Arxiu de la categoria Sarsuela

Recuperació editorial de la sarsuela “El Caserío”

Escrit per Bernat Cabré al May 9, 2013  |  Deixa un comentari

Tritó Edicions, fidel a la seva trajectòria, ha completat l’edició d’una peça important del patrimoni musical espanyol. La sarsuela  El caserío,  del compositor basc Jesús Guridi, és sens dubte una de les cimeres del seu gènere.


Gràcies als suggeriments d’Amadeu Vives, el qual propicià l’encontre de Guridi amb els llibretistes Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw, i al definitiu impuls del mecenes Luis Urquijo, el compositor decidí endinsar-se en un àmbit que inicialment havia rebutjat tot i els èxits que ja havia obtingut amb les òperes Mirentxu (1910) i Amaya (1920).


Ara per primer cop la podem adquirir en la seva versió íntegra.
Així doncs l’any 1926 es va estrenar El caserío al Teatre de la Zarzuela de Madrid. Des d’aleshores ha estat una obra que gràcies a la seva frescor, a la combinació hàbil de motius bascos tradicionals i a una orquestració eficient no ha parat d’obtenir èxit en les seves representacions, amb alguns números que han assolit una popularitat remarcable.


A despit d’això, fins ara ha estat una obra gairebé inaccessible en el mercat editorial, especialment la seva partitura general. Ara per primer cop la podem adquirir en la seva versió íntegra no sols des del punt de vista musical sinó també dramatúrgic atès que tot el llibret ha estat convenientment intercalat amb les parts musicals i forma un tot indestriable, tal com ho percebem en una interpretació en escena.


Així mateix, també per primer cop, s’adjunta una traducció al basc del llibret amb les parts cantades perfectament adaptades a una interpretació musical.


“El Caserío”, al Teatro Arriaga de Bilbao

Escrit per Cristina Martí al January 21, 2011  |  Deixa un comentari

Imagen de la representaciónAvui tindrà lloc la primera d’un total de sis representacions de El Caserío de Jesús Guridi, tal com ja vàrem anunciar al Blog de Tritó fa unes setmanes. Serà al Teatro Arriaga de Bilbao a les 20:00, i la resta de representacions seran els dies 23, 25 (dia de l’espectador), 26, 28 i 29 d’aquest mes.

L’Obra

Jesús Guridi Vidaola va estrenar “El Caserío“ -comèdia lírica en tres actes que Tritó té previst publicar en breu- l’11 de novembre de 1926 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid. Nascut a Vitoria és, no obstant, un músic extraordinàriament lligat a Bilbao, on  va participar essent molt jove a les activitats del cèlebre “El cuartito”. A Bilbao visqué, treballà,  es casà i estrenà obres com Mirentxu i Amaya.

No és estrany que sigui un músic lligat profundament al sentiment de tants bilbaïns. Pocs són els que no s’han emocionat sentint al Tío Shanti cantar Sasibil o els que no han somrigut veient a Inosensia pescar parella amb allò de “Dice la madre, Txomin, que me espabile”. Perquè encara que el llibre el van escriure un ovetenc d’arrel manxega, Federico Romero, i un madrileny, Guillermo Fernández-Shaw, El Caserío està irremeiablement lligat al sentiment d’aquest poble i a la història d’aquest teatre. Per això el Teatro Arriaga ha decidit produir un nou muntatge d’aquesta sarsuela amb la direcció escènica del jove actor i director bilbaí Pablo Viar, amb l’escenografia de Daniel Bianco i el vestuari de Jesús Ruiz. El Coro Rossini, l’orquestra Bilbao Philarmonia, dirigida per Miquel Ortega, i l’extraordinari repartiment escollit, asseguren un nou èxit a aquest entranyable títol.

Dades de la representació

Música: Jesús Guridi

Llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw

Direcció musical: Miquel Ortega

Direcció escènica: Pablo Viar

Escenografía: Daniel Bianco

Disseny Vestuari: Jesús Ruiz

Intèrprets: Ángel Ódena, Marta Ubieta, Mikeldi Atxalandabasolo, Itxaro Mentxaka, Alberto Núñez, Izaskun Kintana, Antonio Rupérez, Jon Ariño

Orquestra: Bilbao Philarmonia

Cor Rossini

És una producció del Teatro Arriaga en coproducció amb el Teatro Campoamor d’Oviedo

Més informació i venda d’entrades a la web del Teatro Arriaga

“El Caserío”, de Jesús Guridi, en commemoració del 50 aniversari de la seva mort

Escrit per Cristina Martí al January 3, 2011  |  2 comentaris

Jesús Guridi ViadolaDurant el 2011 i com a commemoració del 50è aniversari de la mort de Jesús Guridi, comencen els homenatges amb les representacions al Teatro Arriaga de Bilbao de la sarsuela “El Caserío“, en les que la batuta de Miquel Ortega dirigirà al Coro Rossini i a la Orquesta Bilbao Philarmonia els dies 21, 23, 25, 28 i 29 de gener. Pots consultar l’agenda completa de concerts.

L’organista i compositor Jesús Guridi Vidaola nasqué a Vitoria al 1886 en una família de músics. S’inicia en l’orgue a la seva ciutat natal i als 18 anys ingressa a la Schola Cantorum de París, estudiant orgue amb Decaux, composició amb Sérieyx i contrapunt i fuga amb Vincent D’Indy. Posteriorment es trasllada a Lieja (Bèlgica) i a Colònia (Alemanya). Va ser  catedràtic del Conservatori de Bilbao i al 1944 del Conservatori de Madrid, del que en seria director anys després.

El seu treball, molt inspirat en el floklore basc, comprèn des de la música de cambra (quartets per a corda), obres vocals i orquestrals, peces per a orgue, música religiosa, fins als gèneres de l’òpera i la sarsuela. Entre les obres més importants cal destacar Así cantan los niños (1909), Mirentxu (1910), Amaya (1920), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Diez melodías vascas (1940), Sinfonía pirenaica (1945) i el Caserío (1926), sarsuela que té lloc en un ambient basci que obtingué un gran èxit.

Consulta el catàleg disponible Jesús Guridi a Tritó >

Biografia i obra de Ruperto Chapí

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 10, 2009  |  9 comentaris

Alicante 1851 -  Madrid 1909

Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.

La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d’un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l’estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.

Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosaLas hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas.

Obra vocal

De totes les seves composicions escèniques algunes han merescut més atenció al llarg del darrer segle i actualment es troben entre les més interpretades.

Música clásica va ser una de les obres del género chico que va comptar amb gran èxit del públic. L’argument té la particularitat de posar de manifest la problemàtica relació entre la sarsuela i la “música culta”, problemàtica dins de la qual el compositor estava directament implicat. L’obra es va estrenar al 1880 al Teatro Comedia de Madrid. Està prevista la seva publicació en commemoració del centenari de la defunció del compositor.

La tempestad fou estrenada al 1882 al Teatro de la Zarzuela i tingué un impacte significatiu per l’el·laborat desplegament orquestral. Va ser la sarsuela més important de la dècada dels vuitanta i contribuí a assentar-ne el gènere gran.

La bruja, també es va estrenar al 1887 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Ambientada en l’ambient popular de Pamplona al segle XVII l’obra és més propera al gènere operístic que al de sarsuela pels seus requeriments tècnics i la durada de les seccions instrumentals. No obstant la quantitat d’escenes còmiques i costumistes li otorguen indiscutiblement característiques de sarsuela. Posiblement aquesta sigui l’obra vocal del compositor amb més gran influència germànica tant per l’ús de recursos orquestrals com per la tècnica d’el·laboració motívica.

Las hijas de Zebedeo potser no sigui una de les obres més trascendents del compositor però d’altra banda és sumament interessant pel seu contingut. Aquesta sarsuela còmica en dos actes es va estrenar al 1889 al Teatro Maravillas de Madrid. L’argument girava al voltant de la figura de Luisa que amb la seva ignorància i escassedat de memòria propicien un sens fi de situacions còmiques.

El rey que rabió, sarsuela en tres actes i set quadres, es va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid al 1891. El llibret d’aquesta sàtira fou atacat al seu temps per considerar-se un plagi de “Un roi de vacances”. Aquest tipus de situacions van ser bastant freqüents per a Chapí i el seu entorn. Malgrat aquests incidents l’estrena de l’obra va ser el fet més important de l’any a l’àmbit teatral.

La revoltosa, sarsuela en un acte que es va estrenar al Teatro Apolo de Madrid al 1897. Va obtenir un éxit immediat i va romandre a la cartellera fins a l’actualitat per l’adeqüació del discurs musical al llibret.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

La incorporació de recursos estilístics propis de la música que s’escoltava a l’entorn madrileny de finals del segle XIX com la introducció de temes populars li garantiren l’èxit.

El puñao de rosas va ser estrenada al Teatro Apolo de Madrid al 1902. Amb un argument centrat en un ambient popular de la muntanya de Cordova, meresqué una acceptació immediata del públic. Com a particularitat els llibretistes decidiren adaptar el llenguatge i la pronuncia de la regió andalusa contribuïnt a la reconstrucció de l’ambient que es retratava.

Obra instrumental

Tot i que la seva música escènica tingué més gran difusió compongué també música simfònica i quatre quartets de cambra. Chapí hagué de fer front al poc interès que despertava en el públic la música simfònica. Malgrat això va realitzar aportacions transcendentals al desenvolupament de la música simfònica i arribà a tenir crítiques positives del públic estranger. Tota la seva obra instrumental ha estat publicada per l’ICCMU durant la darrera dècada i ha estat objecte d’alguns projectes discogràfics molt interessants com la versió dels quatre quartets a càrrec del Brodsky Quartet.

La primera obra instrumental del compositor va ser l’obertura Zanzé composta al 1865. La seguí la Fantasía Morisca (Corte de Granada) composta a la mateixa època. També compongué un poema simfònic el qual titulà Escenas de capa y espada.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El Scherzo (Combate de Don Quijote contra las ovejas) compost entre 1869 i 1870 és una obra descriptiva composta per a ser interpretada per l’orquestra del Circo Price. Tant Chapí com Tomàs Bretón integraren aquesta orquestra i això els obrí la possibilitat de provar algunes de les seves pròpies obres.

La Sinfonía en Re fou escrita durant el 1877 a Paris i estrenada a Madrid amb posterioritat a la creació de la societat de concerts. L’obra fou composta com a estudi d’orquestració que realitzà el compositor en la seva etapa de formació amb la qual cosa poseeix una estructura clara i basada en els models germànics imperants en aquell moment.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Los gnomos de la Alhambra es va estrenar al 1891 amb la Orquesta de la Sociedad de Conciertos. A aquesta obra la seguí la Marcha de recepción al 1895.

Els quartets van ser escrits entre 1893 i 1897 en les tonalitats de Sol major, Fa major, Re major i si menor. En aquell moment un quartet de cordes femení, el quartet La Bretoniana, es va dedicar a difondre la música de cambra tant de Chapí com de Bretón, coetàni a Chapí. El públic gaudía de poder comparar les produccions d’ambdós compositors i prendre part per un dels dos.

Algunes mostres de la música de Ruperto Chapí poden sentir-se en el treball discogràfic realizat per l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran teatre del Liceu. Una interpretació nítida i concisa acompanyada de comentaris essencials en català, castellà i anglès.

Repercusió actual

Per una disputa en relació als seus drets d’autor amb un editor, Florencio Fiscowich (en aquell moment els editors feien de mitjancers entre els teatres i els compositors), Chapí fundà 1899 juntament amb d’altres músics i llibretistes la Sociedad de Autores. Fiscowich pretenía tenir el control de tots els llibrets i partitures de sarsuela i va posar tots els recursos al seu abast per intentar obtenir-lo. La rotunda negativa del compositor li impedí poder concretar el seu negoci. Fou aleshores que Chapí consideró que era necesari crear un organisme que regulés els drets dels autors i dugué a terme el seu projecte aportant el seu arxiu personal.

Per als més interessats en conèixer més coses sobre la vida i obra de Ruperto Chapí, Luis G. Iberni ha realizat un detallat estudi essencial i analític al voltant de la seva figura. Un altre treball menys difós però no per això menys interessant és Miradas desde el arte a la Música de Ruperto Chapí, catàleg de l’exposició que es va efectuar a l’octubre del 2008 en homenatge al compositor.

Amb motiu del centenari de la defunció d’un dels compositors més transcendents en l’àmbit de la música escènica espanyola es rendiràn diversos homenatges al compositor Ruperto Chapí.

Per fi veuràn la llum algunes de les obres del compositor que han estat interpretades i incloses en treballs discogràfics però que encara restaven sense publicar. A més de l’Scherzo, la Fantasía Morisca, la Polaca de Concierto, la Marcha e himno de la hija de Jefte i Escenas de capa y espada publicades recentment, es publicarà Música clásica (partitura i reducció). De moment seguiran a l’espera algunes de les obres escèniques i les reduccions de sarsueles que els intèrprets desitjarien tenir al seu abast.

Entre els nous treballs discogràfics s’editaràn en DVD i CD respectivament les interpretacions en directe de El rey que rabió i de Roger de Flor. També es publicarà un disc d’obres líriques i instrumentals a càrrec de l’Ensamble de Madrid i un cofre amb enregistraments històrics de versions completes de sarsueles de Chapí.

Per acabar es durà a terme una exposició itinerant “Chapí, vida y obra” que recorrerà, entre d’altres llocs, Villena i València. L’exposició comtpa amb l’aportació musicològica de Javier Suárez Pajares i Victor Sánchez Sánchez.

Obra

Catàleg d’obres de Ruperto Chapí
Any Obra Gènere Llibret
1863 Estrella del bosque. Zarzuela -
1868 Doble engaño. Zarzuela -
1871 Abel y Caín. Zarzuela Salvador María Granés
1872 Vasco Núñez de Balboa. Zarzuela Marcos Zapata
1874 Las naves de Cortés. Ópera Antonio Arnao
1876 Motet a seis voces. Música religiosa -
1876 Trío, para violín, cello y piano. Música religiosa -
1876 Escenas de capa y espada, poema sinfónico. Música de cámara (trio) -
1876 La muerte de Garcilaso. Ópera Antonio Arnao
1878 La hija de Jefté. Ópera Antonio Arnao
1878 Roger de Flor. Ópera (3 actos) Mariano Capdepón
1879 Fantasia Morisca [A Granada (Andante cantabile) - Meditación (Moderato) - Serenata (Alegro moderato) - Final (Moderato)]. Orquestal -
1879 Polaca de Concierto. Orquestal -
1880 Sinfonía en Re menor. Orquestal -
1880 Los Ángeles, oratorio. Música religiosa (oratorio) -
1880 Música clásica. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1880 La calandria. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1880 Adiós Madrid. Zarzuela -
1880 Madrid y sus afueras. Zarzuela -
1881 La serenata. Ópera (1 acto) José Estremera)
1881 La Serenata. Opereta (1 acto) José Estremera
1881 Las Dos huérfanas. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1881 La calle de Carretas. Zarzuela -
1881 Hijo de la Nieve. Zarzuela -
1881 Nada entre dos platos. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1882 La tempestad. Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión
1884 El milagro de la Virgen. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1884 La Flor de Lis. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1885 Término medio. Zarzuela (1 acto) Ramón de Marsal
1885 El Guerrillero (en colaboración con Manuel Fernández Caballero y Pascual Emilio Arrieta y Corera). Zarzuela -
1885 El País del abanico. Zarzuela (1 acto) Francisco Serrano de la Pedrosa
1885 Los Quintos de mi pueblo. Zarzuela -
1885 Ya pican. Zarzuela (1 acto) Enrique Prieto
1886 El Domingo gordo o Las tres damas curiosas. Zarzuela Ricardo de la Vega
1887 El Figón de las desdichas. Zarzuela Adolfo Llanos Alcaraz
1887 Juan Matías el Barbero. Zarzuela -
1887 Los Lobos marinos. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1887 La bruja. (partitura) Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1887 El Fantasma de los aires. Zarzuela (2 actos) Enrique Prieto
1888 Ortografía. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1889 La Flor del trigo. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1889 Las hijas del Zebedeo. Zarzuela (2 actos) José Estremera
1889 El cocodrilo. Zarzuela según Fjodor Michajlovitsj Dostojevski
1889 A casarse tocan o La misa á grande orquesta. Zarzuela (1 acto) Ricardo de la Vega
1889 El País de los insectos. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1890 Los alojados. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1890 La leyenda del monje. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1890 Las Doce y media y sereno. Zarzuela (1 acto) Fernando Manzano
1890 Las Tentaciones de San Antonio. Zarzuela (3 actos) Enrique Prieto
1890 Nocturno. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1890 Los Nuestros. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1890 Pan de flor. Zarzuela (1 acto) Ricardo Monasterio y Celso Lucio
1890 Todo por ella. Zarzuela -
1890 Para hombres solos. Zarzuela (1 acto) Enrique Fernández Campano
1891 Los Gnomos de la Alhambra [La ronda de los gnomos (Alegretto) - Conjuro. Séquito de Titania y Oberón (Andante maestoso) - La Fiesta de los espíritus. La Aurora (Alegro molto vivace)]. Orquestal -
1891 El rey que rabió. Zarzuela (3 actos) Miguel Ramos Carrión y Vital Aza
1891 El Mismo demonio. Zarzuela (2 actos) Fernando Manzano
1892 El Organista. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1892 Los Calaveras. Zarzuela -
1892 Las Campanadas. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Gonzalo Cantó
1892 La Czarina. Zarzuela (1 acto) José Estremera
1892 La raposa. Zarzuela (1 acto) Ricardo Monasterio
1893 Los Mostenses. Zarzuela (3 actos) Gonzalo Cantó, Carlos Arniches y Celso Lucio
1893 Vía libre. Zarzuela (3 actos) Carlos Arniches y Celso Lucio
1893 El Reclamo. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Celso Lucio
1894 El tambor de granaderos. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1894 El Duque de Gandia (en colaboración con Antonio Llanos). Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta
1894 El Moro Muza. Zarzuela (1 acto) Federico Jaques
1895 Mujer y reina. Zarzuela (3 actos) Mariano Pina Domínguez
1895 El Cura del regimiento. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1895 El Señor corregidor. Zarzuela (1 acto) Fiacro Yrayzoz
1896 Las bravías sobre («La fierecilla domada» de William Shakespeare). Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw, gebaseerd op het blijspeel
1896 El bajo de arriba. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor
1896 Los Golfos. Zarzuela Emilio Sánchez Pastor
1896 Los Guerrilleros. Zarzuela (1 acto) Enrique Prieto
1896 Las Peluconas. Zarzuela -
1896 Viva el Rey. Zarzuela (1 acto) Emilio Sánchez Pastor y Robert Planquette
1896 El cortejo de la Irene. Zarzuela (1 acto) Carlos Fernández Shaw
1897 La Revoltosa. (sainete lírico en un acto y tres cuadros)(partitura general, reducción) Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1897 Los Charlatanes. Zarzuela (1 acto) Federico Castellón
1897 La Niña del estanquero. Zarzuela (1 acto) Tomas Luceño
1897 El Sí natural. Zarzuela (1 acto) José Jackson Veyán
1897 La piel del diablo. Opereta (1 acto) Federico Jaques
1898 Los hijos del batallón. Zarzuela (3 actos) Carlos Fernández Shaw
1898 Pepe Gallardo. Zarzuela (1 acto) Miguel de Palacios
1898 La Chavala. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1898 Pedro Antonio de Alarcón). Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta y Antonio Paso
1898 El Beso de la duquesa. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1898 El Hijo del batallón. Zarzuela (3 actos) Carlos Fernández Shaw
1899 La cara de Dios. Zarzuela (3 actos) Carlos Arniches
1899 El Baile del casino. Zarzuela -
1899 Los Buenos mozos. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1899 El Fonógrafo ambulante. Zarzuela (1 acto) Juan González
1899 Señá Frasquita. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1900 La cortijera. Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta y Antonio Paso
1900 Al galope de los siglos. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1900 El barquillero. Zarzuela (1 acto) José López Silva y José Jackson Veyán
1900 Aprieta constipado (en colaboración con Arturo Saco del Valle). Zarzuela (1 acto)
1900 El Gatito negro. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1900 María de los Ángeles. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Celso Lucio
1900 El Estreno. Zarzuela (1 acto) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1901 Quo Vadis. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1901 Blasones y talegas. Zarzuela (2 actos) Eusebio Sierra gebaseerd op een novel van José María de Pereda
1902 El puñao de rosas. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Ramón Asensio Mas
1902 Don Juan de Austria. Zarzuela (3 actos) José Jurado de la Parra y Carlos Servet y Fortuny
1902 La venta de Don Quijote. Zarzuela (1 acto) Carlos Fernández Shaw
1902 Abanicos y panderetas o ¡A Sevilla en el botijo!. Zarzuela (3 actos) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1902 El Sombreo de plumas. Zarzuela (1 acto) Miguel Echegaray
1902 El Tío Juan (en colaboración con Enrique Morera). Zarzuela -
1902 Cuadros vivos. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1902 Circe. Ópera (3 actos) Miguel Ramos Carrión
1903 La Chica del maestro. Zarzuela (1 acto) José López Silva y José Jacson Veyán
1903 La Cruz del abuelo. Zarzuela -
1903 El rey mago. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1903 Man’zelle Margot (en colaboración con Joaquín “Quinito” Valverde). Zarzuela -
1903 Cuarteto de cuerda nº 1, en Sol mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1904 Cuarteto de cuerda nº 2, en Fa mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1904 Juan Francisco. Zarzuela (3 actos) Joaquín Dicenta
1904 La Cuna. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín
1904 La Polka de los pájaros. Zarzuela -
1904 La Puñalada. Zarzuela (prólogo y 4 escenas) Carlos Fernández Shaw
1904 La Tragedia de Pierrot. Zarzuela (1 acto) Ramón Asensio Más y José Juan Cadenas
1905 Guardia de honor. Zarzuela (1 acto) Eugenio Sellés
1905 La sobresalienta. Zarzuela (1 acto) Jacinto Benavente
1905 ¡Angelitos al cielo!. Zarzuela (1 acto) Alberto Casañal Shakery
1905 Las Calabazas. Zarzuela Antonio Ramos Martín
1905 El Cisne de Lohengrin. Zarzuela (1 acto) Miguel Echegaray
1905 Miss Full. Zarzuela (1 acto) Antonio Viérgol
1905 La leyenda dorada. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1905 La Peseta enferma. Zarzuela (1 acto) Fernando Pontes
1905 La Reina. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1905 El Seductor. Zarzuela (1 acto) Antonio Domínguez
1905 Cuarteto de cuerda nº 3, en Re mayor. Música de cámara (cuarteto) -
1905 “El amor en solfa” segunda parte de “El Amor en el Teatro”, capricho literario, 4 scenes y prolog (en colaboración con José Serrano Simeón. Ópera Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1906 La pesadilla. Opereta (1 acto) Luciano Boada y Manuel de Castro Tiedra
1906 El alma del pueblo. Zarzuela (1 acto) José López Silva y Carlos Fernández Shaw
1906 El triunfo de Venus. Zarzuela (1 acto) Pedro Muñoz Seca y Carlos Fernández Shaw
1906 Los Contrahechos. Zarzuela (1 acto) Antonio M. Viérgol
1906 El Maldito dinero. Zarzuela (1 acto) Carlos Arniches y Carlos Fernández Shaw
1906 El Rey del petróleo. Zarzuela (1 acto) Guillermo Perrín y Miguel de Palacios
1906 La Fragua de Vulcano. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
1907 La patria chica. Zarzuela (1 acto) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1907 Los bárbaros del Norte (en colaboración con Joaquín Valverde Durán y Joaquín “Quinito” Valverde (hijo). Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1907 Ninón. Zarzuela (1 acto) Manuel Fernández de la Puente y Carlos Allen-Perkins
1907 La Puerta del Sol. Zarzuela (1 acto) Celso Lucio y Manuel Fernández Palomero
1907 Los Veteranos. Zarzuela (1 acto) Manuel de Labra
1907 El príncipe Kuroki. Zarzuela (1 acto) Fernando Gillis
1907 Cuarteto de cuerda nº 4, en Si bemol menor. Música de cámara (cuarteto) -
1908 La eterna revista (en colaboración con Jerónimo Giménez y Bellido. Zarzuela (1 acto) Ramón Asensio Mas y Jacinto Capella
1908 Aquí hase farta un hombre. Zarzuela (1 acto) José de la Cueva
1908 La Carabina de Ambrosio. Zarzuela Vicente Castro Les
1908 La Dama roja. Zarzuela (1 acto) Antonio Sotillo
1908 El Diablo con faldas. Zarzuela (1 acto) Sinesio Delgado
1908 Las Mil maravillas. Zarzuela (4 actos y prologo) Serafín Álvarez Quintero y Joaquín Álvarez Quintero
1908 El Merendero de la alegría o Sábado blanco. Zarzuela Antonio Casero y Alejandro Larrubiera
1908 Entre rocas. Zarzuela (1 acto) Joaquín Dicenta
1909 Donde hay faldas hay jaleo. Zarzuela Alejandro Larrubiera y Crespo
1909 El Pino del norte. Zarzuela (1 acto) Vicente Casanova
1909 Los majos de plante. Zarzuela (1 acto) Joaquín Dicenta y Pedro de Répide
1909 Margarita la Tornera (basada en la leyenda de José Zorrilla). Ópera (3 actos) Carlos Fernández Shaw
- Clavito. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
- Diversiones infantiles (en colaboración con Tomás Bretón Hernández, Jerónimo Giménez y Bellido). Zarzuela Antonio R. López del Arco
- El duo de la africana. Zarzuela Manuel Fernández Caballero
- La joroba. Zarzuela (1 acto) Miguel Ramos Carrión y Antonio Ramos Martín
- La magia de la vida. Zarzuela (1 acto) Manuel Linares Rivas
- Carceleras de «Las Hijas del Zebedeo» Música orquestal (banda) -
- Fantasia «La Revoltosa»” Música orquestal (banda) -
- Preludio «El tambor de Granaderos». Música orquestal (banda) -
- Preludio e Selección «La bruja». Música orquestal (banda) -
- Fantasia «El Rey que rabió». Música orquestal (banda) -
- Fantasia «La corte de Granada». Música orquestal (banda) -
- Seleccion de «La corte de Granada» [1. Introducción y marcha al torneo. - 2. Meditación. - 3. Serenata. - 4. Final]. Música orquestal (banda) -
- Selección de «La Patria Chica». Música orquestal (banda) -

La Rosa del azafrán, de Jacinto Guerrero

Escrit per Leticia Martin al December 10, 2008  |  2 comentaris

La Rosa de Azafrán és una de les obres més interpretades actualment dins del repertori de sarsuela i sens dubte una de les obres mestres del catàleg de Jacinto Guerrero. La present edició ha estat elaborada a partir de la partitura original i de la seva reducció de veu i piano i està editada en col·laboració amb la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero.

La Rosa de Azafrán va ser estrenada al Teatro Calderón de Madrid al 1930 i segueix en la línia d’altres obres com Los gavilanes o La montería, també del mestre Guerrero. L’argument ens sitúa a la Castella que tant va conèixer l’autor, nascut al poble toledà d’Ajofrín.

Cap a finals del segle XIX s’acabava una etapa del teatre líric espanyol per donar lloc a una altra nova generació de creadors. Aquesta generació va sintonitzar amb el gust estètic imperant a la resta d’Europa i va haver de respondre a la incessant demanda d’obres noves. Les orquestracions de l’època van haver d’adaptar-se a aquestes exigències i a la manca d’alguns instruments.

1. Preludio

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

2. Canción del sembrador

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

3. No me duele que se vaya…

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

L’oient actual podría trobar certes dificultats per apreciar en tota la seva magnitud una interpretació “literal” de la partitura, que ha estat mutilada en múltiples ocasions per adaptar-se als formats de les orquestres i grups que la interpretaven.

La present edició, realitzada per Miguel Roa, ha tingut en compte totes aquestes particularitats renunciant a el·laborar una versió historicista per a proposar una versió que, amb tota seguretat no aniría en contra de les veritables intencions de l’autor.

Podeu descarregar-ne una mostra…

Tags: ,
Categories: Orquestra, Partitures, Sarsuela

Ainhoa Arteta i les millors obres de Zarzuela

Escrit per Marcel Soleda al December 10, 2008  |  Deixa un comentari

La Sarsuela és sens dubte el repertori festiu per antonomàsia de la música espanyola. Per això just abans d’acabar l’any, l’Orquestra de Cadaqués, comptant amb figures com la soprano Ainhoa Arteta, la seva artista resident, i sota la direcció de Miquel Ortega, ens sorprèn amb un programa pensat especialment per a final d’any oferint el millor de la sarsuela en tres concerts a les ciutats de Valladolid (28 de desembre), Saragossa (29 de desembre) i Girona (30 de desembre).

Per aquesta ocasió Tritó ha encarregat las reduccions d’algunes de les àries més conegudes de l’esmentat repertori:

  1. Chapí, Ruperto: “El Tambor de granaderos” – Preludio
  2. Chapí, Ruperto: “La Revoltosa” – Preludio
  3. Chueca, Federico: “Agua, azucarillos y aguardiente” – Preludio
  4. Granados, Enrique: Goyescas – Intermezzo
  5. Lara, Antonio: Granada (t)
  6. Sarasate, Pablo de: Introducción & Tarantella
  7. Sarasate, Pablo de: Aires Gitanos op.20

Disponible el repertori del Concurs de Directors de l’Orquestra de Cadaqués

Escrit per Marcel Soleda al December 7, 2005  |  Deixa un comentari

concurso de direcciónTritó té ja disponible el repertori complet de les obres que formaran part del VIII Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.

Un concurs que té una periodicitat bianual i que amb el temps s’ha convertit en un dels més prestigiosos a nivell internacional. L’edició del 2006 se celebrarà entre el 20 i el 30 de maig i serà presidida pel director d’orquestra Gennady Rozhdestvensky.

En el concurs anterior es van presentar 250 sol·licituts provinents de més de 45 països diferents. Les onze partitures escollides en aquesta ocasió es poden comprar conjuntament a la web de Tritó, amb un 15% de descompte.

 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: