Arxiu de la categoria Publicaciones

Tritó publicara l’òpera «María del Carmen» d’Enric Granados, recentment recuperada

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 17, 2014  |  2 comentaris

Ahir 16 de març, un excel·lent article publicat per l’ABC i signada per Susana Gaviña, relatava amb luxe de detalls les aventures d’un manuscrit de la qual pot ser -en opinió dels especialistes- la millor òpera d’Enric Granados.

Després de la tràgica desaparició del compositor i la seva dona en el naufragi del Sussex el 1916, el manuscrit de María del Carmen va aparèixer entre els objectes personals dels passatgers.

[...] Granados se había llevado la partitura a Nueva York con la esperanza de que también pudiera interesar allí, algo que no sucedió. «María del Carmen» no se hundió en el Canal de la Mancha, pero sí cayó en el olvido, y no se volvió a representar hasta 1935, en el Liceo, protagonizada por la soprano Conchita Badía. Varias décadas después fue interpretada en versión de concierto en una nueva edición crítica de Max Bragado para el ICCMU, con materiales que se encontraban en la SGAE, pero que no eran los originales. ¿Dónde estaba entonces la partitura de Enrique Granados? [...]

Walter Clark, musicòleg especialista i biògraf d’Enric Granados, va seguir la pista de la partitura durant dues dècades.

[...] Su búsqueda se centró en los materiales utilizados en 1935, lo que le llevó hasta el Museo Municipal de Música de Barcelona, donde se encuentra el legado de Granados. «Allí me di cuenta de que el manuscrito no solo había desaparecido, sino que prodría no existir, pues sus propietarios en Nueva York informaron en 1979 de que la partitura había sido destruida en un incendio en una de sus tiendas de música». ¿Y cómo fue a parar a Nueva York? [...]

Fue gracias al pianista Douglas Riva, «una autoridad en la obra de Granados», como Clark se puso en contacto, en 2003, con el nieto de Nathanial Shilkret, Neil Shell, que estaba haciendo un inventario de la tienda que había sufrido el incendio. «Y encontró alguna pieza de Granados que también había vendido su hijo Víctor -“Canto de las estrellas”-, pero nada de “María del Carmen”». El musicólogo le instó para que siguiera la búsqueda, y hasta 2009 no recibió una llamada del nieto, «para decirme que habían encontrado tres volúmenes encuadernados bajo un montón de libros. Habían sufrido daños por el agua y el humo, pero parecía lo que yo estaba buscando». Con dinero de la biblioteca de su universidad y de Riva Clark voló a Nueva York. «Examiné el manuscrito y lo compré». Pagó 1.500 dólares.«Fue una ganga, pero Neil Shell solo quiso recuperar lo que se pagó en 1940, a un precio actualizado», indica Clark. [...]

María del Carmen està siguent restaurada i digitalitzada, i serà aviat publicada per Tritó. És un projecte en el qual hi estem posant molta obstinació i interés, i ens complau compartir amb tots vosaltres els detalls de la seva evolució.

Tess Knighton i Cecilia Nocilli a la presentació del llibre “El manuscrito de Cervera. Música y danza palaciega catalana del siglo XV”

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al February 24, 2014  |  Deixa un comentari

Dijous passat va tenir lloc a la nostra sala la presentació de l’últim llibre publicat de la sèrie AMALGAMA TEXTOSEl manuscrito de Cervera. Música y danza palatina catalana del siglo XV de la musicòloga Cecilia Nocilli.

Tess Knighton, doctora en musicologia per la Universitat de Cambridge i especialista en el repertori musical ibèric dels segles XV al XVII, va realitzar una interessant exposició entorn del paper que va tenir la dansa dins l’aristocràcia a la Península Ibèrica.

Cecilia Nocilli, doctora en Musicologia per les universitats de Pavía i Valladolid, es va endinsar en aspectes paleogràfics del document objecte d’aquesta publicació. Com hem explicat en una ocasió anterior, aquest volum pretén sintetitzar la segona part de la tesi doctoral de l’autora, La dansa alla cort aragonese digues Napoli, 1442-1502.

Durant tots aquests anys hem pogut conservar a Catalunya una de les fonts més antigues amb notació coreogràfica existents a Europa.

Professors de dansa, musicòlegs i músics, van tenir ocasió d’obtenir de primera mà alguns detalls sobre el procés de reconstrucció i interpretació d’aquesta font summament rellevant per a l’estudi de la història i notació de la dansa a Europa.

L’interès que desperta aquesta font transcendeix fronteres. Durant tots aquests anys hem pogut conservar a Catalunya una de les fonts més antigues amb notació coreogràfica existents a Europa.

Com editors, estem orgullosos d’haver pogut donar llum a aquesta publiació, la qual es converteix en essencial per a la reconstrucció del nostre patrimoni cultural.

Com editors, estem orgullosos d’haver pogut donar llum a aquesta publiació, la qual es converteix en essencial per a la reconstrucció del nostre patrimoni cultural.

En pocs dies CatClàssica emetrà l’entrevista que la periodista Mònica Pages va realitzar a l’autora i a altres personalitats que van assistir a l’acte.

Una vegada més, gràcies a tots els qui vau ser presents a l’acte.

Entrevista realitzada per Mònica Pagès per a el programa Notes de Clàssica emès el 17 de març del 2014- Minut 41:20

Propera presentació:”El manuscrito de Cervera. Música y danza palaciega catalana del siglo XV” de Cecilia Nocilli.

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al February 17, 2014  |  Deixa un comentari

El proper dijous 20 de febrer tindrà lloc a la nostra sala Tritó, la presentació d’una de les nostres més recents publicacions. En aquesta ocasió es tracta d’un llibre dedicat a la recuperació de fonts relacionades amb la dansa catalana antiga: “El manuscrit de Cervera. Música i dansa palau catalana del segle XV” de Cecilia Nocilli.
El llibre resumeix de manera pràctica les principals línees de la tesi doctoral de l’autora que llancen llum sobre un document essencial per a la història de la dansa catalana.
L’esdeveniment estarà presentat per l’autora del llibre, Cecilia Nocilli, la musicòloga Tess Knighton i el director de l’editorial, Llorenç Caballero.
La cita és el proper dijous 20 de febrer a la Sala Tritó (C / Aragó 478) de Barcelona a les 19:00 hs. Recorda que lso assistents podran gaudir d’un descompte especial en les seves compres. Els esperem!!

Presentem l’últim disc del nostre segell: “A pleasing Agreeable Style.Joan Pla & Carles Baguer”

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al January 13, 2014  |  Deixa un comentari

Des d’un principi el nostre segell s’ha regit per dues prioritats: la recuperació de repertori hispànic i la difusió del treball d’investigadors i intèrprets actuals. Ens plau anunciar-vos la sortida del primer enregistrament mundial dels duos per a flauta de Carles Baguer, compositor català actiu durant la segona part del segle XVIII i organista de la catedral de Barcelona. Els duos estan inclosos dins del disc A pleasing Agreeable Style. Duetti per flauti.

Aquests duos han pogut enregistrar-se gràcies al minuciós treball de reconstrucció musicològica realitzat a partir de la font manuscrita. Fins al moment només eren accessibles mitjançant còpies subministrades per l’arxiu de música de l’ Abadia de Montserrat. Aviat seran publicats per la nostra editorial i posats a la disposició dels músics que desitgin endinsar-se en aquest repertori.

Ens plau anunciar-vos la sortida del primer enregistrament mundial dels duos per a flauta de Carles Baguer.

Els duos de Joan Pla, compositor pertanyent a la generació anterior a Carles Baguer, són accessibles en una edició del segle XVIII la grafia de la qual és  summament llegible per als instrumentistes especialitzats en música antiga. En aquest enregistrament Marco Brolli i Joan Bosch utilitzen instruments adequats per a l’època; flautes d’una i sis claus basades en un model de Karl August Grenser i afinades a 430 Hz.

Sens dubte es tracta d’una interessant i atractiva novetat que pot captivar tant a aquells apassionats per la música antiga com a les oïdes curioses que s’interessin per conèixer una mica més el nostre patrimoni.

En aquest enregistrament Marco Brolli i Joan Bosch utilitzen instruments adequats per a l’època; flautes d’una i sis claus basades en un model de Karl August Grenser i afinades en 430 Hz

Per aquesta raó hem volgut oferir-vos la possibilitat d’assistir a la presentació del disc, on tindreu ocasió de conèixer més detalls de la realització d’aquest projecte. El musicòleg Josep Dolcet, responsable de l’edició de l’obra de Baguer, ens introduirà en el context històric-musical, i els flautistes Marco Brolli i Joan Bosch interpretaran algunes de les peces del disc.

La cita serà dijous dia 30 de gener a la Sala Tritó (C/Aragó, 478) de Barcelona, a les 19:00 hs.

Us hi esperem!!

Héctor Parra estrena una peça inèdita en el XI Concurs Internacional de Direcció de l’Orquesta de Cadaqués

Escrit per Olga Àbalos al November 29, 2013  |  Deixa un comentari

Amb la voluntat de seguir apostant per la música contemporània, l’onzena edició del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquesta de Cadaqués (de l’11 al 19 de desembre) estrenarà una peça simfònica inèdita del compositor Héctor Parra (Barcelona, 1976), un dels autors més destacats del catàleg de Tritó Edicions. La partitura, titulada “L’absència”, va ser encarregada pel certamen amb la intenció de fomentar que els joves directors interpretessin peces d’avui en dia.

Parra és un talent original amb projecció internacional

En la roda de premsa en què es va presentar l’edició d’enguany del Concurs de Direcció, Llorenç Caballero, director artístic de l’Orquestra de Cadaqués, ha assegurat que “Parra és un talent original amb projecció internacional” – recentment ha estat el compositor resident del Huddersfield Contemporary Music Festival – i que la peça “és molt important per decidir el guanyador, perquè creiem en la música que es fa ara”. Després de ser interpretada pels semifinalistes, “L’absència” tindrà la seva estrena absoluta en el Concert Final del Concurs el proper 19 de desembre a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona. Serà llavors quan es decidirà el guanyador. El programa d’aquest concert es completarà amb peces de Sor i Beethoven. Durant el concurs, però, els aspirants hauran també d’afrontar repertori d’Stravinsky, Mozart, Dvorák i Arriaga.

L’absència, es podrà escoltar per primera vegada el proper 18 de desembre via streaming.

“L’absència”, que Parra va compondre durant una estada a Cadaqués, es podrà escoltar per primera vegada durant les semifinals del concurs el proper 18 de desembre via “streaming” a través de la web oficial de la competició: http://www.coicc.eu/ Els horaris d’aquestes proves estan previstos que tinguin lloc de 17:30 a 20:15 (hora d’aquí). Tanmateix la interpretació de l’obra també es podrà veure durant la retransmissió online de la final del Concurs el dia següent.

Podeu escoltar la darrera publicació d’Héctor Parra al catàleg de Tritó aquí.

«Aprèn jugant! amb la flauta travessera II», a punt de sortir

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al September 7, 2013  |  Deixa un comentari

Al mes de maig us anunciàvem que estavem treballant amb l’edició del segon volum del mètode de flauta travessera per nens de la professora Marta Lorenz.

Estem ultimant alguns detalls i en pocs dies sortirà a la llum! Alguns professors de flauta ja s’han animat a demanar el seu exemplar beneficiant-se de un descompte del 20%.

Hem decidit mantenir la promoció fins al pròxim 23 de setembre.

Si ho desitgeu, podeu adquirir vostre exemplar directament des del web de Tritó.

En breu us anunciarem la publicació definitiva i la data de presentació que tindrà lloc a la nostra sala de Barcelona.

“Guitarres i guitarrers” de Joan Pellisa: presentació a la Sala Tritó

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al July 16, 2013  |  Deixa un comentari

Fa uns pocs dies vam tenir el plaer de rebre a especialistes i públic interessat pel repertori i la fabricació de guitarres a l’entorn català al llarg de les darreres centúries. La motivació va ser la presentació del llibre “Guitarres i guitarrers” de Joan Pellisa.

L’esdeveniment va acollir l’autor del llibre Joan Pellisa que va aportà dades interessants sobre el procés d’investigació que el va conduir a la realització del llibre. L’actual director del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats, va contextualitzar la situació de la guitarra a Catalunya i comentar alguns dels arguments proposats per l’autor.

Per la seva banda, el guitarrista Xavier Coll amenitzà la vetllada tocant obres de repertori guitarrístic en un instrument fabricat pel mateix autor del llibre.

Joan Pellisa va aportar dades interessants sobre el procés d’investigació que el va conduir a la realització del llibre.

Els assistents que van omplir la nostra sala van tenir ocasió de portar-seu exemplar autografiat i de passar un moment agradable amb col·legues i amics.

D’altra banda el periodista Pere Andreu Jariod va fer una entrevista per a Catalunya Música que serà transmesa el proper 24 de juliol a les 22:00 al programa Notes de clàssica per la mateixa emissora.

Podeu veure algunes fotografies en la secció de Facebook corresponent.

Agraïm a tots aquells que van fer possible l’organització d’aquesta presentació i esperem poder donar continuïtat a aquest tipus d’esdeveniments.

De luthiers, guitarres i guitarrers catalans.

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al June 21, 2013  |  1 Comentari

El museu de la música de Barcelona disposa d’una gran col·lecció de guitarres que, de manera il·lustrativa ajuda a entendre el desenvolupament que ha tingut l’instrument al nostre país i dóna compte del patrimoni conservat a través dels segles. No obstant Catalunya no disposava fins al moment d’un estudi detallat sobre els constructors de guitarra a la nostra regió.


En un estil directe, àgil però no menys rigorós, es dóna compte de manera detallada els elements que van definir la lutheria catalana fins al modernisme.


Ens omple d’orgull donar a conèixer la nostra darrera publicació; fruit del rigorós i prolífic treball del constructor i investigador català Joan Pellisa. Es tracta de Guitarres i guitarrers d’escola catalana. Dels Gremis al modernisme, segon volum de la col·lecció Amalgama textos publicat, de moment, únicament en català.


Joan Pellisa traça un recorregut històricament contextualitzat que s’inicia amb les primeres referències a constructors locals, passant pels instruments conservats, les fases de perfeccionament i canvis estètics en el procés de construcció, la introducció de corrents estrangeres i la influència d’esdeveniments internacionals com la estandardització del sistema mètric.


En un estil directe, àgil però no menys rigorós, es donen detalls de tots aquests aspectes aportant anècdotes interessants i dades útils per a investigadors, intèrprets i públic en general. Sens dubte, una bona proposta de lectura per a l’estiu que està a punt de començar.


Tenim previst presentar el llibre al mes de juliol a la nostra sala del carrer Enamorats de Barcelona. En breu us farem conèixer la data i horaris exactes.


Pròxima publicació: “Aprèn jugant! amb la flauta travessera II”

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al May 23, 2013  |  1 Comentari

Tritó durà a terme l’edició del segon volum de Aprén jugant! Amb la flauta travessera II de Marta Lorenz, la segona part del mètode que està revolucionant l’ensenyament de la flauta a les escoles de música catalanes.

Per a això convida a tots aquells que hagin adquirit el primer volum i als que s’interessin en l’ensenyament de l’instrument a nens petits, a demanar al seu exemplar mitjançant subscripció.

Aquells que vulguin aprofitar aquesta promoció es beneficiaran d’un descompte especial per compra anticipada del 20%.

Per subscriure només cal fer la compra del llibre des de la nostra pàgina web, facilitar les dades de lliurament i esperar fins a la seva publicació a l’octubre.

Comptem amb la vostra empenta per tirar endavant aquesta publicació!

Recuperació editorial de la sarsuela “El Caserío”

Escrit per Bernat Cabré al May 9, 2013  |  Deixa un comentari

Tritó Edicions, fidel a la seva trajectòria, ha completat l’edició d’una peça important del patrimoni musical espanyol. La sarsuela  El caserío,  del compositor basc Jesús Guridi, és sens dubte una de les cimeres del seu gènere.


Gràcies als suggeriments d’Amadeu Vives, el qual propicià l’encontre de Guridi amb els llibretistes Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw, i al definitiu impuls del mecenes Luis Urquijo, el compositor decidí endinsar-se en un àmbit que inicialment havia rebutjat tot i els èxits que ja havia obtingut amb les òperes Mirentxu (1910) i Amaya (1920).


Ara per primer cop la podem adquirir en la seva versió íntegra.
Així doncs l’any 1926 es va estrenar El caserío al Teatre de la Zarzuela de Madrid. Des d’aleshores ha estat una obra que gràcies a la seva frescor, a la combinació hàbil de motius bascos tradicionals i a una orquestració eficient no ha parat d’obtenir èxit en les seves representacions, amb alguns números que han assolit una popularitat remarcable.


A despit d’això, fins ara ha estat una obra gairebé inaccessible en el mercat editorial, especialment la seva partitura general. Ara per primer cop la podem adquirir en la seva versió íntegra no sols des del punt de vista musical sinó també dramatúrgic atès que tot el llibret ha estat convenientment intercalat amb les parts musicals i forma un tot indestriable, tal com ho percebem en una interpretació en escena.


Així mateix, també per primer cop, s’adjunta una traducció al basc del llibret amb les parts cantades perfectament adaptades a una interpretació musical.


Ramon Carnicer, Rossini i la guitarra

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 4, 2013  |  Deixa un comentari

Ja fa uns quants mesos que vam publicar un volum on hi figuraven quatre versions per a guitarra de l’obertura que Ramon Carnicer (1789-1855) va compondre per a l’òpera de Rossini, Il barbiere di Siviglia.

En el pròleg de l’edició, meticulosament desenvolupat per Josep Dolcet i Josep Maria Mangado, es feia al·lusió a la trascendència que van tenir les obres escèniques de Ramon Carnicer.

Iniciant la seva formació com a músic eclesiàstic, començà a compondre realitzant arranjaments i edicions d’algunes de les obres que dirigia. Com era d’esperar, el públic de llavors exigia veure en cartellera nous títols i partitures líriques.

Motivat per aquesta demanda i per la seva pròpia capacitat d’experimentació, Carnicer va compondre una obertura per a Il Barbiere di Siviglia -ja coneguda pel públic- que va resultar, fins i tot per al propi Rossini, més coherent amb la resta de l’òpera.

La popularitat que que van aconseguir algunes obres operístiques durant el segle XIX a Europa, va donar lloc a que es versionessin i adaptessin les seccions més conegudes a instruments com ara la guitarra, el piano o les agrupacions de cambra. Aparentment, existeixen diverses adaptacions a guitarra de l’obertura de Carnicer.

En l’edició publicada per Tritó, s’inclouen una edició del 2007 de Josep María Mangado i tres versions en facsímil del segle XIX. La primera -versió de Pelegrí- va ser publicada originalment a Barcelona el 1819. La segona versió, anònima, es va publicar a Madrid per la impremta de Manuel Carrafa. La tercera versió, de Tomás Damaz, també procedeix de Madrid i fou publicada sobre el 1872 per Antonio Romero.

Gràcies a la intensa labor musicològica desenvolupada al voltant d’aquestes versions, avui disposem d’aquesta edició que permetrà a guitarristes, investigadors i curiosos, comparar i sel·leccionar l’adaptació que més s’ajusti als seus interessos. El nostre equip editorial desitja compartir amb vosaltres, els nostres seguidors, l’entusiasme amb el qual es va dur a terme aquesta edició, i espera despertar el vostre interès.

Presentació del llibre “Música y retórica en el barroco”, Rubén López Cano

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al November 26, 2012  |  1 Comentari

El proper dijous 29 de novembre l’editorial Tritó presentarà el llibre “Música y retórica en el barroco” del musicòleg mexicà i professor de l’ESMUC Rubén López Cano.

En un article anterior del nostre bloc us comentàvem que es tracta d’una nova edició d’un clàssic molt ben conegut per musicòlegs i intèrprets de música antiga. Rubén López Cano va dissenyar una proposta metodològica que ofereix als músics eines útils per elaborar les seves interpretacions.

Músics de tot el món han utilitzat els seus arguments aportant noves idees sobre la interpretació de la música antiga. Es tracta del primer estudi conegut que aconsegueix vincular els estudis retòrics aplicats convencionalment a les obres literàries, amb una anàlisi profunda del discurs musical.

El llibre és, a més, el primer d’una col·lecció que augura una interessant evolució, Amalgama Textos, que pretén donar sortida a assajos i investigacions centrades en aspectes específics de la música i la dansa.

A la presentació podrem comptar amb el director de producció de TRITÓ Bernat Cabré, el musicòleg Luca Chiantore i l’autor del llibre, Rubén López Cano. Serà una bona ocasió per rebre consells de primera mà sobre com consultar el llibre, adquirir exemplars amb un descompte especial i sol·licitar un autògraf al propi autor.

També serà la primera presentació que Tritó organitza a les seves pròpies instal·lacions, de manera que us animem a venir a conèixer el nostre espai i gaudir d’una copa de cava amb nosaltres.

La cita és el proper dijous 29 de novembre a les 19:00 hores, al nostre local de Barcelona ubicat al carrer Aragó 478 (accés pel jardí lateral esquerre).

Us hi esperem!

Música d’orgue a Catalunya IV

Escrit per Bernat Cabré al May 16, 2012  |  1 Comentari

Dins de la col·lecció de CDs sobre música catalana d’orgue acaba de sortir el darrer disc, aquest cop dedicat a la música contemporània, on hi són representats alguns dels principals compositors de la darrera meitat de segle xx a Catalunya. En trobem d’encara actius com Josep Soler, Jordi Cervelló, David Padrós i Josep M. Mestres Quadreny, i també de ja desapareguts com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou i Josep Cercós. No em pertoca a mi cantar les lloances d’aquest enregistrament o la idoneïtat de la selecció feta, encara que sí que he de lloar el gran treball, la dedicació i la generositat del seu intèrpret, Juan de la Rubia.

Dit això, però, no puc evitar la temptació de fer una reflexió en veu alta. Durant les sessions d’enregistrament, i amb l’inesborrable record del procés de composició de la Passacaglia de Josep Cercós, del qual vaig tenir el privilegi de ser-ne testimoni presencial, pensava en la gran necessitat que actualment hi ha d’intercanvi entre compositor i intèrpret. Això, que no deixa de ser una obvietat, en alguns instruments, com ara l’orgue, és especialment notori.

No em pertoca a mi cantar les lloances d’aquest enregistrament o la idoneïtat de la selecció feta, encara que sí que he de lloar el gran treball, la dedicació i la generositat del seu intèrpret, Juan de la Rubia.

Afortunadament no és el cas del repertori del disc que ens ocupa, però, ¿quantes vegades no hem hagut de lamentar la poca adaptació “idiomàtica” de l’escriptura musical a l’instrument? Especialment quan aquest instrument sembla haver entrat en una mena de llimb que el converteix en un desconegut il·lustre i venerable.

Faig ara, doncs, expressió ingènua i un pèl gratuïta d’un desig que algun dia m’agradaria de veure acomplert: un cenacle de compositors i intèrprets d’orgue aplegats per treballar conjuntament, els primers oferint i sotmetent les seves creacions al judici i consell dels segons amb vistes a crear un repertori nou on la simbiosi entre música i llenguatge instrumental fos absoluta. Qui s’hi apunta?

Música d’orgue a Catalunya

Escrit per Bernat Cabré al February 15, 2012  |  2 comentaris

Fa prop de tres anys a l’editorial Tritó vam endegar una nova col·lecció de CDs amb la música d’orgue catalana com a protagonista i que, organitzada de manera cronològica des del segle xvi fins el xxi, ha d’arribar a constar de quatre volums. Fidels a la nostra línia editorial de recerca de repertoris inèdits i de recuperació de patrimoni, a cada un dels volums hem procurat fer-nos ressò de les nostres darreres publicacions fruit de l’estudi i investigació de diferents musicòlegs.

Ara, després de gairebé un any i mig de l’aparició del primer volum de la col·lecció, ens hem pogut fer ressò de la bona acollida a la crítica internacional. Així, doncs, el disc enregistrat a l’orgue de Cadaqués per Andrés Cea ha obtingut el «coup de coeur» que atorga com a màxima distinció la prestigiosa revista Magazine de l’orgue. El comentarista destaca la novetat i interès del repertori, i se’n meravella: «hom es demana com és possible que aquestes composicions no hagin arribat al nostre coneixement molt abans».

hom es demana com és possible que aquestes composicions no hagin arribat al nostre coneixement molt abans

Després de fer un petit repàs del contingut del disc i de remarcar allò que li sembla més destacable: la bellesa i la varietat rítmica de les gaitilles de Menalt i Baseia, la lluminositat i nostàlgia dels solos de corneta, la curiositat del registre d’«ocells» i, molt especialment, l’encant miniaturista de les quatre cançons catalanes de Martín i Coll; després, doncs, d’aquest repàs, el crític cau rendit al talent de l’organista: «cada pista d’aquest CD és, de part de l’intèrpret, una lliçó magistral, plena d’esperit, de «toucher», d’articulació, de llibertat, de sensibilitat i de vida».

Des de Tritó no podem fer més que congratular-nos per una recepció tan bona i sentir-nos legítimament orgullosos dels resultats assolits. Us convido, doncs, a escoltar una de les pistes del disc, no hi ha decepció possible: Vers partit de mà dreta de 3r to

hom es demana com és possible que aquestes composicions no hagin arribat al nostre coneixement molt abans

La Revista Musical Catalana inicia nova etapa

Escrit per Cristina Martí al September 1, 2011  |  2 comentaris

La Revista Musical Catalana inicia nova etapa aquest mes de setembre. La publicació històrica, fundada per l’Orfeó Català l’any 1904, renova la seva imatge gràfica amb un nou disseny i s’integra en les noves tecnologies amb la seva publicació en doble format: paper i digital, a més de la inauguració d’una pàgina web (activa a partir de setembre), i la seva introducció en les xarxes socials (Facebook i Twitter). La nova etapa de la Revista Musical Catalana respon a l’afany de renovació d’una publicació històrica, de línia editorial independent, en l’àmbit de la divulgació i l’estudi de la música catalana, que vol seguir essent referent en l’àmbit de la cultura catalana.

La Revista Musical Catalana s’adapta a les noves formes de comunicació passant al model bimestral de la revista (sis números anuals), tant en paper com en digital (format apte per tablets i IPad). D’altra banda també existirà una publicació diària en format web, que s’interrelacionarà amb les xarxes socials (Facebook i Twitter), en el qual es publicaran, amb caràcter d’actualitat, notícies, crítiques de concerts i seccions noves, complementàries a la publicació en paper. D’aquesta manera la Revista Musical Catalana podrà oferir al lector un seguiment continuat de la realitat musical catalana, tant en l’àmbit de l’activitat musical a Catalunya com en el seguiment de la trajectòria dels músics catalans.

D’altra banda, la Revista Musical Catalana revisa la seva línia editorial, per tal de complir el seu múltiple objectiu divulgatiu, reflexiu i de gaudi de la música, amb la inserció de nous apartats, dividits en quatre seccions diferenciades: actualitat, dossier, Ut musica (secció de recuperació de patrimoni i interrelació entre la música i les altres arts) i publicacions. La Revista Musical Catalana manté el seu ampli ventall d’interessos en l’àmbit de la música catalana, amb atenció especial a la música “culta” (antiga, clàssica, òpera, moderna i contemporània) però incloent la música tradicional, el jazz, la cançó d’autor, la dansa i la música experimental. Per aquest motiu la Revista Musical Catalana comptarà amb un equip de treball format per grans experts en l’àmbit del periodisme musical i de l’estudi de la música, així com amb un consell editorial independent format per noms tan destacats com els de Salvador Cardús, Benet Casablancas, Joan Guinjoan, Carles Guinovart, Joan Matabosch i Antoni Ros Marbà, entre d’altres.

La nova Revista Musical Catalana surt al carrer l’1 de setembre i estarà disponible en 800 punts de venda de tot el territori català i València, a un preu de 4 euros el número individual. La subscripció anual tindrà un preu global de 20 euros i la subscripció digital costarà 10 euros. També s’ofereix una subscripció combinada (paper i digital) per 25 euros. A més, es podrà accedir a la subscripció digital a través de la pàgina web de la revista www.revistamusical.cat, que estarà activa properament. Us avancem, també, que el 15 de setembre tindrà lloc una presentació pública per explicar totes aquestes novetats al sector musical i a la premsa.

Història de la Revista Musical Catalana
La Revista Musical Catalana va néixer l’any 1904 sota l’òrbita de la naixent Associació de l’Orfeó Català, com una publicació de caràcter musicològic i de divulgació de l’activitat musical que en aquells moments es portava a terme en l’àmbit català. L’any 1936 va patir els estralls de la Guerra Civil i va veure interrompuda la seva trajectòria. L’any 1984 el Consorci del Palau de la Música Catalana impulsa la represa de la publicació i, des de llavors, (amb dos períodes durant els quals va associar-se amb l’emissora Catalunya Música i, més tard, amb l’ESMUC) se n’han publicat 322 números (a juliol de 2011).

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat més de 330 entrevistes –a primeres figures del món de la música, tant a nivell nacional com internacional– i hi han escrit articles més de 580 col·laboradors. Ha comptat amb firmes tan importants com les de Higini Anglès, Joan Lamote de Grignon, Miquel Llobet, Joan Manén, Lluís Maria Millet, Felip Pedrell, Joan Salvat, Albert Schweitzer, Cristòfol Taltabull i Amadeu Vives, entre d’altres, des del 1904 al 1936; i del 1984 al 2011, Jaume Aiats, Francesc Bonastre, Benet Casablancas, Salvador Cardús, Josep Casanovas, Jordi Cervelló, Narcís Comadira, Jaume Comellas, Miquel Desclot, Romà Escalas, Francesc Fontbona, Gerhard Grenzing, Joaquim Homs, Oriol Martorell, Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Miquel Pujadó, Antoni Ros Marbà i Francesc Taverna-Bech, entre d’altres. L’any 1990 va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicació periòdica temàtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Informació: Revista Musical Catalana

Reduïnt Dalí

Escrit per Cristina Martí al August 30, 2011  |  Deixa un comentari

Després de la fantàstica recent estrena de l’òpera en quatre actes “Yo, Dalí” de Xavier Benguerel el passat juny que va interpretar la Orquesta de la Comunidad de Madrid i el Coro del Teatro de la Zarzuela, dirigits per Antonio Fauró, ja tens disponible a la nostra editorial la seva versió reduïda. Igual que una altra de les reduccions que varem editar també el darrer estiu, The Magic Opal, d’Isaac Albéniz, pots llogar la partitura de direcció de l’òpera o obtenir aquesta versió per a veus, cor i piano.

A continuació t’oferim una petita notícia que RTVE va realitzar amb motiu d’aquesta estrena en la que podem escoltar al mateix Benguerel parlar de la seva obra.

Video Yo Dali en RTVE

La premsa de la música i la dansa es renova

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al August 5, 2011  |  Deixa un comentari

Sembla mentida que a pesar de la difícil situació financera que assetja gran part del món, alguns projectes culturals arribin a veure la llum. Més meritori és encara si es tracta d’iniciatives culturals de l’àmbit editorial i més precisament de la premsa especialitzada del sector cultural. Durant els mesos de juliol i agost han vist la llum noves revistes dedicades a la difusió de la música i la dansa.

La revista DB (Danza Ballet) acaba de sortir del forn i és una de les poques revistes dedicada exclusivament a la dansa (clàssica i contemporània). El criteri editorial és plasmar en paper tots aquells continguts perennes (alguns en anglès i altres en castellà) reservant a la web les notícies i comentaris d’actualitat. Pensada a manera de fascicles col·leccionables i certa pretensió monogràfica, DB compta amb la col·laboració de reputats especialistes del món de la dansa. Es preveu que la seva aparició sigui quadrimestral.

La Porta Clàssica, publicació catalana escrita en català, es llança al món digital amb el primer número de la seva nova etapa. Sorgida fa dotze anys i després de set d’edició en paper va travessar una temporada d’exclusiva “virtualitat” mantenint-nos informats des de la seva web. Ara el seu equip editorial assumeix el repte de llançar-se al format digital millorant de manera considerable la seva aparença i mantenint el seu nivell crític.

Un especial esment mereix l’aparició d’una altra revista musical en català. El primer número de 440 clàssica va aparèixer el passat mes de juliol simultàniament en la seva versió digital i en paper, pel que podria dir-se que és una proposta innovadora i pionera. La seva aparença gràfica és impecable i manifesta una concepció digital (pensada sobre la pantalla i adaptada al paper, no a l’inrevés com és habitual). Els seus continguts van més enllà d’un mer interès divulgatiu, són concisos i procuren atendre a tots els successos rellevants de l’actualitat musical catalana.

Entre l’equip editorial apareixen professionals de primera línia com Lluis Gendrau (director editorial), el recentment nomenat director del Auditori de Barcelona, Oriol Pérez (conseller editorial), Marina Villacampa (cap de redacció) al costat del musicòleg de la nostra casa Josep Dolcet, la flautista Magdalena González, l’omnipresent Pere Andreu Jariod i el també col·laborador nostre Javier Pérez Senz per només esmentar-ne alguns.

Encara que la freqüència prevista pel grup editorial enderrock, al qual pertany 440Clàssica, és d’una publicació trimestral, tot i que a Tritó esperem que en el futur pròxim puguem comptar amb aparicions més freqüents.

Malgrat la difícil situació que amenaça a la cultura del nostre país, creiem fermament que les noves idees i el treball ben fet produiran èxits ben aviat.

Neu Records, en CD perquè no hi ha més remei

Escrit per Marcel Soleda al June 27, 2011  |  Deixa un comentari

Neu RecordsEl passat 14 de juny es va presentar al Palau de la Música Catalana el disc Blanc, primera producció del nou segell català Neu Records amb la integral de música coral del compositor Bernat Vivancos. El doble disc compacte està fet amb la col·laboració de Catalunya Música i l’ICIC, i l’interpreta el Cor de la Ràdio de Letònia, dirigit per Sigvards Klava.

Hi ha moltes coses que ens agraden d’aquest nou projecte:

Per començar el gran encert que en la meva opinió suposa la tria del primer disc de la col·lecció, Blanc, que conté una obra d’extraordinària delicadesa i enorme qualitat, en un estil en la línia d’Arvo Pärt, James McMillan o Olivier Messiaen, i mostra definitiva de que la creació contemporània catalana està al més alt nivell del panorama actual europeu. Una música de contemplació i transcendència que en paraules del compositor noruec Lasse Thoresen “is like a city of angels: blissful sounds populated by saintly spirits hiding between the notes as birds in a tree”. No es pot dir millor.

També ens agrada la valent aposta d’aquest segell per la música contemporània catalana, voluntat que ells mateixos posen en la seva pròpia definició: “Neu Records és un segell independent de nova creació dedicat als enregistraments de música contemporània en formats surround d’alta definició, així com una plataforma d’interacció entre intèrprets i compositors catalans i internacionals del més alt nivell.

Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

Ens crida l’atenció el seu especial interès en l’exploració i ampliació de nous formats i qualitats de so més enllà del CD o l’mp3 convencionals, entrant en l’àmbit del Dolby Digital Surround 5.1 d’alta qualitat (24bits/96kHz). Ells expliquen que en contraposició al concepte de concert clàssic, això és l’escenari enfrontat al públic, el concert de música contemporània no té perquè respondre a l’esquema del concert de tradició clàssica en quant a disposició espaial, i per tant situen l’oient al centre de l’escenari, enmig dels músics. Escoltar els discos de Neu Records no és assistir a un concert, sinó situar-se al centre de l’experiència del so.

No obstant el més destacable de tot i que personalment penso és l’encert més gran de tots és el nou enfocament del projecte discogràfic més enllà de la venda de suport físic. A diferència de la majoria de discogràfiques de música clàssica, la seva web té un enfocament força diferent, no tant centrat en la freda promoció del disc i posterior redirecció a botigues de tercers, físiques o digitals, sinó més oberta a la promoció de materials d’ampliació (les partitures) i informacions addicionals, i la descàrrega en múltiples formats de diverses qualitats, d’entre les quals el suport físic n’és una més. Aquest nou enfocament, força innovador dins de l’àmbit de les discogràfiques de música clàssica al nostre país, fa pensar que per a ells la venda de discos compactes ja no és el principal i únic objectiu. Fins i tot sembla com si encara els estan fent perquè no tenen més remei.

Neu Records és, doncs, un projecte del segle XXI, de qualitat, amb classe, atrevit, innovador i made in Catalonia. Molta sort en l’aventura.

Tot educant criatures

Escrit per Llorenç Caballero al April 29, 2011  |  Deixa un comentari

Fa uns dies comentava, tot parlant de música barroca, l’increment de la qualitat musical a Espanya als darrers anys fruit de l’esforç docent realitzat al país. Aquest esforç docent al que feia referència és sobretot el de l’última fase dels estudis musicals, aquells que corresponen al nivell superior.

No obstant trobo que és absurd i injust pensar que el nivell musical de tota una generació té a veure només i de manera exclusiva amb l’esforç realitzat en una etapa última dels estudis, sense tenir en compte tota una etapa formativa que s’inicia molt abans de que el nen o nena posin un peu al Conservatori. Em refereixo a l’etapa de sensibilització musical pre-escolar.

Per bé que cada vegada tenim més consciència de la importància d’aquesta etapa a nivell de desenvolupament i d’aprenentatge (període de màxima expansió de connexions sinàptiques, etc.) encara hi ha una manca d’estudis sistemàtics sobre la importància i les conseqüències d’un ensenyament musical en els nens i nenes de les primeres edats.

Tireu_confits_Teresa_alagarriga_remis_03La Doctora Teresa Malagarriga juntament amb el seu equip del grup de recerca Remis 0-3 acaba de publicar “Tireu confits”, un llibre a mode de manual per famílies i mestres que vulguin iniciar els petits a través de les obres del patrimoni musical: de jocs de falda, cançons, dites i audicions.

En llegir el llibre i veure la manera com està plantejada la interacció amb l’infant, l’aproximació a la cançó, que més que un fet musical és un joc, agradable, com tots els jocs, divertit i inconscientment instructiu, penso que aquesta és la manera com m’hagués agradat a mi aprendre: jugant amb música. En aquest punt em quadra més que mai l’expressió emprada en molts altres idiomes de “jugar un instrument de música” (play, jouer, spiele, etc.) en lloc de “tocar un instrument de música” com diem en català o castellà.

El llibre recull 51 propostes, que són en la gran majoria cançons, per fer jugar als nens al mateix temps que descobreixen les emocions que els proporcionen les melodies que interpretem amb la nostra veu (del mestre/a o pare/mare i de la seva pròpia veu). Per això utilitza en la majoria dels casos melodies populars que es poden escoltar en el CD que acompanya el llibre.

La novetat del llibre està en que les activitats que es proposen al mestre per aconseguir els objectius didàctics plantejats són fruit d’una recerca sistemàtica en una escola bressol i en el camí per aconseguir aquests objectius o en “anar més enllà” com proposa sempre l’última part de cadascuna de les 51 propostes que plantegen les reeixides autores, Teresa Malagarriga, Jèssica Pérez, Laura Ballber i Clara Roca.

Sens dubte la millor manera d’enfocar el futur musical del país és començant bé des del principi. Felicitats a les autores.

Veure “Tireu Confits”, de Teresa Malagarriga >

Novetats de Cambridge University Press

Escrit per Cristina Martí al April 19, 2011  |  Deixa un comentari

Publicaciones de música de Cambridge University Press

Des d’avui i tal com ja varem anunciar, Tritó distribueix les publicacions de temàtica musical de la prestigiosa editorial Cambridge University Press. De moment, disposem de quatre títols a la botiga, llista que anirem ampliant en els propers dies: “Music and Urban Society in Colonial Latin America”, de Tess Knighton i Geoffrey Baker, “Native American Song at the frontiers of Early Modern Music”, de l’autora Olivia Bloechl, el monogràfic “Music in Spain during Eighteenth Century”, de Juan José Carreras i Malcolm Boyd, i “Performance on lute, guitar and vihuela” amb Víctor Anad Coelho com a editor.

Consulta el catàleg sencer de música de la Cambridge University Press >

Pàgina 1 de 41234
 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: