Articles etiquetats Xavier Montsalvatge

“La casa flotant” al Petit Liceu

Escrit per Toni Cruanyes al April 26, 2013  |  Deixa un comentari

El Gran Teatre del Liceu, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i La Maquiné presenten La Casa Flotant, un conte musical i visual amb música dels compositors Xavier Montsalvatge i Claude Debussy, escenificat amb titelles, actors i projeccions. Aquesta obra va dirigida a un públic familiar i està recomenada a partir de 4 anys.

L’arca de la saviesa

Un conte musical escenificat en el que la música i la imatge es complementen i emocionen. La casa flotant es una interpretació actual d’un mite universal, L’arca de Noé, per transmetre els coneixements musicals i artístics necessaris per a la formació cultural.

ABRIL 2013
DIJOUS 25 11:00 Escoles
DIVENDRES 26 10:45 Escoles
DIVENDRES 26 12:45 Escoles
DISSABTE 27 10:45 -
DIUMENGE 28 11:00 -
DILLUNS 29 11:30 Escoles
MAIG 2013
DIJOUS 2 10:45 Escoles
DIJOUS 2 12:45 Escoles

“Viatge a la lluna”, un excel·lent espectacle del Murtra Ensemble

Escrit per Llorenç Caballero al January 8, 2013  |  Deixa un comentari

El divendres passat vaig anar al TNC a veure l’espectacle “Viatge a la lluna”, construït a partir de dues obres de música i text de X. Montsalvatge/ J.M. Espinàs,  i d’Albert Guinovart /Pau Miró, respectivament.

Francament, es tracta d’un espectacle molt ben pensat i realitzat.  Parteix d’una idea del propi Murtra Ensemble,  i compta amb la dramatúrgia i la direcció de Pau Miró. El “Murtra Ensemble” demostra una implicació i una preparació del tot convincents i gratificants. Els músics toquen el programa íntegre de memòria i,  s’ha de dir que no sembla pas una música fàcil de memoritzar.  Des del públic es pot percebre com els mateixos músics gaudeixen del que fan i se senten implicats en tot moment en el resultat musical i dramatúrgic.

Admiració i agraïment per tothom, però especialment pel “Murtra Ensemble” per haver tingut la idea i haver-la defensat amb tanta professionalitat i dedicació.

Tots ells toquen i actuen per fer costat a aquests dos fantàstics actors protagonistes que són Ivan Labanda i Xènia Reguant. Sempre he tingut debilitat per la música de Xavier Montsalvatge, com també per la del meu amic Albert Guinovart,  i crec que en Pau Miró ha fet un treball excel·lent. Únicament, al meu entendre -i si se’m permet una petita crítica- potser hauria estat millor separar amb més claredat una part de l’altre de l’espectacle, perquè tothom pogués apreciar les dues obres diferents que el formen.

Admiració i agraïment per tothom, però especialment pel “Murtra Ensemble” per haver tingut la idea i haver-la defensat amb tanta professionalitat i dedicació.

Conte musical amb música dels compositors Xavier Montsalvatge i Claude Debussy

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al November 5, 2012  |  Deixa un comentari

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada i La Maquiné presenten La Casa Flotant, un conte musical  i visual amb música dels compositors Xavier Montsalvatge i Claude Debussy, esceneficat amb titelles, actors i projeccions. Aquesta obra va dirigida a un pública familiar i recomenada a partir de 4 anys.

LA CASA FLOTANTE from LA MAQUINÉ on Vimeo.

Funcions a la sala principal del Teatro Real de Madrid:

> 7 de novembre 2012 funcions per a centres escolars

> 8 de novembre 2012 funcions per a centres escolars

> 9 de novembre 2012 funció familiar a les 12:00

> 10 de novembre 2012 funcions familiars a les 11:00 i a la 13:00

Les funcions al Liceu de Barcelona estan programades per el 2013:

Del 25 al 29 d’abril de 2013 i 2 de maig.

Els nostres compositors a la biblioteca de Catalunya

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al September 4, 2012  |  Deixa un comentari

La Biblioteca de Catalunya commemora les efemèrides musicals d’alguns dels compositors més emblemàtics del panorama musical català amb una exposició que es podrà visitar fins el 20 d’octubre a l’espai Zero de la Biblioteca de Catalunya.
Tots nosaltres -melòmans, erudits investigadors o músics- podem fer bon profit d’aquesta ocasió per enriquir i conrear el nostre horitzó musical.
L’exposició posa a disposició dels visitants cartes manuscrites, partitures i fotografies que il · lustren de manera significativa el passat d’aquests compositors.
Les efemèrides que commemorem aquest any i que són aquí recordades són:
- Centenari del naixement de Xavier Montsalvatge
- Cetenario del naixement de Miquel Querol
- Centenari de la mort de Joaquim Malats
- Cinquantenari de la mort d’Eduard Toldrà
- Cinquantenari de la mort de Ricard Lamote de Grignon
- 25 aniversari de la mort de Frederic Mompou
- 25 aniversari de la mort de Manuel Blancafort
Més enllà de qualsevol explotació comercial que es pugui fer d’aquestes efemèrides, és indiscutible que la seva conmemoració implica necessàriament la recerca de noves dades sobre la vida i obra dels homenatjats.
De ben segur que tots nosaltres -melòmans, erudits investigadors o músics- fem bon profit d’aquestes ocasions per enriquir i conrear el nostre horitzó musical.

Música d’orgue a Catalunya IV

Escrit per Bernat Cabré al May 16, 2012  |  1 Comentari

Dins de la col·lecció de CDs sobre música catalana d’orgue acaba de sortir el darrer disc, aquest cop dedicat a la música contemporània, on hi són representats alguns dels principals compositors de la darrera meitat de segle xx a Catalunya. En trobem d’encara actius com Josep Soler, Jordi Cervelló, David Padrós i Josep M. Mestres Quadreny, i també de ja desapareguts com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou i Josep Cercós. No em pertoca a mi cantar les lloances d’aquest enregistrament o la idoneïtat de la selecció feta, encara que sí que he de lloar el gran treball, la dedicació i la generositat del seu intèrpret, Juan de la Rubia.

Dit això, però, no puc evitar la temptació de fer una reflexió en veu alta. Durant les sessions d’enregistrament, i amb l’inesborrable record del procés de composició de la Passacaglia de Josep Cercós, del qual vaig tenir el privilegi de ser-ne testimoni presencial, pensava en la gran necessitat que actualment hi ha d’intercanvi entre compositor i intèrpret. Això, que no deixa de ser una obvietat, en alguns instruments, com ara l’orgue, és especialment notori.

No em pertoca a mi cantar les lloances d’aquest enregistrament o la idoneïtat de la selecció feta, encara que sí que he de lloar el gran treball, la dedicació i la generositat del seu intèrpret, Juan de la Rubia.

Afortunadament no és el cas del repertori del disc que ens ocupa, però, ¿quantes vegades no hem hagut de lamentar la poca adaptació “idiomàtica” de l’escriptura musical a l’instrument? Especialment quan aquest instrument sembla haver entrat en una mena de llimb que el converteix en un desconegut il·lustre i venerable.

Faig ara, doncs, expressió ingènua i un pèl gratuïta d’un desig que algun dia m’agradaria de veure acomplert: un cenacle de compositors i intèrprets d’orgue aplegats per treballar conjuntament, els primers oferint i sotmetent les seves creacions al judici i consell dels segons amb vistes a crear un repertori nou on la simbiosi entre música i llenguatge instrumental fos absoluta. Qui s’hi apunta?

Orquestra de Cadaqués a Catalunya Música

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 9, 2012  |  Deixa un comentari

Demà dissabte, a les 12h, Catalunya Música (101.5 FM) emetrà el concert que es va enregistrar a l’Auditori de Girona el passat 10 de novembre de 2011.

En programa:

Joaquín Rodrigo: ”Concierto de Aranjuez” per a guitarra i orquestra (adaptació per a arpa de Nicanor Zabaleta).

Isaac Albéniz: ‘Evocación” del llibre 1r de la ”Suite Ibèria” (orquestració de Jesús Rueda).

Xavier Montsalvatge: Concert per a arpa i orquestra.

Felix Mendelssohn: Simfonia n. 4 en La ”Italiana”, op. 90.

Els intèrprets:

Xavier de Maistre (arpa), Orquestra de Cadaqués,  Gianandrea Noseda (director).

Us convidem a gaudir del concert i participar al nostre blog compartint les vostres opinions i comentaris.

Múltiples homenatges a un compositor únic: Xavier Montsalvatge

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 7, 2012  |  2 comentaris

A l’inaugurar el nostre blog, vam dedicar un article al compositor gironí Xavier Montsalvatge com a manera de retre homenatge a qui fou un gran estímul per la nostra editorial. Indubtablement Montsalvatge ha deixat un llegat d’un indiscutible valor que actualment forma part del patrimoni cultural del país. La seva projecció internacional augmenta progressivament gràcies a la tasca de la seva família i de les entitats que procuren difondre la seva obra.

De l’extens catàleg del compositor poden trobar-se més de 75 partitures editades per TRITÓ i 9 discos del nostre segell en els quals s’inclouen algunes de les seves obres. Altres editorials com Peermusic, Boileau o Unió Musical Espanyola (avui absorbida per Musicsales d’Anglaterra) i segells com Columna Música, La mà de Guido o Anacrusi, contribueixen aportant nous títols.

El millor regal que pot tenir un compositor és que el seu nom segueixi en els programes a través de les generacions que l’han succeït.

L’ 11 de març es celebra el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge. Per aquesta raó durant aquesta setmana es concentren un important nombre d’activitats entre les quals s’inclouen concerts, exposicions i articles de premsa.

Avui mateix, el suplement de cultura de La Vanguardia dedica unes pàgines on s’hi descriu la seva vessant de compositor i crític musical, signades per Benet Casablancas i Jorge de Persia respectivament.

Fa pocs dies anunciàvem l’estrena del documental Mig violí, una butaca i un piano que s’estrenarà demà a la Filmoteca. Sobre la mateixa idea, l’exposició inaugurada ahir al Palau Robert de Barcelona Xavier Montsalvatge, compositor, s’organitza en tres seccions:

1. El violí: aprenentatge i influències artístiques

2. La butaca: la tasca de Montsalvatge com a crític

3. El piano: el seu recorregut com a compositor.

La mostra podrà visitar-se a la sala 2 fins al 10 de juny.

Com no podia ser menys, l’Orquestra de Cadaqués s’uneix als homenatges realitzant durant aquesta setmana una sèrie de concerts a diverses ciutats espanyoles.

Aquesta mateixa tarda la cita és a la Sala de Cambra de l’Auditori Nacional de Madrid. El programa inclourà obres de Robert Gerhard i Josep Soler i les Cinco invocaciones al crucificado de Xavier Montsalvatge. El mateix repertori es presentarà demà dijous 8 de març a l’Auditori de Saragossa.

Finalment, diumenge vinent 11 de març a l’Auditori de Girona, l’Orquestra de Cadaqués al costat de la soprano Ainhoa Arteta i el compositor i pianista Albert Guinovart, dedicaran un concert íntegrament a Xavier Montsalvatge. En programa, Petita suite burlesca, Tres divertiments, Cinco canciones negras, Tres postals il·luminades, Madrigal sobre un tema popular català.

El millor regal que pot tenir un compositor és que el seu nom segueixi en els programes a través de les generacions que l’han succeït. El propòsit dels homenatges és justament reactivar l’interès dels qui ja coneixen la seva obra, i despertar-lo en qui encara no va tenir ocasió d’acostar-se a ell. Esperem veure realitzat el nostre somni.

Vida i obra de Xavier Montsalvatge

Escrit per Soledad Sánchez Bueno al March 5, 2012  |  Deixa un comentari

El proper dijous 8 de març, tindrà lloc la preestrena del documental Mig violí, una butaca i un piano, sobre la vida i obra de Xavier Montsalvatge.

La invitació ès a les 8 del vespre, a la Filmoteca de Catalunya (Plaça de Salvador Seguí, 1-9 -Barcelona)

El documental també s’emetrà a:

Girona – Sala Truffaut, entre el 25 i el 30 de juny (data per confirmar).

Madrid – Filmoteca Española, entre els mesos de setembre i octubre (data per confirmar).

Nova York – Instituto Cervantes, el mes de desembre (data per confirmar).

Musikmesse de Frankfurt 2011

Escrit per Cristina Martí al March 14, 2011  |  Deixa un comentari

Musikmesse 2011Com ja és  habitual en els darrers anys, Tritó  Edicions participarà a la Musikmesse de Frankfurt d’aquesta edició que tindrà lloc del 6 al 9 d’abril. Ja està publicada tota la informació de Tritó a la web de la Fira.
Tritó disposarà d’un stand en el que s’hi exposarà  les darreres novetats publicades, col·leccions -com, per exemple, Música Breu- i catàlegs dels nostres  compositors, amb la intenció de promocionar la tasca de l’editorial en la recuperació i divulgació de la música catalana i espanyola en aquesta important Fira Internacional de la música. En aquesta línia, es treballarà per la difusió de les obres de, entre d’altres, Montsalvatge, Toldrà i Mompou, de qui es commemoraran aniversaris durant el 2012.

La Mussikmese de Frankfurt és l’aparador internacional de música més important del món, on milers de fabricants, editors, segells discogràfics, productores i entitats musicals comparteixen coneixements, descobreixen les línies de treball d’empreses del sector i creen llaços professionals de tot tipus per al futur.

Veure Tritó Edicions a messefrankfurt.com >

Agenda de concerts

Escrit per Cristina Martí al February 21, 2011  |  1 Comentari

Imagen agendaPotser encara no saps que a Tritó tenim una agenda de concerts amb tota l’activitat musical dels nostres compositors, bé sigui a casa nostra com a l’estranger.

Aquesta setmana sense anar més lluny, la Oviedo Filarmonía, amb la direcció de Lorenzo Ramos, interpretarà els dies 23 i 25 d’aquest mes les Tonadillas d’Enric Granados amb orquestració d’Albert Guinovart, a l’Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo i al de Madrid, respectivament.

El 26 de febrer, a Bizkaia se segueix amb la commemoració de l’any de Jesús Guridi, i el dia 26 l’Orquestra Simfònica de Bilbao juntament amb l’Orfeón Donostiarra, oferiran l’obra “Cuadros Vascos” al Teatro Social Antzokia de Basauri

Per al mes de març recomanem set concerts: si el dia 2 ets al Centre Pompidou de París podràs escoltar l’Ensemble Intercontemporain interpretant “Stress Tensor” d’Hèctor Parra, el dia 11 Sortilegis, de Xavier Montsalvatge al Teatro Monumental de Madrid, a mans de l-Orquestra de RTVE, i al mateix lloc i amb solistes de la mateixa orquestra escoltarem al dia següent el Cuarteto con oboe de Jesús Torres

Seguint amb el mes de març, a Albacete La rosa del azafrán, de Jacinto Guerrero el dia 18, e els Fragmentos orquestales de Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz (edició de José de Eusebio) a Reutlingen (Alemania) i l’Obertura del ballet Alphonse et Léonore ou L’amant peintre de Ferran Sor a Las Palmas de Gran Canaria, ambdós el dia 24. I per acabar, el 29 de març els alumnes del Conservatorio Superior de Música de Salamanca interpretaran el Concert per a fagot i conjunt de cambra d’Agustí Charles

Segur que d’entre tots aquests concerts n’hi ha algun que et pot interessar. Ja ho saps, si vols fer plans per assistir a concerts, consulta l’agenda dels propers mesos. Gaudeix-ne!

Disponibles els catàlegs per compositors

Escrit per Cristina Martí al January 3, 2011  |  1 Comentari

Ja estàn disponibles els catàlegs gratuïts de compositors. S’hi pot consultar totes les obres -partitures, llibres i discos- que han estat editats per Tritó i que són disponibles a la botiga.

Pots descarregar-los a continuació:

El gato con botas, reducció per a piano

Escrit per Leticia Martin al April 24, 2009  |  Deixa un comentari

El gato con Botas, òpera de Xavier Montsalvatge amb llibret de Nestor Luján basat en el conte de C. Perrault es presenta com a novetat editorial en la versió de reducció per a veu i piano.

Aquesta òpera, composta pel compositor català al 1948, és un dels exemples més vius d’òpera contemporània espanyola i ha estat escenificada en diverses ocasions –la darrera en una coproducció del Teatro Real de Madrid i el Liceu-, tant en la seva versió original com en la versió realitzada al 1996 per Albert Guinovart per a grup de càmbra.

El gato con botas de Xavier Montsalvatge torna a Oviedo

Escrit per Leticia Martin al January 5, 2009  |  4 comentaris

El gato con botas de Xavier Montsalvatge, en una producció realitzada al 2005 pel Teatro Real de Madrid, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i l’Asociación Asturiana de Amigos de la Ópera, torna al Teatro Filarmónica de Oviedo els dies 9 i 10 de gener, en aquesta ocasió en la versió d’orquestració reduïda realitzada per encàrrec de Tritó Edicions al compositor Albert Guinovart.

La posada en escena d’Emilio Sagi compta amb la caracterització i l’escenografia d’Agatha Ruiz de la Prada, que dóna força i un colorit especial a la historia, conquistant tant als nens com als més grans. La direcció musical va a càrrec de Vicente Alberola i els papers principals seran interpretats per Raquel Lojendio (Gat), David Menéndez (Moliner), María Luz Martínez (Princesa), Isidro Anaya (Rei) i Miguel Angel Zapater (Ogre).

Aquesta partitura de Xavier Montsalvatge posa en escena el conte tradicional de Perrault amb el l’estil personal i musicalitat sorprenent que sempre està present a les obres d’aquest compositor.

Tritó rendeix homenatge als més cèlebres

Escrit per Marcel Soleda al November 27, 2008  |  Deixa un comentari

Amb la figura del compositor Xavier Montsalvatge iniciem una sèrie de biografies que s’aniràn publicant periòdicament en aques bloc sobre alguns dels compositors espanyols més cèlebres de tots els temps.

Xavier Montsalvatge és el primer per tractar-se del compositor insigne de l’editorial la obra del qual ha estat publicada a la seva pràctica totalitat per Tritó. A Montsalvatge li seguiràn Isaac Albèniz per la seva evident importància en el panorama musical espanyol juntament amb Enric Granados.

Podeu recuperar la sèrie sencera clicant a la categoría Biografia.

Biografia i obra de Xavier Montsalvatge

Escrit per Marcel Soleda al November 27, 2008  |  4 comentaris

Girona 1912 – Barcelona 2002

Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entremig de la dels compositors de la república i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània.

El primer èxit el va obtenir a la dècada dels quarantes amb la col·lecció de les Cinco Canciones Negras (1945), que marquen la seva partida postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d’”antillanisme” perceptible en el seu Cuarteto Indiano (1951). El Concierto Breve (1953) per a piano i orquestra marca el seu punt de partida cap a normes més abstractes i en les que ha tingut cabuda obres d’influència impressionista -Sonatine pour Ivette (1960)- o aproximades a recursos serials entre les que destaquen Cinco Invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata Concertante per a violoncel i piano (1971).

Posteriorment, el compositor s’ha afirmat en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció de la que es podrien destacar els tres concerts: per a arpa (Concierto capriccio, 1975), per a clave (Concierto del Albayzín, 1977) i per a guitarra (Metamorfosi de concert, 1980) amb orquestra; la Simfonia de Requiem (1985), Fantasia per a Guitarra i Arpa (1983), Sortilegis (1992), Bric à Brac (1993).

Sortilegis

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Destaca també la seva producció operística amb les obres El gato con botas, Una voce in off i Babel 46. Les seves obres han estat estrenades en festivals internacionals de música com el de Cadaqués, Castell de Peralada i Cuenca, i per intèrprets de gran prestigi com Neville Marriner, Jean Pierre Rampal, Victòria de Los Angeles, Alicia de Larrocha, Montserrat Caballé o Barbara Hendrix.

Va néixer a Girona l’11de març de 1912, on va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per a la composició, i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí. S’identificava amb les idees de l’escola francesa i s’oposava als ensenyaments de l’Escola Municipal, influïdes per Wagner i Strauss.

Una voce in off - Prologo

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El 1933 va escriure Tres Impromptus per a piano, premi del XII Concurs de Composició Concepció Rabell i Cibils, vídua de Romaguera, que atorgava la Fundació Patxot. La va qualificar com la seva obra “opus 00″. Gràcies a aquest premi, va poder realitzar el seu primer viatge a París. Allí, va poder adquirir algunes de les seves obres preferides: les Gymnopédies i les Gnossienne de Satie, la Sonata per a violí i piano de Ravel, Les Saudades do Brazil de Milhaud i els Mouvements Pérpetuels, de Poulenc. El 1936, va guanyar el Premi Felip Pedrell de la Generalitat de Catalunya amb l’obra Petita Suite Burlesca per a violí i quartet de vent. A partir d’aquest moment, va començar a col·laborar com a crític musical al diari barceloní El Matí, i des de desembre de 1939, al setmanari Destino. El XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània que es va celebrar a Barcelona el 1936 li va permetre conèixer l’obra de compositors estrangers com Alban Berg, Ernst Krenek i Albert Roussel, i espanyols com Rodolfo Halffter, Federico Elizalde, Salvador Bacarisse, Robert Gerhard, Oscar Esplà, Manuel de Falla, Pedro Sanjuán i Joaquin Turina, de l’anomenada “generació de la república”. Poc després esclataria la guerra civil espanyola.

A principi dels anys quaranta, va presentar les obres per a piano Tres Divertimentos (Sobre temes d’autors oblidats) (1941) i Ritmos (1942), on s’introdueix en la politonalitat inspirat pels anomenats “balls de casino” que incloïen el vals-jota, un xotis, una “americana” o una sardana. Amb aquestes obres començava un periode especialment fructífer de la seva trajectòria.

En aquest moment cal destacar el seu contacte amb els compositors catalans Manuel Blancafort i Frederic Mompou, amb els quals compartirà una profunda amistat al llarg de la seva vida, juntament amb Manuel Valls i Xavier Turull. També es va relacionar amb els ballarins Yvonne Alexander, Paul Goubé, dels Ballets de París i de Montecarlo, i amb Joan Magriñà, per als quals va escriure petites composicions coreogràfiques, com Romance de los celos, Pastoral, Capricho, Estudio, La Venus De Elne, Barcelona blues -el seu primer acostament al gènere del jazz. A través de les Alexander coneixeria la seva esposa Elena Pérez de Olaguer, amb qui es va casar el 1947 i va tenir dos fills: Xavier i Yvette.

També en aquests primers anys quaranta va donar classes de teoria a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, continuadora de l’escola pianística que va fundar Enric Granados. El 18 de març de 1945, la cantant Mercè Plantada i el pianista Pere Vallribera van estrenar a Barcelona les seves Cinco Canciones Negras (1945), per a soprano i piano, i poc després en la seva versió orquestral, una de les obres mestres del seu repertori i el més clar exemple de l’estil “antillà” o del “nacionalisme ultramarí” que ha caracteritzat moltes de les seves obres -evocant les colònies espanyoles a Amèrica que es van perdre a finals del segle XIX, amb la guerra de Cuba (1898), i que van influir en la música popular catalana d’aquell moment introduint les conegudes “havaneres” que Xavier Montsalvatge va aprendre dels pescadors de la Costa Brava i que va recollir en l’ Álbum de Habaneras publicat amb Néstor Luján i el pintor Josep Maria Prim (1948). El 1948, va estrenar al Gran Teatre del Liceu la seva primera òpera El gato con botas (1946), amb llibret de Néstor Luján, i a l’any següent va guanyar el premi especial per a Simfonía Mediterránea (1948), en el concurs del Premi Extraordinari de Composició del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obra que es va estrenar al Palau de la Música Catalana de Barcelona per l’Orquestra Municipal de Barcelona sota la direcció d’Eduard Toldrà. Durant aquells años, es va relacionar amb els ballarins dels Ballets Rusos del coronel De Basil i de la companyia del Marqués de Cuevas, que actuaven al Gran Teatre del Liceu i que encara conservaven l’esperit creatiu del gran Diaghilev.

Cinco canciones negras:

Cuba dentro de un piano

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Canción de cuna para dormir a un negrito

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

El 1951 composaria una altra de les seves obres fonamentals d’estil antillà: el Cuarteto Indiano, Premi Samuel Ros. Als anys cinquanta, també escriuria el Poema Concertante per a violí i orquestra (1951), dedicat al violinista Henry Szering i estrenat per ell mateix el 22 de maig de 1953 amb l’Orquestra Municipal dirigida pel mestre Toldrà; i el Concierto Breve per a piano i orquestra (1953), dedicat a la pianista Alicia de Larrocha, que va estrenar aquesta intèrpret amb l’Orquestra Filharmònica de Barcelona dirigida per Louis de Froment. Una altra obra d’aquest periode són els quatre moviments de ballet per a orquestra Calidoscopi, que va obtenir el Premi Extraordinari del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Aquest mateix any, va ser acceptat com a membre de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), i poc després, nomenat secretari de la Comissió Promotora dels Festivals Internacionals de Música de S’Agaró. El 1958, va ser premiat amb el Premi Oscar Esplà per l’obra per a orquestra Partita 1958 i amb el Premi Lluís Millet, instituït per l’Orfeó Català amb motiu del cinquentenari del Palau de la Música, per l’obra Cant Espiritual (1958) per a cor mixte i orquestra. Aquestes obres reflecteixen un neoclassicisme que les diferencia del periode anterior. Durant aquests anys va ser corresponsal de la revista Música.

Durant la dècada dels seixantes, la maduresa de la seva creació compositiva es va consolidar amb diferents peces de diversos gèneres instrumentals que han esdevingut obres maestres del seu corpus artístic. El 1962 es va estrenar al Gran Teatre del Liceu la seva segona òpera, Una voce in off, d’una intensa expressivitat dramàtica. El pianista Gonzalo Soriano va estrenar l’obra que Xavier Montsalvatge li va dedicar: Sonatine pour Yvette, una de les peces per a piano més brillants del repertori contemporani i de clara influència postimpressionista. També va estrenar l’obra per a orquestra Desintegració Morfològica de la Chacona de Bach (1962), que va dirigir el mestre Rafael Ferrer amb l’Orquestra Municipal de Barcelona. El 1966 va composar la narració musical per a nens Viatge a la Lluna amb text de Josep Maria Espinàs i el 1967 va composar la seva tercera i última òpera Babel 46, a partir d’un llibret escrit pel mateix Xavier Montsalvatge. Finalment, el 1969, es va estrenar la seva obra per a soprano i conjunt instrumental Cinc Invocacions al Crucificat dins de la Semana de Música Religiosa de Cuenca. Aquest mateix any, el govern francès el va nomenar Chevalier de l’Ordre des Arts et de Lettres. Paral·lelament a la presentació de la seva obra, durant aquest periode va continuar la seva tasca periodísica com a crític musical del diari La Vanguardia i com a director del setmanari Destino de Barcelona, càrrec que va ocupar fins el 1975.

El 1970 va entrar com a professor de composició al Conservatori Municipal de Barcelona, antiga Escola Municipal on havia estudiat quan era jove, essent nomenat catedràtic el 1978. Als anys setanta, va composar les obres Laberint (1970) per a orquestra com a encàrrec del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada; l’obra per a flauta i piano Serenata a Lídia de Cadaqués (1970) que es va estrenar al Festival Internacional de Música de Cadaqués. També va composar els concerts per a arpa, Concerto Capriccio (1975), estrenat per l’arpista Nicanor Zabaleta i l’Orquestra Nacional de España (ONE) dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos; el Concierto del Albayzín per a clave i orquestra, que va estrenar Rafael Puyana amb l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida per Enrique García Asensio; i la Metamorfosi de Concert per a guitarra i orquestra, que va estrenar Narciso Yepes i l’Orquesta Nacional de España dirigida per Antoni Ros Marbà i que va obtenir el Premi Cuitat de Barcelona.

Concierto del Albayzín

Con spirito

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Adagietto

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Moderato – Allegretto

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

En l’ámbit de la música de cambra va composar la Sonata Concertant (1971) per a violoncel i piano, que es va presentar a la Decena de Música de Toledo; l’obra Micro-Rapsòdia (A la memòria de Pau Casals) (1976). El 1973 va estrenar l’obra per a soprano i orquestra Hommage a Manolo Hugué a càrrec de Victòria de Los Angeles i l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida per Odón Alonso; i l’obra per a orquestra Reflexus-Obertura que es va estrenar en un concert monogràfic al XI Festival Internacional de Música de Barcelona.

Durant la dècada dels vuitanta, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva trajectòria creativa (1983); va rebre el Premi Nacional de Música (1985); i va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest mateix periode de la seva vida, es va estrenar al Kennedy Center de Washington la Fantasia per a guitarra i arpa (1983) interpretada pel guitarrista Narciso Yepes i per l’arpista Nicanor Zabaleta. També va composar la Fanfàrria per a l’alegria de la paz (1984) en commemoració del X aniversari del regnat de S.M. el Rei Juan Carlos I d’Espanya, que va estrenar l’Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española dirigida pel gran violoncel·lista i director d’orquestra Mstislav Rostropovich. I el 1986 es va estrenar la Simfonia de Rèquiem per encàrrec del Ministeri de Cultura amb motiu de l’Any Europeu de la Música. L’any següent, es va estrenar l’obra per a piano Una pàgina per a Rubinstein (Balada per a la mà esquerra) encàrrec de la Fundación Isaac Albéniz. I el 1988, el Festival Internacional de Música de Santander va estrenar la seva obra per a violí, violoncel i piano Diàleg amb Mompou, que després va convertir en el segon moviment del seu Trio (1986). A més, va publicar les seves memòries sota el títol Papers autobiogràfics; l’Ajuntament de Girona li va dedicar una carrer i el 1989 es va crear el Premi Internacional de Piano Xavier Montsalvatge.

Entrevista amb Xavier Montsalvatge

Va continuar mantenint sense pausa la seva activitat fins al final de la seva vida, creant un elevant nombre d’obres que han estat àmpliament difoses, gairebé totes editades i en bona part enregistrades. Entre les quals, destaquen la seva tercera òpera Babel 46 estrenada als festivals de Cadaqués, Castell de Peralada i Conca (1994); Folia daliniana (1995); Cinc epigrames de Manolo Hugué (1998) per a cor mixte; Recòndita harmonia, per a piano i orquestra de corda (1952-1999); per a piano sol Quatre diàlegs amb el piano, Cinc ocells en llibertat (1997), Improviso epilogal (2001); Al·legoria a l’entorn de l’Elegía eterna de Granados per a soprano i orquestra de corda (2000); Sinfonietta-concerto per a flauta solista, orquestra de corda, piccolo, arpa i un percussionista (2001).

Xavier Montsalvatge va obtenir moltes distincions entre les que sobressurten el Premi Ciutat de Barcelona (1970), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1991), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1997), Premi Reina Sofía – Fundació Ferrer Salat (1992), Premi Jacinto e Inocencio Guerrero (1992) i més recentement el Premi Iberoamericà Tomás Luís de Victoria (1998).

Entre altres títols va ser Doctor Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona, Chevalier de l’Ordre des Arts et Lettres del govern francès, Medalla del Mèrit Artístic del Ministeri de Cultura, Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.

També va ser Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi, Acadèmic Honorífic de la Rieal Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de la Reial Acadèmia de Belles Arts Isabel d’Hongria de Sevilla, Corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts Ntra. Sra. de las Angustias de Granada, membre de la Hispanic Society de Nova York i de la Société Fryderyka Chopina de Varsòvia.

Xavier Montsalvatge va morir a Barcelona el 7 de maig de 2002.

© Mònica Pagès

Viatge a la Lluna & L’arca de Noè per Montasalvatge

Escrit per Marcel Soleda al December 14, 2006  |  Deixa un comentari

Aquests dos contes amb música de Xavier Montsalvatge van acompanyats dels respectius textos narrats que s’alternen amb la música. La lletra de Viatge a la Lluna va ser escrita per Josep M. Espinàs i en aquesta edició la podem escoltar amb les veus de David Planas i Cristina Cervià i interpretades al piano per Eugènia Gassull. L’arranjament és de  Salvador Brotons. Els textos de L’Arca de Noè són de David Nel·lo i estan interpretats per ell mateix.

Es presenta un nou llibre sobre Xavier Montsalvatge

Escrit per Marcel Soleda al December 14, 2005  |  Deixa un comentari

montsalvatgeAquest matí s’ha presentat a la seu de Barcelona del Grup SGAE, Xavier Montsalvatge, homenaje a un compositor, el primer llibre publicat sobre el compositor Xavier Montsalvatge després de la seva mort ocorreguda el mes de maig del 2002.

Es tracta d’un llibre col·lectiu publicat per la Fundación Autor, que Llorenç Caballero ha coordinat i editat, en el qual han participat importants experts en la figura de Montsalvatge. Noms com Roger Alier, Antoni Ros Marbà, Antonio Gallego, José Guerrero Martín, Juan José Olives, Antonio Iglesias, Josep Lluís Falcó, Jorge de Persia, Adam Kent, Mònica Pagès i Jordi Codina.

El llibre té més de 300 pàgines i es completa amb un detallat catàleg d’obres, la filmografia i una bibliografia comentada, a més d’un capítol en què José Luis Gómez recopila testimonis sobre Xavier Montsalvatge que, entre altres, duen la firma de Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Victòria dels Àngels, Frederic Mompou, Paloma O’Shea o Xavier Valls.

La presentació ha tingut la presència de l’editor, també de Ramon Muntaner, responsable màxim del Grup SGAE de la zona Mediterrània, i de familiars pròxims de Montsalvatge com la seva esposa i fills.

Novetats de Tritó fins a finals d’any

Escrit per Marcel Soleda al September 30, 2005  |  Deixa un comentari

A Tritó tornem amb moltes ganes d’encetar nous projectes després de les vacances d’estiu. Uns projectes que ens han de portar interessants partitures que enriqueixin encara més el nostre catàleg. A banda dels Tres Impromptus inèdits de Montsalvatge, també cal destacar l’arranjament de l’Obertura del Barber de Sevilla de Ramon Carnicer, feta per a guitarra per un autor anònim contemporani del músic; les 6 diferències per a un tema mallorquí de David Padrós i els 7 epigrames per a piano de Benet Casablancas.

Pàgina 1 de 212
 

Sobre nosaltres
Botigues i distribuïdors
 
Licencia de Creative Commons
Tritó S.L. - Enamorats, 35-37, baixos - 08013 Barcelona (España)
Telèfon: 933 426 175 - Horari: Dilluns a divendres (9:00 - 18:00)
Payment methods
Mètodes de pagament:
Segell de confiança Trustwave
Certificat per: