tritó Edicions

Festival de Setmana Santa a San Lorenzo de El Escorial

Escrit per Cristina Martí al March 15, 2011  |  Deixa un comentari

Els propers dies 17 al 22 d’abril tindrà lloc el Festival de Setmana Santa al Teatro Auditorio de San Lorenzo de El Escorial. Tritó col·labora amb aquest Festival en la programació i coordinació dels concerts.

En concret, podrem gaudir el dia 17 d’abril de l’obra “Uirapuru” del compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, a càrrec de la JORCAM (Joven Orquesta y Coro de la Comunidad de Madrid) sota la direcció de Jordi Francés-Sanjuan. El dimecres 20, Félix Redondo dirigirà la JORCAM Académica interpretant el Gloria de Vivaldi, i els dies 21 i 22 l’ensemble anglès The sixteen oferirà tres concerts amb obres de Tomás Luís de Victoria, sota la direcció de Harry Christophers.

Una molt bona oferta cultural pels que a Setmana Santa es trobin a Madrid i rodalies.

VIè Festival Internacional de Percussió de Catalunya

Escrit per Cristina Martí al January 20, 2011  |  1 Comentari

L’Auditori de Barcelona acollirà durant el proper mes de febrer la sisena edició del Festival Internacional de Percussió de Catalunya, que en aquesta ocasió es caracteritzarà per la seva vessant més internacional incorporant músics d’altres nacionalitats com per exemple Estats Units, Dinamarca, India o Portugal.

La percusionista estadounidense Marilyn Mazur

En el festival participaran un total de nou intèrprets:

• Marc Ayza & Dj. Helios (Catalunya- EUA)
• Gamelan da Casa da Música de Porto (Portugal)
• Marilyn Mazur · Molvaer · Aarset trio (EUA – Dinamarca)
• Tambor de Saía (Catalunya)
• Pedro Javier González & Raúl Rodríguez & Trilok Gurtu (Sevilla-Catalunya- Índia)
• Conjunto de percusión del ESMUC (Catalunya)
• Percussions de Barcelona (Catalunya)
• Iñaki Plaza & Ion Garmendia (País Basc)
• Santi Arisa & Jove Cor Coral·lí (Catalunya)

D’aquesta relació, destaca la presència del percussionista indi Trilok Gurtu que, acompanyat de la guitarra de Pedro Javier González i del tres cubà elèctric del sevillà Raúl Rodríguez, barrejarà sons d’Orient i Occident en un recital que se celebrarà el divendres 16 de febrer.

Durant tot el, la sala de concerts de la capital catalana acollirà un total de nou actuacions, en les que com a cada edició hi haurà la clàssica interpretació que oferiran els alumnes del grup de percussió de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Font: abc.es

Més informació a la web de l’Auditori de Barcelona.

Cicle de Conciertos de Música Contemporánea Fundación BBVA – Bilbao 2010-11

Escrit per Marcel Soleda al September 22, 2010  |  Deixa un comentari

El passat dilluns 25 d’octubre va començar el “Ciclo de conciertos de Música Contemporánea Fundación BBVA Bilbao 2010-2011″. El cicle va obrir amb el concert “Música inglesa contemporánea”, a càrrec del grup PluralEnsemble. El proper concert del cicle tindrà lloc el proper dia 15 de novembre, amb l’Ensemble Recherche interpretant Retrato de Ramón Lazkano i Estreno de Antonio Lauzurica.

L’entrada és de franc tot i que es requereix confirmació de l’assistència al telèfon 944 875 252 o a l’email musica@fbbva.es.

Per a més informació consulteu: http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/agenda/eventos/fichaconfe/index.jsp?codigo=873

Descàrregues: Programa del Ciclo Música Contemporánea Fundación BBVA 2010-2011

La Tierra, en el Festival de Música de Canarias

Escrit per Leticia Martin al January 29, 2010  |  Deixa un comentari

El director Pedro Halffter presenta La Tierra de Jesús Rueda al Festival Internacional de Música de Canarias. L’obra, un dels moviments de la III simfonia Luz, va ser encarregada l’any 2006 al compositor per la Real Orquestra Sinfònica de Sevilla, i es va presentar, igual que en aquesta ocasió, al costat de la Suite Els Planetes de Holst, a la qual busca no tant completar com complementar.

Gran Canària (30 de gener) i Santa Cruz de Tenerife (31 de gener) són les ciutats les quals l’Orquestra Filarmònica de Gran Canària presentarà aquest programa, que a més es completarà amb la Rapsodia espanyola d’ Isaac Albéniz, interpretada per Iván Martín.

El concert s’enregistrarà i serà retransmès per Radio Clásica en diferit.

Hèctor Parra al Festival Ultraschall de Berlin

Escrit per Leticia Martin al January 29, 2010  |  Deixa un comentari

 Ultraschall, festival de música contemporània que es celebra a Berlín entre els dies 22 i 31 de gener, té aquest any una presència destacada de música espanyola, amb compositors com Hèctor Parra, José Manuel López López, José Mª Sánchez Verdú, Elena Mendoza o Ramón Lazkano entre d’ altres.

L’ Ensemble Recherche serà l’encarregat de presentar Abime-Antigone IV d’Hèctor Parra, obra composta l’any 2002, i que aquest prestigiós ensemble ha inclòs en el seu repertori habitual, i també ho va enregistrar al monogràfic del compositor català publicat pel segell austríac Kairos l’any passat.