Benet Casablancas i Ramón Humet han protagonitzat la gira per Japó del Trio Kandinsky, celebrada el passat mes de desembre.
Benet Casablancas va realitzar una màster-class sobre la seva música en el Irino Institute for Music de Tòquio el dia 7 de desembre de 2009, a la qual va seguir el dia 8 una conferència i un concert sobre el tema de “L’humor en la música” en la seu de l’Institut Cervantes de Tòquio. La música de Benet Casablancas va ser portada a diverses ciutats japoneses, i el compositor va ser present a conferències a Nagoya i Osaka. Aquestes activitats van ser patrocinades per l’Institut Cervantes, la Company Bene, l’ Institut Ramón Llull i el Centre Català de Kansai. Read the rest of this entry »
Segon lliurament dels preparatius per l’estrena d’Hypermusic Prologue, un nou tipus d’òpera. El video d’avui se centra en la posada en escena i els decorats, a càrrec de l’escenògraf Paul Desveaux i l’artista plàstic Matthew Ritchie.
Aquest cap de setmana tindrà lloc a Roda de Berà la2ª edició del Festival Internacional de Curtmetratges en català. Hi competeixen 18 títols en la categoria de curtmetratge, 5 en la categoria de Centres Docents, 4 en la de Documental i 10 en la de Videoclip. Entre els seleccionats en la categoria de curtmetratge hi ha una Faula de LaFontaine, “El Renard i la Cigonya“, del realitzador Pere Puig.
Dos nous títols s’han afegit als ja publicats de la colecció infantil de discos Solfa la Redonda que, seguint la seva linia d’incentivar i fomentar l’apropament dels nens a la música clàssica, especialment al repertori contemporàni, compta aquest cop amb les veus de Gonzalo de Castro i Javier Cámara.
Juntament a alguns títols emblemàtics ja a la venda com són Pedro y el Lobo de Prokofiev o Historia de Babar de Francisc Poulenc, autèntics clàssics del repertori, apareixen ara dues novetats amb obres de nova creació de compositors espanyols, com són El soldadito de Plomo de Emilio Aragón i les Fábulas de Lafontaine de Xavier Benguerel.
L’Ensemble Orquesta de Cadaqués interpreta totes les obres musicals dirigit aquest cop per Emilio Aragón i Philippe Entremont respectivament. Per a la narració s’ha comptat amb la inestimable col·laboració d’alguns dels actors més versàtils del panorama nacional, que han participat en aquest projecte amb gran il·lusió per la possibilitat d’acostar-se a un públic tan exigent com el infantil: Tristán Ulloa, Leonor Watling, Javier Cámara i Gonzalo de Castro.
El gato con botas de Xavier Montsalvatge, en una producció realitzada al 2005 pel Teatro Real de Madrid, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i l’Asociación Asturiana de Amigos de la Ópera, torna al Teatro Filarmónica de Oviedo els dies 9 i 10 de gener, en aquesta ocasió en la versió d’orquestració reduïda realitzada per encàrrec de Tritó Edicions al compositor Albert Guinovart.
La posada en escena d’Emilio Sagi compta amb la caracterització i l’escenografia d’Agatha Ruiz de la Prada, que dóna força i un colorit especial a la historia, conquistant tant als nens com als més grans. Read the rest of this entry »
“La Tierra” (TR580), obra composta l’any 2006 pel compositor Madrileny Jesús Rueda, per encàrrec de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, la Fundación Autor i la AEOS, es presenta ara a Madrid en la seva versió per a grup instrumental. Formant part del tercer moviment de la Sinfonía III, fou estrenada com a obra independent amb la intenció de completar el cicle dels Planetes de Holst.
El Plural Ensemble, sota la direcció de Fabián Panisello, grup que ha encarregat la versió, serà el responsable de la seva estrena, a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional de Madrid, el proper dia 6 d’octubre.
En aquest cas el programa es completarà amb l’obra Das lied von Erde (La cançó de la Terra) de Gustav Mahler en la versió realitzada per Arnold Schönberg.
Amb l’afany de donar a conèixer obres inèdites de compositors catalans, Tritó ha publicat una breu i interessant peça de Manuel Valls i Gorina (1920-1984), compositor i crític musical que va col•laborar de forma habitual amb emissores de ràdio i altres mitjans de comunicació.
En aquesta Suite brevíssima. Variacions radiofòniques sobre “El cant dels ocells” el compositor utilitza la melodia popular per a construir un tema amb quatre variacions contrastants. Sembla ser que l’obra, de la qual no es coneix la data exacta de composició, anava destinada a exercir la funció de música incidental d’algun espai radiofònic dels anys 70.
Comentaris recents