Arxiu de la categoria Musicologia

Passió per la música

Escrit per Cristina Martí al April 27, 2011  |  Deixa un comentari

La Setmana de Música Religiosa de Cuenca va complir mig segle. Durant 50 anys l’organització ha intentat sintetitzar el suport a la creació contemporània amb la recuperació d’autors clàssics. El compositor renaixentista espanyol Tomás Luis de Victoria, al costat de Mahler i Liszt, varen ser l’eix de la programació d’aquest any, en el qual es va poder gaudir de cant gregorià, i de música barroca, romàntica i contemporània a parts iguals.

Informe Semanal va emetre dissabte passat, gairebé a portes de finalitzar l’edició del festival d’aquest any, un reportatge en el qual es mostra el procés de reconstrucció d’una litúrgia de diumenge de rams tal com va poder sonar en qualsevol institució eclesiàstica en el Renaixement espanyol, en el moment, el lloc i l’hora del dia en el qual es podia escoltar. El Monestir de Uclés és un dels escenaris escollits per a la realització d’aquest reportatge, que té com un dels amfitrions a Juan Carlos Asensio, director del cor gregoriano Schola Antiqua, un dels que interpretó l’obra Apocalipsi en aquest mateix esdeveniment.

Enllaç al reportatge d’Informe Setmanal “Pasión por la música” >

La música del no ésser

Escrit per Toni Cruanyes al September 23, 2010  |  Deixa un comentari

El cicle simfònic Música del no ésser, del compositor Ramon Humet, s’estrenarà en la seva segona part aquest divendres 24 de setembre a l’Auditori, a càrrec de l’OBC, dirigida per Pablo González, en el que serà el concert inaugural de la primera temporada del director asturià al front de l’orquestra catalana.

L’obra, que respon a un encàrrec de l’OBC i de la Fundación Autor, estrena ara els dos últims moviments del cicle, la gènesi de la qual es conseqüència de la lectura d’un breu poema que va escriure el monjo zen Daido Ichi’i, moments abans de morir: ‘La música del no ésser / omple el vuit: / sol de primavera, / blancor de neu, / núvols brillants, / vent transparent’”.

L’obra s’estructura en quatre moviments independents “generats a partir d’un motiu melòdic molt concís”, qualificant González aquest cicle de Ramon Humet com a “música atemporal i lluminosa, meditativa i orgànica”, que “encaixa molt bé en el programa juntament a l’obra Preludi a la migdiada d’un faune de Claude Debussy”.

El concert es tancarà amb la simfonia núm. 7 Leningrad de D. Xostakóvitx.

Casablancas estrena “Dove of Peace”, homenatge a Picasso

Escrit per Toni Cruanyes al May 19, 2010  |  Deixa un comentari

Dove of Peace. Homage to Picasso, serà estrenada aquest 19 de maig al Cornerstone, Hope at Everton, Great Hall de Liverpool, a càrrec del clarinetista Nicholas Cox i l’Ensemble 10/10, sota la direcció de Clark Rundell.

L’obra, que representa el seu concert de cambra núm. 1,  per a clarinet i orquestra de cambra, ha estat fruit d’un encàrrec de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra. La coincidència de la data de l’estrena amb la celebració d’una gran exposició sobre Picasso a la Tate Liverpool, va dur a l’autor a concebre la seva obra com un homenatge a l’admirat artista malagueny.

Amb aquesta peça, l’autor incideix de nou en una de les seves passions, que esdevé una constant al llarg de tota la seva producció, com és el diàleg amb altres llenguatges artístics, la poesia i la literatura, i molt especialment la pintura, l’eco de la qual podem reconèixer en peces com Alter Klang, Impromptu per a orquestra sobre poemes de Paul Klee (2006) o Four Darks in Red, basat en l’obra de Rothko, i estrenada recentment a Nova York.

Aquesta obra representa la primera incursió de Casablancas en el gènere concertant.

Carmen Replay, el mite de la dona més famosa de l’òpera

Escrit per Leticia Martin al May 5, 2010  |  2 comentaris

El Teatro Real dedica la temporada 2009/2010 a “Las Mujeres”. És per això que Carmen replay recupera el mite de la dona més famosa de l’òpera “espanyola”, Carmen.

El símbol de Carmen traduït a la dansa contemporània pels magnífics ballarins de la CND2. El segon element d’aquesta estrena és la música de David del Puerto que amb al·lusions a Carmen i jocs amb la música electrònica recorre en aproximadament una hora els principals episodis i escenaris del llibret de Meilhac i Halévy per a Bizet, amb una partitura composta per al trío Rejoice. El projecte es completa amb el muntatge audiovisual de Luca Scarzella un dels creadors videomarkers més importants de l’actualitat.

Els dies 13 i 14 de maig, funcions pedagògiques per a centres d’ensenyament.

El 15 de maig, funció oberta al públic, a les 19:00 hores.

Compra d’entrades a:  www.descubremadrid.com

Fon:  www.auladelasartes.com

Entrevista amb el director d’escena Tony Fabre:

Biografia i obra de Ruperto Chapí

Escrit per Soledad Sánchez al March 10, 2009  |  2 comentaris

Alicante 1851 -  Madrid 1909

Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.

La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d’un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l’estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.

Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosaLas hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas.

Obra vocal

De totes les seves composicions escèniques algunes han merescut més atenció al llarg del darrer segle i actualment es troben entre les més interpretades.

Música clásica va ser una de les obres del género chico que va comptar amb gran èxit del públic. L’argument té la particularitat de posar de manifest la problemàtica relació entre la sarsuela i la “música culta”, problemàtica dins de la qual el compositor estava directament implicat. L’obra es va estrenar al 1880 al Teatro Comedia de Madrid. Està prevista la seva publicació en commemoració del centenari de la defunció del compositor.

La tempestad fou estrenada al 1882 al Teatro de la Zarzuela i tingué un impacte significatiu per l’el·laborat desplegament orquestral. Va ser la sarsuela més important de la dècada dels vuitanta i contribuí a assentar-ne el gènere gran.

La bruja, també es va estrenar al 1887 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Ambientada en l’ambient popular de Pamplona al segle XVII l’obra és més propera al gènere operístic que al de sarsuela pels seus requeriments tècnics i la durada de les seccions instrumentals. No obstant la quantitat d’escenes còmiques i costumistes li otorguen indiscutiblement característiques de sarsuela. Posiblement aquesta sigui l’obra vocal del compositor amb més gran influència germànica tant per l’ús de recursos orquestrals com per la tècnica d’el·laboració motívica.

Las hijas de Zebedeo potser no sigui una de les obres més trascendents del compositor però d’altra banda és sumament interessant pel seu contingut. Aquesta sarsuela còmica en dos actes es va estrenar al 1889 al Teatro Maravillas de Madrid. L’argument girava al voltant de la figura de Luisa que amb la seva ignorància i escassedat de memòria propicien un sens fi de situacions còmiques.

El rey que rabió, sarsuela en tres actes i set quadres, es va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid al 1891. El llibret d’aquesta sàtira fou atacat al seu temps per considerar-se un plagi de “Un roi de vacances”. Aquest tipus de situacions van ser bastant freqüents per a Chapí i el seu entorn. Malgrat aquests incidents l’estrena de l’obra va ser el fet més important de l’any a l’àmbit teatral.

La revoltosa, sarsuela en un acte que es va estrenar al Teatro Apolo de Madrid al 1897. Va obtenir un éxit immediat i va romandre a la cartellera fins a l’actualitat per l’adeqüació del discurs musical al llibret.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

La incorporació de recursos estilístics propis de la música que s’escoltava a l’entorn madrileny de finals del segle XIX com la introducció de temes populars li garantiren l’èxit.

El puñao de rosas va ser estrenada al Teatro Apolo de Madrid al 1902. Amb un argument centrat en un ambient popular de la muntanya de Cordova, meresqué una acceptació immediata del públic. Com a particularitat els llibretistes decidiren adaptar el llenguatge i la pronuncia de la regió andalusa contribuïnt a la reconstrucció de l’ambient que es retratava.

Obra instrumental

Tot i que la seva música escènica tingué més gran difusió compongué també música simfònica i quatre quartets de cambra. Chapí hagué de fer front al poc interès que despertava en el públic la música simfònica. Malgrat això va realitzar aportacions transcendentals al desenvolupament de la música simfònica i arribà a tenir crítiques positives del públic estranger. Tota la seva obra instrumental ha estat publicada per l’ICCMU durant la darrera dècada i ha estat objecte d’alguns projectes discogràfics molt interessants com la versió dels quatre quartets a càrrec del Brodsky Quartet.

La primera obra instrumental del compositor va ser l’obertura Zanzé composta al 1865. La seguí la Fantasía Morisca (Corte de Granada) composta a la mateixa època. També compongué un poema simfònic el qual titulà Escenas de capa y espada.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El Scherzo (Combate de Don Quijote contra las ovejas) compost entre 1869 i 1870 és una obra descriptiva composta per a ser interpretada per l’orquestra del Circo Price. Tant Chapí com Tomàs Bretón integraren aquesta orquestra i això els obrí la possibilitat de provar algunes de les seves pròpies obres.

La Sinfonía en Re fou escrita durant el 1877 a Paris i estrenada a Madrid amb posterioritat a la creació de la societat de concerts. L’obra fou composta com a estudi d’orquestració que realitzà el compositor en la seva etapa de formació amb la qual cosa poseeix una estructura clara i basada en els models germànics imperants en aquell moment.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Los gnomos de la Alhambra es va estrenar al 1891 amb la Orquesta de la Sociedad de Conciertos. A aquesta obra la seguí la Marcha de recepción al 1895.

Els quartets van ser escrits entre 1893 i 1897 en les tonalitats de Sol major, Fa major, Re major i si menor. En aquell moment un quartet de cordes femení, el quartet La Bretoniana, es va dedicar a difondre la música de cambra tant de Chapí com de Bretón, coetàni a Chapí. El públic gaudía de poder comparar les produccions d’ambdós compositors i prendre part per un dels dos.

Algunes mostres de la música de Ruperto Chapí poden sentir-se en el treball discogràfic realizat per l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran teatre del Liceu. Una interpretació nítida i concisa acompanyada de comentaris essencials en català, castellà i anglès.

Repercusió actual

Per una disputa en relació als seus drets d’autor amb un editor, Florencio Fiscowich (en aquell moment els editors feien de mitjancers entre els teatres i els compositors), Chapí fundà 1899 juntament amb d’altres músics i llibretistes la Sociedad de Autores. Fiscowich pretenía tenir el control de tots els llibrets i partitures de sarsuela i va posar tots els recursos al seu abast per intentar obtenir-lo. La rotunda negativa del compositor li impedí poder concretar el seu negoci. Fou aleshores que Chapí consideró que era necesari crear un organisme que regulés els drets dels autors i dugué a terme el seu projecte aportant el seu arxiu personal.

Per als més interessats en conèixer més coses sobre la vida i obra de Ruperto Chapí, Luis G. Iberni ha realizat un detallat estudi essencial i analític al voltant de la seva figura. Un altre treball menys difós però no per això menys interessant és Miradas desde el arte a la Música de Ruperto Chapí, catàleg de l’exposició que es va efectuar a l’octubre del 2008 en homenatge al compositor.

Amb motiu del centenari de la defunció d’un dels compositors més transcendents en l’àmbit de la música escènica espanyola es rendiràn diversos homenatges al compositor Ruperto Chapí.

Per fi veuràn la llum algunes de les obres del compositor que han estat interpretades i incloses en treballs discogràfics però que encara restaven sense publicar. A més de l’Scherzo, la Fantasía Morisca, la Polaca de Concierto, la Marcha e himno de la hija de Jefte i Escenas de capa y espada publicades recentment, es publicarà Música clásica (partitura i reducció). De moment seguiran a l’espera algunes de les obres escèniques i les reduccions de sarsueles que els intèrprets desitjarien tenir al seu abast.

Entre els nous treballs discogràfics s’editaràn en DVD i CD respectivament les interpretacions en directe de El rey que rabió i de Roger de Flor. També es publicarà un disc d’obres líriques i instrumentals a càrrec de l’Ensamble de Madrid i un cofre amb enregistraments històrics de versions completes de sarsueles de Chapí.

Per acabar es durà a terme una exposició itinerant “Chapí, vida y obra” que recorrerà, entre d’altres llocs, Villena i València. L’exposició comtpa amb l’aportació musicològica de Javier Suárez Pajares i Victor Sánchez Sánchez.

Obra

Catàleg d’obres de Ruperto Chapí
Any Obra Gènere Llibret
1863 Estrella del bosque. Zarzuela -
1868 Doble engaño. Zarzuela -
1871 Abel y Caín. Zarzuela Salvador María Granés
1872 Vasco Núñez de Balboa. Zarzuela Marcos Zapata
1874 Las naves de Cortés. Ópera Antonio Arnao
1876 Motet a seis voces. Música religiosa -
1876 Trío, para violín, cello y piano. Música religiosa -
1876 Escenas de capa y espada, poema sinfónico. Música de cámara (trio) -
1876 La muerte de Garcilaso. Ópera Antonio Arnao
1878 La hija de Jefté. Ópera Antonio Arnao
1878 Roger de Flor. Ópera (3 actos) Mariano Capdepón
1879 Fantasia Morisca [A Granada (Andante cantabile) - Meditación (Moderato) - Serenata (Alegro moderato) - Final (Moderato)]. Orquestal -
1879 Polaca de Concierto. Orquestal -
1880 Sinfonía en Re menor. Orquestal -
1880 Los Ángeles, oratorio. Música religiosa (oratorio) -
1880 Música clásica. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1880 La calandria. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1880 Adiós Madrid. Zarzuela -
1880 Madrid y sus afueras. Zarzuela -
1881 La serenata. Ópera (1 acto) José Estremera)
1881 La Serenata. Opereta (1 acto) José Estremera
1881 Las Dos huérfanas. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1881 La calle de Carretas. Zarzuela -
1881 Hijo de la Nieve. Zarzuela -
1881 Nada entre dos platos. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1882 La tempestad. Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión
1884 El milagro de la Virgen. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1884 La Flor de Lis. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1885 Término medio. Zarzuela (1 acto) Ramón de Marsal
1885 El Guerrillero (en colaboración con Manuel Fernández Caballero y Pascual Emilio Arrieta y Corera). Zarzuela -
1885 El País del abanico. Zarzuela (1 acto) Francisco Serrano de la Pedrosa
1885 Los Quintos de mi pueblo. Zarzuela -
1885 Ya pican. Zarzuela (1 acto) Enrique Prieto
1886 El Domingo gordo o Las tres damas curiosas. Zarzuela Ricardo de la Vega
1887 El Figón de las desdichas. Zarzuela Adolfo Llanos Alcaraz
1887 Juan Matías el Barbero. Zarzuela -
1887 Los Lobos marinos. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1887 La bruja. (partitura) Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1887 El Fantasma de los aires. Zarzuela (2 actos) Enrique Prieto
1888 Ortografía. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1889 La Flor del trigo. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1889 Las hijas del Zebedeo. Zarzuela (2 actos) José Estremera
1889 El cocodrilo. Zarzuela según Fjodor Michajlovitsj Dostojevski
1889 A casarse tocan o La misa á grande orquesta. Zarzuela (1 acto) Ricardo de la Vega
1889 El País de los insectos. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1890 Los alojados. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1890 La leyenda del monje. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1890 Las Doce y media y sereno. Zarzuela (1 acto) Fernando Manzano
1890 Las Tentaciones de San Antonio. Zarzuela (3 actos) Enrique Prieto
1890 Nocturno. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1890 Los Nuestros. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1890 Pan de flor. Zarzuela (1 acto) Ricardo Monasterio y Celso Lucio
1890 Todo por ella. Zarzuela -
1890 Para hombres solos. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1891 Los Gnomos de la Alhambra [La ronda de los gnomos (Alegretto) - Conjuro. Séquito de Titania y Oberón (Andante maestoso) - La Fiesta de los espíritus. La Aurora (Alegro molto vivace)]. Orquestal -
1891 El rey que rabió. Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1891 El Mismo demonio. Zarzuela (2 actos) Fernando Manzano
1892 El Organista. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1892 Los Calaveras. Zarzuela -
1892 Las Campanadas. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1892 La Czarina. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1892 La raposa. Zarzuela (1 acto) Ricardo Monasterio
1893 Los Mostenses. Zarzuela (3 actos) Gonzalo Cantó, Carlos Arniches y Celso Lucio
1893 Vía libre. Zarzuela (3 actos) Carlos Arniches y Celso Lucio
1893 El Reclamo. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Celso Lucio
1894 El tambor de granaderos. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1894 El Duque de Gandia (en colaboración con Antonio Llanos). Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta
1894 El Moro Muza. Zarzuela (1 acto) Federico Jaques
1895 Mujer y reina. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1895 El Cura del regimiento. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1895 El Señor corregidor. Zarzuela (1 acto) Fiacro Yrayzoz
1896 Las bravías sobre («La fierecilla domada» de William Shakespeare). Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw, gebaseerd op het blijspeel
1896 El bajo de arriba. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1896 Los Golfos. Zarzuela Emilio Sánchez Pastor
1896 Los Guerrilleros. Zarzuela (1 acto) Enrique Prieto
1896 Las Peluconas. Zarzuela -
1896 Viva el Rey. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor y Robert Planquette
1896 El cortejo de la Irene. Zarzuela (1 acto) Carlos Fernández Shaw
1897 La Revoltosa. (sainete lírico en un acto y tres cuadros)(partitura general, reducción) Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1897 Los Charlatanes. Zarzuela (1 acto) Federico Castellón
1897 La Niña del estanquero. Zarzuela (1 acto) Tomas Luceño
1897 El Sí natural. Zarzuela (1 acto) José Jackson Veyán
1897 La piel del diablo. Opereta (1 acto) Federico Jaques
1898 Los hijos del batallón. Zarzuela (3 actos) Carlos Fernández Shaw
1898 Pepe Gallardo. Zarzuela (1 acto) Miguel de Palacios
1898 La Chavala. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1898 Pedro Antonio de Alarcón). Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta y Antonio Paso
1898 El Beso de la duquesa. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1898 El Hijo del batallón. Zarzuela (3 actos) Carlos Fernández Shaw
1899 La cara de Dios. Zarzuela (3 actos) Carlos Arniches
1899 El Baile del casino. Zarzuela -
1899 Los Buenos mozos. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1899 El Fonógrafo ambulante. Zarzuela (1 acto) Juan González
1899 Señá Frasquita. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1900 La cortijera. Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta y Antonio Paso
1900 Al galope de los siglos. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1900 El barquillero. Zarzuela (1 acto) José López Silva y José Jackson Veyán
1900 Aprieta constipado (en colaboración con Arturo Saco del Valle). Zarzuela (1 acto)
1900 El Gatito negro. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1900 María de los Ángeles. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Celso Lucio
1900 El Estreno. Zarzuela (1 acto) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1901 Quo Vadis. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1901 Blasones y talegas. Zarzuela (2 actos) Eusebio Sierra gebaseerd op een novel van José María de Pereda
1902 El puñao de rosas. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Ramón Asensio Mas
1902 Don Juan de Austria. Zarzuela (3 actos) José Jurado de la Parra y Carlos Servet y Fortuny
1902 La venta de Don Quijote. Zarzuela (1 acto) Carlos Fernández Shaw
1902 Abanicos y panderetas o ¡A Sevilla en el botijo!. Zarzuela (3 actos) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1902 El Sombreo de plumas. Zarzuela (1 acto) Miguel Echegaray
1902 El Tío Juan (en colaboración con Enrique Morera). Zarzuela -
1902 Cuadros vivos. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1902 Circe. Ópera (3 actos) Miguel Ramos Carrión
1903 La Chica del maestro. Zarzuela (1 acto) José López Silva y José Jacson Veyán
1903 La Cruz del abuelo. Zarzuela -
1903 El rey mago. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1903 Man’zelle Margot (en colaboración con Joaquín “Quinito” Valverde). Zarzuela -
1903 Cuarteto de cuerda nº 1, en Sol mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1904 Cuarteto de cuerda nº 2, en Fa mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1904 Juan Francisco. Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta
1904 La Cuna. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín
1904 La Polka de los pájaros. Zarzuela -
1904 La Puñalada. Zarzuela (prólogo y 4 escenas) Carlos Fernández Shaw
1904 La Tragedia de Pierrot. Zarzuela (1 acto) Ramón Asensio Más y José Juan Cadenas
1905 Guardia de honor. Zarzuela (1 acto) Eugenio Sellés
1905 La sobresalienta. Zarzuela (1 acto) Jacinto Benavente
1905 ¡Angelitos al cielo!. Zarzuela (1 acto) Alberto Casañal Shakery
1905 Las Calabazas. Zarzuela Antonio Ramos Martín
1905 El Cisne de Lohengrin. Zarzuela (1 acto) Miguel Echegaray
1905 Miss Full. Zarzuela (1 acto) Antonio Viérgol
1905 La leyenda dorada. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1905 La Peseta enferma. Zarzuela (1 acto) Fernando Pontes
1905 La Reina. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1905 El Seductor. Zarzuela (1 acto) Antonio Domínguez
1905 Cuarteto de cuerda nº 3, en Re mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1905 “El amor en solfa” segunda parte de “El Amor en el Teatro”, capricho literario, 4 scenes y prolog (en colaboración con José Serrano Simeón. Ópera Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1906 La pesadilla. Opereta (1 acto) Luciano Boada y Manuel de Castro Tiedra
1906 El alma del pueblo. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1906 El triunfo de Venus. Zarzuela (1 acto) Pedro Muñoz Seca y Carlos Fernández Shaw
1906 Los Contrahechos. Zarzuela (1 acto) Antonio M. Viérgol
1906 El Maldito dinero. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Carlos Fernández Shaw
1906 El Rey del petróleo. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1906 La Fragua de Vulcano. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
1907 La patria chica. Zarzuela (1 acto) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1907 Los bárbaros del Norte (en colaboración con Joaquín Valverde Durán y Joaquín “Quinito” Valverde (hijo). Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1907 Ninón. Zarzuela (1 acto) Manuel Fernández de la Puente y Carlos Allen-Perkins
1907 La Puerta del Sol. Zarzuela (1 acto) Celso Lucio y Manuel Fernández Palomero
1907 Los Veteranos. Zarzuela (1 acto) Manuel de Labra
1907 El príncipe Kuroki. Zarzuela (1 acto) Fernando Gillis
1907 Cuarteto de cuerda nº 4, en Si bemol menor. Música de cámara (cuarteto) -
1908 La eterna revista (en colaboración con Jerónimo Giménez y Bellido. Zarzuela (1 acto) Ramón Asensio Mas y Jacinto Capella
1908 Aquí hase farta un hombre. Zarzuela (1 acto) José de la Cueva
1908 La Carabina de Ambrosio. Zarzuela Vicente Castro Les
1908 La Dama roja. Zarzuela (1 acto) Antonio Sotillo
1908 El Diablo con faldas. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1908 Las Mil maravillas. Zarzuela (4 actos y prologo) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1908 El Merendero de la alegría o Sábado blanco. Zarzuela Antonio Casero y Alejandro Larrubiera
1908 Entre rocas. Zarzuela (1 acto) Joaquín Dicenta
1909 Donde hay faldas hay jaleo. Zarzuela Alejandro Larrubiera y Crespo
1909 El Pino del norte. Zarzuela (1 acto) Vicente Casanova
1909 Los majos de plante. Zarzuela (1 acto) Joaquín Dicenta y Pedro de Répide
1909 Margarita la Tornera (basada en la leyenda de José Zorrilla). Ópera (3 actos) Carlos Fernández Shaw
- Clavito. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
- Diversiones infantiles (en colaboración con Tomás Bretón Hernández, Jerónimo Giménez y Bellido). Zarzuela Antonio R. López del Arco
- El duo de la africana. Zarzuela Manuel Fernández Caballero
- La joroba. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Antonio Ramos Martín
- La magia de la vida. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
- Carceleras de «Las Hijas del Zebedeo» Música orquestal (banda) -
- Fantasia «La Revoltosa»” Música orquestal (banda) -
- Preludio «El tambor de Granaderos». Música orquestal (banda) -
- Preludio e Selección «La bruja». Música orquestal (banda) -
- Fantasia «El Rey que rabió». Música orquestal (banda) -
- Fantasia «La corte de Granada». Música orquestal (banda) -
- Seleccion de «La corte de Granada» [1. Introducción y marcha al torneo. - 2. Meditación. - 3. Serenata. - 4. Final]. Música orquestal (banda) -
- Selección de «La Patria Chica». Música orquestal (banda) -

Gianandrea Noseda dirigeix Brahms

Escrit per Leticia Martin al December 29, 2008  |  Deixa un comentari

L’Orquestra de Cadaqués presenta la integral de les Simfonies de Johannes Brahms, dirigides per Gianandrea Noseda, en un doble CD.

Aquest cicle simfònic, malgrat ser un dels menys extensos, és clau per comprendre el pas del classicisme al romanticisme i la música orquestral des del segle XIX fins avui.

La plantilla de l’ODC, menys àmplia del que és habitual per a aquest repertori, es converteix en un instrument de luxe en mans del director italià, que coneix cada matís de la partitura i treu el millor de cada instrumentista amb un esplèndid treball que aconsegueix així una interpretació magistral.

Simfonia núm.1 Un poco sostenuto – Allegro

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Simfonia núm.2 Allegro non troppo

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Totes les simfonies van ser enregistrades a l’Auditori de Zaragoza després d’una gira per diverses ciutats espanyoles.

L’Orquestra de Cadaqués ha assumit el repte de fer el primer enregistrament d’aquesta integral per una agrupació espanyola, amb un resultat magnífic que està a l’alçada d’enregistraments referencials d’aquest repertori. Un enregistrament que tant artísticament com tècnica ha suposat una aposta important que sorprendrà i farà gaudir tant als coneixedors del repertori com als qui s’hi acosten per primer cop.

Simfonia núm.2 Adagio non troppo

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Simfonia núm.3 Andante

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Simfonia núm.3 Allegro

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Més informació a www.trito.es

Tritó rendeix homenatge als més cèlebres

Escrit per Marcel Soleda al November 27, 2008  |  Deixa un comentari

Amb la figura del compositor Xavier Montsalvatge iniciem una sèrie de biografies que s’aniràn publicant periòdicament en aques bloc sobre alguns dels compositors espanyols més cèlebres de tots els temps.

Xavier Montsalvatge és el primer per tractar-se del compositor insigne de l’editorial la obra del qual ha estat publicada a la seva pràctica totalitat per Tritó. A Montsalvatge li seguiràn Isaac Albèniz per la seva evident importància en el panorama musical espanyol juntament amb Enric Granados.

Podeu recuperar la sèrie sencera clicant a la categoría Biografia.

Albéniz per a guitarra, per Javier Riba

Escrit per Marcel Soleda al November 17, 2008  |  Deixa un comentari

javier ribaEncara que no es té coneixement que Isaac Albéniz compongués música per a guitarra, les transcripcions de la seva música per a aquest instrument han estat transcendents i són una constant fins i tot en vida del compositor. Les realitzades per Francisco Tárrega de la mà d’intèrprets com Andrés Segovia han contribuït a la difusió de l’obra pianística de Albéniz.

Algunes d’aquestes transcripcions s’inclouen en el disc La guitarra soñada al costat d’altres realitzades pel guitarrista Javier Riba, qui ens oferix en aquest disc una elegant i sòlida interpretació i un profund coneixement de l’obra de Albéniz i del llenguatge guitarrístic. S’inclouen en disc una selecció d’algunes de les obres més conegudes del compositor català: Iberia, Suite Espanyola, Espanya i Pavana.

Unes paraules de Walter Aaron Clark, estudiós de l’obra d’ Albéniz, confirmen la qualitat d’aquestes transcripcions: “Però sempre ha semblat que una sola guitarra no podria fer justícia a aquesta música. El virtuós de la guitarra Javier Riba, un artista de primera línia, ha demostrat la falsedat d’aquesta afirmació, pel que hem d’estar-li tots agraïts”

Nova simfonia de Josep Pons

Escrit per Redacción al November 11, 2008  |  Deixa un comentari

En el volum 6 de la Col•lecció “Compositors valencians”, publicada per Tritó en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, s’ha publicat una simfonia inèdita de Josep Pons (1770-1818), i que s’ha classificat com a núm. 10 per tal de continuar la numeració del catàleg que ja fa anys varen iniciar Joám Trillo i José López-Calo.

L’edició d’aquesta simfonia en La major ha anat a càrrec de Josep Dolcet, qui en va localitzar el manuscrit a la Biblioteca Històrica de l’Ajuntament de Madrid, entre els fons procedents de l’antic Teatro de la Cruz.

Aquesta es va trobar junt amb altres obertures i simfonies del mateix Pons i de Sor (publicades i enregistrades), Pablo del Moral i Francisco Javier Moreno, com també de Haydn, Pleyel o Mozart i d’autors europeus menys coneguts (Rosetti, Winter, Witt, Méhul, Paër, Paisiello, Salieri, Sarti, Spontini, Mercadante, etc.)

De fet, és la primera vegada s’han trobat simfonies o obertures de Pons en arxius procedents de teatres, i això demostra que, a banda de l’ús en actes religiosos que implica la seva conservació en arxius catedralicis, aquesta música també sonava en sales de concerts o per a preludiar obres dramàtiques representades a començaments del segle XIX.

L’edició inclou també un estudi biogràfic actualitzat sobre Josep Pons, que ha estat realitzat pel musicòleg i director Ramón Ramírez Beneyto, autor d’una tesi doctoral sobre aquest compositor.

Simfonia núm. 10, Allegro

Música de cambra del segle XVIII

Escrit per Marcel Soleda al November 7, 2008  |  2 comentaris

Ha aparegut el volum 7 de la Col•lecció “Compositors valencians”, publicada en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, i que conté la Integral de la música de cambra dels germans Antonio i Joaquín Nicolás Ximénez Brufal, en una edició a càrrec del musicòleg valencià Miguel Ángel Picó Pascual.

Aquest investigador reconstrueix la biografia i l’entorn històric i familiar d’aquests dos compositors i violinistes que exerciren la seva activitat a la col•legiata d’Alacant però també a les corts i sales de concert de Madrid, Londres i París, com també les dels altres músics de la seva família.

L’edició inclou dotze obres, en partitura i particel•les incloses. Les sis sonates per a violí i baix continu de Nicolás Ximénez, compostes totalment en l’estil galant i rococó habitual de l’època post-barroca, foren publicades a Londres l’any 1772. Ben altrament, les sonates i trios del seu germà, publicats a París el 1789, ja entren del tot en l’estil internacional del Classicisme.

Cal esmentar que els trios de l’opus 1 d’Antonio Ximénez són per a guitarra, violí i baix (violoncel). Cal esperar que aquestes peces seran ben rebudes pels guitarristes, atés el migrat repertori de música de cambra que hi ha per a aquest instrument.

Sonata I en Sol major

Pàgina 1 de 812345...Última »
 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: