Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.
La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d’un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l’estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.
Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosa, La verbena de la Paloma, Las hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas. Read the rest of this entry »
La Rosa de Azafrán va ser estrenada al Teatro Calderón de Madrid al 1930 i segueix en la línia d’altres obres com Los gavilanes o La montería, també del mestre Guerrero. L’argument ens sitúa a la Castella que tant va conèixer l’autor, nascut al poble toledà d’Ajofrín.
Cap a finals del segle XIX s’acabava una etapa del teatre líric espanyol per donar lloc a una altra nova generació de creadors. Aquesta generació va sintonitzar amb el gust estètic imperant a la resta d’Europa i va haver de respondre a la incessant demanda d’obres noves. Les orquestracions de l’època van haver d’adaptar-se a aquestes exigències i a la manca d’alguns instruments.
La Sarsuela és sens dubte el repertori festiu per antonomàsia de la música espanyola. Per això just abans d’acabar l’any, l’Orquestra de Cadaqués, comptant amb figures com la soprano Ainhoa Arteta, la seva artista resident, i sota la direcció de Miquel Ortega, ens sorprèn amb un programa pensat especialment per a final d’any oferint el millor de la sarsuela en tres concerts a les ciutats de Valladolid (28 de desembre), Saragossa(29 de desembre) i Girona(30 de desembre). Read the rest of this entry »
Comentaris recents