Avui tindrà lloc la primera d’un total de sis representacions de El Caserío de Jesús Guridi, tal com ja vàrem anunciar al Blog de Tritó fa unes setmanes. Serà al Teatro Arriaga de Bilbao a les 20:00, i la resta de representacions seran els dies 23, 25 (dia de l’espectador), 26, 28 i 29 d’aquest mes.

L’Obra

Jesús Guridi Vidaola va estrenar “El Caserío“ -comèdia lírica en tres actes que Tritó té previst publicar en breu- l’11 de novembre de 1926 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid. Nascut a Vitoria és, no obstant, un músic extraordinàriament lligat a Bilbao, on  va participar essent molt jove a les activitats del cèlebre “El cuartito”. A Bilbao visqué, treballà,  es casà i estrenà obres com Mirentxu i Amaya.

No és estrany que sigui un músic lligat profundament al sentiment de tants bilbaïns. Pocs són els que no s’han emocionat sentint al Tío Shanti cantar Sasibil o els que no han somrigut veient a Inosensia pescar parella amb allò de “Dice la madre, Txomin, que me espabile”. Perquè encara que el llibre el van escriure un ovetenc d’arrel manxega, Federico Romero, i un madrileny, Guillermo Fernández-Shaw, El Caserío està irremeiablement lligat al sentiment d’aquest poble i a la història d’aquest teatre. Per això el Teatro Arriaga ha decidit produir un nou muntatge d’aquesta sarsuela amb la direcció escènica del jove actor i director bilbaí Pablo Viar, amb l’escenografia de Daniel Bianco i el vestuari de Jesús Ruiz. El Coro Rossini, l’orquestra Bilbao Philarmonia, dirigida per Miquel Ortega, i l’extraordinari repartiment escollit, asseguren un nou èxit a aquest entranyable títol.

Dades de la representació

Música: Jesús Guridi

Llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw

Direcció musical: Miquel Ortega

Direcció escènica: Pablo Viar

Escenografía: Daniel Bianco

Disseny Vestuari: Jesús Ruiz

Intèrprets: Ángel Ódena, Marta Ubieta, Mikeldi Atxalandabasolo, Itxaro Mentxaka, Alberto Núñez, Izaskun Kintana, Antonio Rupérez, Jon Ariño

Orquestra: Bilbao Philarmonia

Cor Rossini

És una producció del Teatro Arriaga en coproducció amb el Teatro Campoamor d’Oviedo

Més informació i venda d’entrades a la web del Teatro Arriaga

Related posts:

1. “El Caserío”, de Jesús Guridi, en commemoració del 50 aniversari de la seva mort
2. El Quartet Arriaga a la Quincena Musical de San Sebastián

Durant el 2011 i com a commemoració del 50è aniversari de la mort de Jesús Guridi, comencen els homenatges amb les representacions al Teatro Arriaga de Bilbao de la sarsuela “El Caserío“, en les que la batuta de Miquel Ortega dirigirà al Coro Rossini i a la Orquesta Bilbao Philarmonia els dies 21, 23, 25, 28 i 29 de gener. Pots consultar l’agenda completa de concerts.

L’organista i compositor Jesús Guridi Vidaola nasqué a Vitoria al 1886 en una família de músics. S’inicia en l’orgue a la seva ciutat natal i als 18 anys ingressa a la Schola Cantorum de París, estudiant orgue amb Decaux, composició amb Sérieyx i contrapunt i fuga amb Vincent D’Indy. Posteriorment es trasllada a Lieja (Bèlgica) i a Colònia (Alemanya). Va ser  catedràtic del Conservatori de Bilbao i al 1944 del Conservatori de Madrid, del que en seria director anys després.

El seu treball, molt inspirat en el floklore basc, comprèn des de la música de cambra (quartets per a corda), obres vocals i orquestrals, peces per a orgue, música religiosa, fins als gèneres de l’òpera i la sarsuela. Entre les obres més importants cal destacar Así cantan los niños (1909), Mirentxu (1910), Amaya (1920), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Diez melodías vascas (1940), Sinfonía pirenaica (1945) i el Caserío (1926), sarsuela que té lloc en un ambient basci que obtingué un gran èxit.

Consulta el catàleg disponible Jesús Guridi a Tritó >

Related posts:

1. “El Caserío”, al Teatro Arriaga de Bilbao
2. El Quartet Arriaga a la Quincena Musical de San Sebastián
3. Agenda de concerts

Alicante 1851 -  Madrid 1909

Ruperto Chapí va néixer a Villena, Alacant, en un entorn familiar humil. La seva afició per la música era tradició de varies generacions a la seva familia de manera que inicià la seva formació mot aviat. La seva carrera musical començà a la seva ciutat natal com o intèrpret de banda i va prosseguir al Conservatorio de Madrid. Allà Ruperto i el seu company Tomás Bretón es van formar amb Emilio Arrieta.

La seva carrera com a compositor es va veure beneficiada per la obtenció d’un primer premi de composició al 1872. Aquest fet li va permetre residir i formar-se durant quatre anys a Roma i París. Encara que va tenir interès per la música escènica des de molt aviat (als dotze anys va compondre la sarsuela Estrella del Bosque) va ser en aquesta etapa en la que va aconseguir consolidar-se en el terreny líric. En aquest període va compondre i estrenar a Madrid la primera òpera Abel y Caín i la seguiren Las naves de Cortés i Vasco Núñez de Balboa. La seva primera obra al Teatro Real va ser La hija de Jefté, un treball que el compositor va realitzar durant la seva residència a l’estranger i que va estrenar quant comptaba amb tan sols25 anys.

Quant va tornar a Espanya es va consolidar en el gènere de la sarsuela component un nombre importante d’obres de les quals la majoría formen part del repertori habitual de les companyies de sarsuela: La Tempestad, La bruja, El rey que rabió, La zarina, El tambor de granaderos, Las bravías, La revoltosa, Las hijas de Zebedeo, El milagro de la Virgen, El duque de Gandía i Curro Vargas.

Obra vocal

De totes les seves composicions escèniques algunes han merescut més atenció al llarg del darrer segle i actualment es troben entre les més interpretades.

Música clásica va ser una de les obres del género chico que va comptar amb gran èxit del públic. L’argument té la particularitat de posar de manifest la problemàtica relació entre la sarsuela i la “música culta”, problemàtica dins de la qual el compositor estava directament implicat. L’obra es va estrenar al 1880 al Teatro Comedia de Madrid. Està prevista la seva publicació en commemoració del centenari de la defunció del compositor.

La tempestad fou estrenada al 1882 al Teatro de la Zarzuela i tingué un impacte significatiu per l’el·laborat desplegament orquestral. Va ser la sarsuela més important de la dècada dels vuitanta i contribuí a assentar-ne el gènere gran.

La bruja, també es va estrenar al 1887 al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Ambientada en l’ambient popular de Pamplona al segle XVII l’obra és més propera al gènere operístic que al de sarsuela pels seus requeriments tècnics i la durada de les seccions instrumentals. No obstant la quantitat d’escenes còmiques i costumistes li otorguen indiscutiblement característiques de sarsuela. Posiblement aquesta sigui l’obra vocal del compositor amb més gran influència germànica tant per l’ús de recursos orquestrals com per la tècnica d’el·laboració motívica.

Las hijas de Zebedeo potser no sigui una de les obres més trascendents del compositor però d’altra banda és sumament interessant pel seu contingut. Aquesta sarsuela còmica en dos actes es va estrenar al 1889 al Teatro Maravillas de Madrid. L’argument girava al voltant de la figura de Luisa que amb la seva ignorància i escassedat de memòria propicien un sens fi de situacions còmiques.

El rey que rabió, sarsuela en tres actes i set quadres, es va estrenar al Teatro de la Zarzuela de Madrid al 1891. El llibret d’aquesta sàtira fou atacat al seu temps per considerar-se un plagi de “Un roi de vacances”. Aquest tipus de situacions van ser bastant freqüents per a Chapí i el seu entorn. Malgrat aquests incidents l’estrena de l’obra va ser el fet més important de l’any a l’àmbit teatral.

La revoltosa, sarsuela en un acte que es va estrenar al Teatro Apolo de Madrid al 1897. Va obtenir un éxit immediat i va romandre a la cartellera fins a l’actualitat per l’adeqüació del discurs musical al llibret.

La incorporació de recursos estilístics propis de la música que s’escoltava a l’entorn madrileny de finals del segle XIX com la introducció de temes populars li garantiren l’èxit.

El puñao de rosas va ser estrenada al Teatro Apolo de Madrid al 1902. Amb un argument centrat en un ambient popular de la muntanya de Cordova, meresqué una acceptació immediata del públic. Com a particularitat els llibretistes decidiren adaptar el llenguatge i la pronuncia de la regió andalusa contribuïnt a la reconstrucció de l’ambient que es retratava.

Obra instrumental

Tot i que la seva música escènica tingué més gran difusió compongué també música simfònica i quatre quartets de cambra. Chapí hagué de fer front al poc interès que despertava en el públic la música simfònica. Malgrat això va realitzar aportacions transcendentals al desenvolupament de la música simfònica i arribà a tenir crítiques positives del públic estranger. Tota la seva obra instrumental ha estat publicada per l’ICCMU durant la darrera dècada i ha estat objecte d’alguns projectes discogràfics molt interessants com la versió dels quatre quartets a càrrec del Brodsky Quartet.

La primera obra instrumental del compositor va ser l’obertura Zanzé composta al 1865. La seguí la Fantasía Morisca (Corte de Granada) composta a la mateixa època. També compongué un poema simfònic el qual titulà Escenas de capa y espada.

El Scherzo (Combate de Don Quijote contra las ovejas) compost entre 1869 i 1870 és una obra descriptiva composta per a ser interpretada per l’orquestra del Circo Price. Tant Chapí com Tomàs Bretón integraren aquesta orquestra i això els obrí la possibilitat de provar algunes de les seves pròpies obres.

La Sinfonía en Re fou escrita durant el 1877 a Paris i estrenada a Madrid amb posterioritat a la creació de la societat de concerts. L’obra fou composta com a estudi d’orquestració que realitzà el compositor en la seva etapa de formació amb la qual cosa poseeix una estructura clara i basada en els models germànics imperants en aquell moment.

Los gnomos de la Alhambra es va estrenar al 1891 amb la Orquesta de la Sociedad de Conciertos. A aquesta obra la seguí la Marcha de recepción al 1895.

Els quartets van ser escrits entre 1893 i 1897 en les tonalitats de Sol major, Fa major, Re major i si menor. En aquell moment un quartet de cordes femení, el quartet La Bretoniana, es va dedicar a difondre la música de cambra tant de Chapí com de Bretón, coetàni a Chapí. El públic gaudía de poder comparar les produccions d’ambdós compositors i prendre part per un dels dos.

Algunes mostres de la música de Ruperto Chapí poden sentir-se en el treball discogràfic realizat per l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran teatre del Liceu. Una interpretació nítida i concisa acompanyada de comentaris essencials en català, castellà i anglès.

Repercusió actual

Per una disputa en relació als seus drets d’autor amb un editor, Florencio Fiscowich (en aquell moment els editors feien de mitjancers entre els teatres i els compositors), Chapí fundà 1899 juntament amb d’altres músics i llibretistes la Sociedad de Autores. Fiscowich pretenía tenir el control de tots els llibrets i partitures de sarsuela i va posar tots els recursos al seu abast per intentar obtenir-lo. La rotunda negativa del compositor li impedí poder concretar el seu negoci. Fou aleshores que Chapí consideró que era necesari crear un organisme que regulés els drets dels autors i dugué a terme el seu projecte aportant el seu arxiu personal.

Per als més interessats en conèixer més coses sobre la vida i obra de Ruperto Chapí, Luis G. Iberni ha realizat un detallat estudi essencial i analític al voltant de la seva figura. Un altre treball menys difós però no per això menys interessant és Miradas desde el arte a la Música de Ruperto Chapí, catàleg de l’exposició que es va efectuar a l’octubre del 2008 en homenatge al compositor.

Amb motiu del centenari de la defunció d’un dels compositors més transcendents en l’àmbit de la música escènica espanyola es rendiràn diversos homenatges al compositor Ruperto Chapí.

Per fi veuràn la llum algunes de les obres del compositor que han estat interpretades i incloses en treballs discogràfics però que encara restaven sense publicar. A més de l’Scherzo, la Fantasía Morisca, la Polaca de Concierto, la Marcha e himno de la hija de Jefte i Escenas de capa y espada publicades recentment, es publicarà Música clásica (partitura i reducció). De moment seguiran a l’espera algunes de les obres escèniques i les reduccions de sarsueles que els intèrprets desitjarien tenir al seu abast.

Entre els nous treballs discogràfics s’editaràn en DVD i CD respectivament les interpretacions en directe de El rey que rabió i de Roger de Flor. També es publicarà un disc d’obres líriques i instrumentals a càrrec de l’Ensamble de Madrid i un cofre amb enregistraments històrics de versions completes de sarsueles de Chapí.

Per acabar es durà a terme una exposició itinerant “Chapí, vida y obra” que recorrerà, entre d’altres llocs, Villena i València. L’exposició comtpa amb l’aportació musicològica de Javier Suárez Pajares i Victor Sánchez Sánchez.

Obra

No related posts.

La Rosa de Azafrán és una de les obres més interpretades actualment dins del repertori de sarsuela i sens dubte una de les obres mestres del catàleg de Jacinto Guerrero. La present edició ha estat elaborada a partir de la partitura original i de la seva reducció de veu i piano i està editada en col·laboració amb la Fundación Jacinto e Inocencio Guerrero.

La Rosa de Azafrán va ser estrenada al Teatro Calderón de Madrid al 1930 i segueix en la línia d’altres obres com Los gavilanes o La montería, també del mestre Guerrero. L’argument ens sitúa a la Castella que tant va conèixer l’autor, nascut al poble toledà d’Ajofrín.

Cap a finals del segle XIX s’acabava una etapa del teatre líric espanyol per donar lloc a una altra nova generació de creadors. Aquesta generació va sintonitzar amb el gust estètic imperant a la resta d’Europa i va haver de respondre a la incessant demanda d’obres noves. Les orquestracions de l’època van haver d’adaptar-se a aquestes exigències i a la manca d’alguns instruments.

1. Preludio

2. Canción del sembrador

3. No me duele que se vaya…

L’oient actual podría trobar certes dificultats per apreciar en tota la seva magnitud una interpretació “literal” de la partitura, que ha estat mutilada en múltiples ocasions per adaptar-se als formats de les orquestres i grups que la interpretaven.

La present edició, realitzada per Miguel Roa, ha tingut en compte totes aquestes particularitats renunciant a el·laborar una versió historicista per a proposar una versió que, amb tota seguretat no aniría en contra de les veritables intencions de l’autor.

Podeu descarregar-ne una mostra…

No related posts.

La Sarsuela és sens dubte el repertori festiu per antonomàsia de la música espanyola. Per això just abans d’acabar l’any, l’Orquestra de Cadaqués, comptant amb figures com la soprano Ainhoa Arteta, la seva artista resident, i sota la direcció de Miquel Ortega, ens sorprèn amb un programa pensat especialment per a final d’any oferint el millor de la sarsuela en tres concerts a les ciutats de Valladolid (28 de desembre), Saragossa (29 de desembre) i Girona (30 de desembre).

Per aquesta ocasió Tritó ha encarregat las reduccions d’algunes de les àries més conegudes de l’esmentat repertori:

1. Chapí, Ruperto: “El Tambor de granaderos” – Preludio
2. Chapí, Ruperto: “La Revoltosa” – Preludio
3. Chueca, Federico: “Agua, azucarillos y aguardiente” – Preludio
4. Granados, Enrique: Goyescas – Intermezzo
5. Lara, Antonio: Granada (t)
6. Sarasate, Pablo de: Introducción & Tarantella
7. Sarasate, Pablo de: Aires Gitanos op.20

No related posts.

Tritó té ja disponible el repertori complet de les obres que formaran part del VIII Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.

Un concurs que té una periodicitat bianual i que amb el temps s’ha convertit en un dels més prestigiosos a nivell internacional. L’edició del 2006 se celebrarà entre el 20 i el 30 de maig i serà presidida pel director d’orquestra Gennady Rozhdestvensky.

En el concurs anterior es van presentar 250 sol·licituts provinents de més de 45 països diferents. Les onze partitures escollides en aquesta ocasió es poden comprar conjuntament a la web de Tritó, amb un 15% de descompte.

Related posts:

1. Una trajectòria plena d’èxits
2. Pablo González guanya el Concurs de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués
3. Tritó publicarà les principals partitures d’Arriaga