La Revista Musical Catalana inicia nova etapa aquest mes de setembre. La publicació històrica, fundada per l’Orfeó Català l’any 1904, renova la seva imatge gràfica amb un nou disseny i s’integra en les noves tecnologies amb la seva publicació en doble format: paper i digital, a més de la inauguració d’una pàgina web (activa a partir de setembre), i la seva introducció en les xarxes socials (Facebook i Twitter). La nova etapa de la Revista Musical Catalana respon a l’afany de renovació d’una publicació històrica, de línia editorial independent, en l’àmbit de la divulgació i l’estudi de la música catalana, que vol seguir essent referent en l’àmbit de la cultura catalana.

La Revista Musical Catalana s’adapta a les noves formes de comunicació passant al model bimestral de la revista (sis números anuals), tant en paper com en digital (format apte per tablets i IPad). D’altra banda també existirà una publicació diària en format web, que s’interrelacionarà amb les xarxes socials (Facebook i Twitter), en el qual es publicaran, amb caràcter d’actualitat, notícies, crítiques de concerts i seccions noves, complementàries a la publicació en paper. D’aquesta manera la Revista Musical Catalana podrà oferir al lector un seguiment continuat de la realitat musical catalana, tant en l’àmbit de l’activitat musical a Catalunya com en el seguiment de la trajectòria dels músics catalans.

D’altra banda, la Revista Musical Catalana revisa la seva línia editorial, per tal de complir el seu múltiple objectiu divulgatiu, reflexiu i de gaudi de la música, amb la inserció de nous apartats, dividits en quatre seccions diferenciades: actualitat, dossier, Ut musica (secció de recuperació de patrimoni i interrelació entre la música i les altres arts) i publicacions. La Revista Musical Catalana manté el seu ampli ventall d’interessos en l’àmbit de la música catalana, amb atenció especial a la música “culta” (antiga, clàssica, òpera, moderna i contemporània) però incloent la música tradicional, el jazz, la cançó d’autor, la dansa i la música experimental. Per aquest motiu la Revista Musical Catalana comptarà amb un equip de treball format per grans experts en l’àmbit del periodisme musical i de l’estudi de la música, així com amb un consell editorial independent format per noms tan destacats com els de Salvador Cardús, Benet Casablancas, Joan Guinjoan, Carles Guinovart, Joan Matabosch i Antoni Ros Marbà, entre d’altres.

La nova Revista Musical Catalana surt al carrer l’1 de setembre i estarà disponible en 800 punts de venda de tot el territori català i València, a un preu de 4 euros el número individual. La subscripció anual tindrà un preu global de 20 euros i la subscripció digital costarà 10 euros. També s’ofereix una subscripció combinada (paper i digital) per 25 euros. A més, es podrà accedir a la subscripció digital a través de la pàgina web de la revista www.revistamusical.cat, que estarà activa properament. Us avancem, també, que el 15 de setembre tindrà lloc una presentació pública per explicar totes aquestes novetats al sector musical i a la premsa.

Història de la Revista Musical Catalana
La Revista Musical Catalana va néixer l’any 1904 sota l’òrbita de la naixent Associació de l’Orfeó Català, com una publicació de caràcter musicològic i de divulgació de l’activitat musical que en aquells moments es portava a terme en l’àmbit català. L’any 1936 va patir els estralls de la Guerra Civil i va veure interrompuda la seva trajectòria. L’any 1984 el Consorci del Palau de la Música Catalana impulsa la represa de la publicació i, des de llavors, (amb dos períodes durant els quals va associar-se amb l’emissora Catalunya Música i, més tard, amb l’ESMUC) se n’han publicat 322 números (a juliol de 2011).

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat més de 330 entrevistes –a primeres figures del món de la música, tant a nivell nacional com internacional– i hi han escrit articles més de 580 col·laboradors. Ha comptat amb firmes tan importants com les de Higini Anglès, Joan Lamote de Grignon, Miquel Llobet, Joan Manén, Lluís Maria Millet, Felip Pedrell, Joan Salvat, Albert Schweitzer, Cristòfol Taltabull i Amadeu Vives, entre d’altres, des del 1904 al 1936; i del 1984 al 2011, Jaume Aiats, Francesc Bonastre, Benet Casablancas, Salvador Cardús, Josep Casanovas, Jordi Cervelló, Narcís Comadira, Jaume Comellas, Miquel Desclot, Romà Escalas, Francesc Fontbona, Gerhard Grenzing, Joaquim Homs, Oriol Martorell, Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Miquel Pujadó, Antoni Ros Marbà i Francesc Taverna-Bech, entre d’altres. L’any 1990 va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicació periòdica temàtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Informació: Revista Musical Catalana

Related posts:

1. La revista Sonograma estrena nova web
2. La premsa de la música i la dansa es renova

Sembla mentida que a pesar de la difícil situació financera que assetja gran part del món, alguns projectes culturals arribin a veure la llum. Més meritori és encara si es tracta d’iniciatives culturals de l’àmbit editorial i més precisament de la premsa especialitzada del sector cultural. Durant els mesos de juliol i agost han vist la llum noves revistes dedicades a la difusió de la música i la dansa.

La revista DB (Danza Ballet) acaba de sortir del forn i és una de les poques revistes dedicada exclusivament a la dansa (clàssica i contemporània). El criteri editorial és plasmar en paper tots aquells continguts perennes (alguns en anglès i altres en castellà) reservant a la web les notícies i comentaris d’actualitat. Pensada a manera de fascicles col·leccionables i certa pretensió monogràfica, DB compta amb la col·laboració de reputats especialistes del món de la dansa. Es preveu que la seva aparició sigui quadrimestral.

La Porta Clàssica, publicació catalana escrita en català, es llança al món digital amb el primer número de la seva nova etapa. Sorgida fa dotze anys i després de set d’edició en paper va travessar una temporada d’exclusiva “virtualitat” mantenint-nos informats des de la seva web. Ara el seu equip editorial assumeix el repte de llançar-se al format digital millorant de manera considerable la seva aparença i mantenint el seu nivell crític.

Un especial esment mereix l’aparició d’una altra revista musical en català. El primer número de 440 clàssica va aparèixer el passat mes de juliol simultàniament en la seva versió digital i en paper, pel que podria dir-se que és una proposta innovadora i pionera. La seva aparença gràfica és impecable i manifesta una concepció digital (pensada sobre la pantalla i adaptada al paper, no a l’inrevés com és habitual). Els seus continguts van més enllà d’un mer interès divulgatiu, són concisos i procuren atendre a tots els successos rellevants de l’actualitat musical catalana.

Entre l’equip editorial apareixen professionals de primera línia com Lluis Gendrau (director editorial), el recentment nomenat director del Auditori de Barcelona, Oriol Pérez (conseller editorial), Marina Villacampa (cap de redacció) al costat del musicòleg de la nostra casa Josep Dolcet, la flautista Magdalena González, l’omnipresent Pere Andreu Jariod i el també col·laborador nostre Javier Pérez Senz per només esmentar-ne alguns.

Encara que la freqüència prevista pel grup editorial enderrock, al qual pertany 440Clàssica, és d’una publicació trimestral, tot i que a Tritó esperem que en el futur pròxim puguem comptar amb aparicions més freqüents.

Malgrat la difícil situació que amenaça a la cultura del nostre país, creiem fermament que les noves idees i el treball ben fet produiran èxits ben aviat.

No related posts.

El musicòleg i director d’orquestra Jordi Savall ha guanyat el Grammy a la “Millor Actuació de Petit Format de gènere clàssic” per l’obra “Dinastia Borja. Església i Poder al Renaixement”.

L’obra que Savall va concebre en homenatge a la dinastia valenciana dels Borja s’ha imposat a les altres quatre candidates: “Ceremony and devotion, music for The Tudors”, de Harry Christophers i The Sixteen; “Trondheimsolistene, In Folk Style”, de Ovynd Gimse i Geir Inge Lotsberg; “Victoria: Lamentations of Jeremiah”, de Peter Philips i The Tallis Scholars; i “Eric Whitacre: Choral Music”, de Noel Edison.

Savall veu doncs reconegut el seu treball amb la formació Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya, que integren Pascal Bertin, Daniele Carnovich, Lior Elmalich, Montserrat Figueras, Driss El Maloumi, Marc Mauillon, Lluís Vilamajó, Furio Zanasi, Josep Piera i Francisco Rojas.

Font: Diario digital siglo XXI

No related posts.

Després de la inicial magnífica acollida del seu darrer treball discogràfic, tant de crítica com de públic, Ara Malikian presenta el disc “Spanish Romantic Violin Concertos” a la FNAC de València el proper divendres.

El disc inclou dos extraordinaris concerts per a violí dels compositors Tomás Bretón i Jesús de Monasterio, concerts que varen compondre a l’ombra de Pablo Sarasate. Les dues obres són molt representatives de la influència del simfonisme centreeuropeu a Espanya. Els concerts han estat enregistrats per primera vegada.

Pots escoltar-los a continuació…

Més informació a: www.fnac.com i www.laguiago.com

No related posts.

Els models de Randall-Sundrum d’unificació de les forces fonamentals mitjançant una cinquena dimensió espacial, exposats al gran públic en el llibre de Lisa Randall Warped Passages, són a la base d’aquest projecte singular d’intercomunicació entre ciència, música i art.

L’estreta col·laboració entre compositor i llibretista ha fet d’Hypermusic Prologue una genuïna exploració musical de models físics que intenten descriure i/o explicar la realitat última de la matèria. La combinació de la veu, els instruments, les tècniques electròniques en temps real i una escenografia tornassolada i vibrant, estableix una correspondència metafòrica entre espais físics imaginats i el món sonor de la creació musical, i fa possible que, com a públic, compartim amb la Soprano -física/compositora- l’emocionant aventura d’anar a la recerca i descobrir un nou i sorprenent univers.

La presentació de l’òpera tindrà lloc el dimecres 25 de novembre de 2009 a les 13h. a l’Antiga Sala de Graus de la Facultat de Física U.B.

Related posts:

1. Estrena d’Hypermusic Prologue, d’Hèctor Parra
2. Hypermusic Prologue al Gran Teatre del Liceu
3. Hypermusic Prologue i Hèctor Parra a Accents

El número 38 de la revista Accents que publica l’Ensemble Intercontemporain està dedicat a l’òpera Hypermusic Prologue d’Hèctor Parra.

Hypermusic Prologue és un projecte d’intercomunicació únic entre ciència, música i art. Explora la forma tradicional de l’òpera per generar una expressió dramàtica per al segle XXI, les seves idees i els seus processos creatius, incloent-hi recents investigacions en física i els seus paral·lelismes en música i art.

La protagonista, una compositora i científic, experimenta una profunda tensió entre el seu “amor terrenal” i la seva “passió pel coneixement”. Aquesta tensió es desenvolupa dramàticament a través de l’experiència limitada espaialment i temporal amb el seu amant i el seu convenciment que hi ha un món més gran per a ser explorat.

Aquesta òpera és una oportunitat d’impulsar la cerca de maneres més expressives del drama i les possibilitats musicals. El seu objectiu és trobar connexions estructurals estètiques a través del so entre la més abstracta de les arts – la música – amb els més elevats conceptes de teòrica física que Lisa Randall i d’altres han investigat. Desitgem que el resultat sigui una fascinant i novedosa experiència creativa.

La revista és de franc i es pot descarregar aquí.

Related posts:

1. Estrena d’Hypermusic Prologue, d’Hèctor Parra
2. Hèctor Parra, Premi Tendències al creador emergent
3. Hèctor Parra i Lisa Randall: Hypermusic Prologue

El compositor Hèctor Parra (Barcelona, 1976) ha començat amb força l’any 2009, que el confirmarà com a un dels compositors espanyols més importants del panorama internacional. El passat dia 19 de gener va rebre el Premi Tendencies al més destacat Creador emergent de Catalunya,  atorgat per l’edició catalana del diari El Mundo.

Aquest premi va resultar emocionant per al compositor sobre tot per ser un reconeixement a la seva ciutat natal a la seva tasca, que fins ara havia estat més present a d’altres països. Una bona mostra de l’interès que aquest compositor està despertant és la programació al Liceu de la seva òpera Hypermusic Prologue, sens dubte la seva obra més ambiciosa fins al moment. És una òpera amb llibret de la físic americana Lisa Randall, encarregada per l’Ensemble Intercontemporain de París, que s’estrenarà a l’esmentada ciutat al Festival Agora abans d’arribar al teatre de Barcelona.

Madrid ha estat també l’escenari d’un concert amb obres d’Hèctor Parra en els darrers dies. Dins del cicle Musicadhoy l’Ensemble Recherche va interpretar les seves obres Abîme- Antigona IV, Piano Trio nº1: Wortschatten i String Trio. Aquestes obres han estat enregistrades pel mateix ensemble en un disc monogràfic produït pel segell austríac Kairos, en col·laboració amb Caja Madrid.

Related posts:

1. Hypermusic Prologue i Hèctor Parra a Accents
2. Entrevista a Lisa Randall

La Filmoteca de Catalunya i Tritó edicions presentaran, el proper dilluns, 2 de febrer, a les 19:30 hores,  a la sala d’Actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica 8, Barcelona) el disc Joan Pineda a la Filmoteca: Música per a cinema. L’acte de presentació anirà a càrrec de Josep Lluís i Falcó, professor de la UB i especialista en cinema i música,  Roc Villas, director de la Filmoteca i Llorenç Caballero, director de Tritó Edicions i, comptarà amb la participació de Joan Pineda.

El doble CD Joan Pineda a la Filmoteca. Música per a cinema, és una mostra dels temes que el músic ha composat per a piano al llarg dels anys per acompanyar la projecció de films muts a la Filmoteca de Catalunya.  Aquest extens recull de dues hores de gravació inclou 41 temes corresponents a 31 títols clàssics, entre els que es poden citar, a tall d’exemple  The Phantom of the Opera (Rupert Julian, 1925); Broken Blossoms (David W. Griffith, 1919) o Easy Virtue (Alfred Hitchcock, 1928).

Joan Pineda i Sirvent va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i tot i que la seva professió és la de metge, ha aconseguit gran prestigi nacional i internacional com a músic per a cinema, molt especialment en la creació de partitures per a cinema mut. Ha estat col•laborador habitual en emissions radiofòniques: el 1960 debutà a Radio Barcelona amb el programa “Cine sin imágenes” i les seves intervencions a Ràdio Nacional de España i Ràdio 4, li va permetre difondre la música cinematogràfica. Pineda ha estat també l’autor de diverses partitures per a cine sonor, com “La otra imagen” (Antoni Ribas, 1973), “La respuesta / M’enterro en els fonaments” (Josep Ma. Forn, 1975), “La muerte del escorpión” (Gonzalo Herralde, 1976), o “Alícia a l’Espanya de les Meravelles” (Jordi Feliu, 1979).

La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos premis, entre els que destaquen el Premi per votació popular a la XXV Setmana Internacional de Cinema de Barcelona (1983); Premi Centre d’Investigacions Film-Història de la UB (1990); Premi Sant Jordi (1992); Premi Altaveu (Sant Boi de Llobregat) (1995) i el Premi Quadern de Música en l’àmbit català (Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell) (1995).

No related posts.

El passat divendres 9 de gener l’actor Tristán Ulloa va oferir una entrevista al programa “España directo” de Mamen Asencio, a Radio Nacional d’España. A l’entrevista el protagonista de títols com Lucía y el sexo, After o Mataharis presenta el conte História de Babar dins de la col·lecció en castellà Solfa la Redonda.

L’entrevista, de sis minuts de durada, no està disponible al podcast del programa però us l’oferim a continuació.

España directo, Radio Nacional de España

.

No related posts.

La partitura Gagaku de Ramon Humet ha estat escollida guanyadora del XVI Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. Així ho ha decidit el jurat després d’examinar les 32 partitures presentades al certamen en aquesta edició.

Aquest premi, organizat per l’Ajuntament de Tarragona i patrocinat per Repsol YPF i RNE està dotat de 12.000 euros.

Gagaku, de 12 minuts de durada, està dedicada amb gratitut i admiració al mestre Joan Guinjoan. El jurat estava format pels músics Tomás Marco, Hèctor Parra, Vincent Paulet, Yves Prin, Zuriñe Gerenabarrena, Jean Pierre Dupuy i J. Mª Mestres-Quadreny. L’obra guanyadora serà estrenada al llarg de l’any 2009 per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

En el currículum de Ramón Humet destaquen premis com el Oliver Messiaen de la Orquestra Simfònica de Montreal, el Premi Reina Sofía de Composició i el Premi Joaquín Rodrigo-Villa de Madrid. Ha realitzat encàrrecs per al Festival Òpera de Butxaca i l’Ensemble Residencias entre d’altres.

Entre els seus pròxims projectes destaquen tres encàrrecs, un simfònic per a la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), un de cambra per al Festival Nous Sons (Dúo Oriol Aymat – Sílvia Vidal) i un encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya per al pianista Alberto Rosado.

Llegit al Diari de Tarragona i www.mundoclasico.com. Més informació a www.docenotas.es i www.catradio.cat

Related posts:

1. Primavera simfònica per a Ramon Humet
2. Ramon Humet rep el Premi Internacional de Composició Olivier Messiaen per “Escenas de pájaros”
3. Estrena de Escenas de pájaros, Ramón Humet