Nova simfonia de Josep Pons

Escrit per Redacción al November 11, 2008  |  Deixa un comentari

En el volum 6 de la Col•lecció “Compositors valencians”, publicada per Tritó en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, s’ha publicat una simfonia inèdita de Josep Pons (1770-1818), i que s’ha classificat com a núm. 10 per tal de continuar la numeració del catàleg que ja fa anys varen iniciar Joám Trillo i José López-Calo.

L’edició d’aquesta simfonia en La major ha anat a càrrec de Josep Dolcet, qui en va localitzar el manuscrit a la Biblioteca Històrica de l’Ajuntament de Madrid, entre els fons procedents de l’antic Teatro de la Cruz.

Aquesta es va trobar junt amb altres obertures i simfonies del mateix Pons i de Sor (publicades i enregistrades), Pablo del Moral i Francisco Javier Moreno, com també de Haydn, Pleyel o Mozart i d’autors europeus menys coneguts (Rosetti, Winter, Witt, Méhul, Paër, Paisiello, Salieri, Sarti, Spontini, Mercadante, etc.)

De fet, és la primera vegada s’han trobat simfonies o obertures de Pons en arxius procedents de teatres, i això demostra que, a banda de l’ús en actes religiosos que implica la seva conservació en arxius catedralicis, aquesta música també sonava en sales de concerts o per a preludiar obres dramàtiques representades a començaments del segle XIX.

L’edició inclou també un estudi biogràfic actualitzat sobre Josep Pons, que ha estat realitzat pel musicòleg i director Ramón Ramírez Beneyto, autor d’una tesi doctoral sobre aquest compositor.

Simfonia núm. 10, Allegro

Música de cambra del segle XVIII

Escrit per Marcel Soleda al November 7, 2008  |  2 comentaris

Ha aparegut el volum 7 de la Col•lecció “Compositors valencians”, publicada en col•laboració amb la Generalitat Valenciana, i que conté la Integral de la música de cambra dels germans Antonio i Joaquín Nicolás Ximénez Brufal, en una edició a càrrec del musicòleg valencià Miguel Ángel Picó Pascual.

Aquest investigador reconstrueix la biografia i l’entorn històric i familiar d’aquests dos compositors i violinistes que exerciren la seva activitat a la col•legiata d’Alacant però també a les corts i sales de concert de Madrid, Londres i París, com també les dels altres músics de la seva família.

L’edició inclou dotze obres, en partitura i particel•les incloses. Les sis sonates per a violí i baix continu de Nicolás Ximénez, compostes totalment en l’estil galant i rococó habitual de l’època post-barroca, foren publicades a Londres l’any 1772. Ben altrament, les sonates i trios del seu germà, publicats a París el 1789, ja entren del tot en l’estil internacional del Classicisme.

Cal esmentar que els trios de l’opus 1 d’Antonio Ximénez són per a guitarra, violí i baix (violoncel). Cal esperar que aquestes peces seran ben rebudes pels guitarristes, atés el migrat repertori de música de cambra que hi ha per a aquest instrument.

Sonata I en Sol major